El cantautor Bob Marley és un personatge tan emblemàtic i carismàtic que mereixia un biopic molt potent. Malauradament, One Love és una proposta, tot i que correcta, força pobre i sense ànima.
El guió narra dos anys en la vida del músic (de 1976 a 1978), mentre que la seva infantesa i joventut només se’ns mostra en petites pinzellades a través de breus flashbacks, envoltats per una banda sonora que recorda els grans hits de l’artista. Durant aquests dos anys Marley va viure episodis molt importants i intensos, però aquesta força no arriba en cap moment a l’espectador, principalment per dos factors: el guió i el protagonista.
To monòton i protagonista irregular
El seu ritme és massa lent i pla, sense cap pic en cap moment del metratge; sempre mantenint el mateix to monòton. Igualment irregular és el treball del seu protagonista, Kingsley Ben-Adir, que aconsegueix una excel·lent recreació en les actuacions musicals, però que no transmet res fora de l’escenari: resultant francament apàtic i inexpressiu en els moments crucials de la vida de l’artista.
Resulta una autèntica decepció que l’intèrpret es mantingui constant i buit en moments tan puntuals i importants com un intent d’assassinat, l’explosió del seu èxit a escala mundial o la detecció de la malaltia. En canvi, Lashana Lynch, com la seva dona Rita, li roba tota l’atenció i protagonisme cada cop que coincideixen en pantalla i provoca que els seus minuts siguin escassos deixant-nos amb ganes i interès per saber-ne més.
En definitiva, ens trobem davant d’un biopic fred i convencional gens a l’alçada del personatge: un dels més importants i emblemàtics de la història de la música. Una llàstima.
