Els dracs són criatures de cine! Són éssers llegendaris i comunament descrits com a monstres grans o poderoses, serps alades amb poders màgics i/o espirituals. A diverses civilitzacions i cultures aquests éssers mitològics s’han representat a la història dels seus pobles o al folklore. La seva representació és variada. Mentre que a occident es mostren amb ales a la cultura oriental no, tal com es pot veure amb els típics dracs xinesos. A més, a orient són criatures benèvoles i són venerades ja que representen a les forces de la natura i l’univers, mentre que les europees i perses són mostrades com a malvades.
També es relacionen amb la longevitat i sovint són font de màgia, poders sobrenaturals i tenen la capacitat de parlar. A Catalunya són importants a la Diada de Sant Jordi. I és que el protagonista d’aquesta data tan assenyalada, es va enfrontar amb un d’aquests animalons. Segons conta la llegenda, quan el cavaller va clavar l’espasa al monstre, la sang del drac es va convertir en roses, per això ha esdevingut un símbol d’amor i d’ofrenda.
Els dracs de cine més mítics
Al llarg de la història del cine s’han vist dracs de tots els tipus. Aquàtics, terrestres i voladors. Amb foc i sense. Bons i dolents. És per això que hem fet una selecció variada dels que han passat per les sales i pels nostres televisors. Gaudiu de l’experiència… I vigileu no us cremeu. Alguns dracs de cine et faran passar calor!
Jabberwocky – La bèstia del regne (1977)
Dirigida per Terry Gilliam, un dels components dels Monty Python. L’argument gira al voltant de la història d’un pagès que es proposa matar un monstre que arrasa els pobles per allà on passa. Aquest segon llargmetratge no va assolir la qualitat i l’humor que tenia l’anterior: Monty Python and the Holy Grail, de fet és molt poc conegut i passa desapercebut tot i que es podria considerar el primer film on apareix un drac.
Aquesta criatura era força “cutre“, ja que no tenien gaire pressupost i van inventar una marioneta amb un sistema de politges del qual es va enorgullir Jim Henson, a més tenia l’estètica escollida pel propi Gilliam.
Fujur – The Neverending Story (1984)
Va sorgir d’una novel·la fantàstica escrita l’any 1979 per Michael Ende, la qual va tenir un èxit internacional i va ser adaptada en diverses ocasions al cinema. Aquesta va ser la primera i la més famosa i es van fer dues seqüeles més, esdevenint una trilogia. L’argument narra les aventures del jove Bastian, que fugint dels atacs dels seus companys va a parar a una llibreria. L’amo de la botiga l’adverteix dels perills que amaga el llibre de La història interminable, però el noi no pot resistir la temptació i l’aconsegueix, introduint-se en un món fantàstic que està a punt de desaparèixer i ell és l’única ajuda amb la que poden comptar els seus habitants.
En aquesta ocasió el drac és en Fujur, d’inspiració oriental, blanc i de la sort, té la capacitat de volar però no té ales, té un cos llarg i flexible, amb escates color mareperla i ulls color rubí.
Draco – DragonHeart (1996)
L’argument gira al voltant de la història d’un drac que cedeix la meitat del seu cor al fill del rei per tal que pugui sobreviure. Anys desprès el príncep esdevé un tirà i un cavaller ho atribueix a que és cosa del drac, així que es converteix en un caçador de dracs i els mata a tots llevat d’en Draco. Descobreix que en Draco no en té cap culpa i acaben creant un pacte amb el que obté recompenses a cada poble on fictíciament li dóna caça. Aquest film va estar nominat a diversos premis, entre ells a l’Òscar pels millors efectes especials. Van fer dues seqüeles desafortunades l’any 2000 i 2015.
Aquest ésser té molt sentit de l’humor i duu la veu de Sean Connery o Francisco Rabal (a Espanya). És especialista en fer-se el mort (i repartir-se els diners de la recompensa per la seva mort fingida), també és capaç de posar-se seriós i salvar el regne fent tot ho possible.
Dragona – Shrek (2001)
D’aquesta saga se n’han fet fins a 4 llargmetratges i algun curt, tots centrats en la vida d’un ogre que viu feliç en un pantà fins que un dia la seva pau es veu alterada per un seguit de criatures. Per tal de tornar a la tranquil·litat, fa un pacte amb el príncep que consisteix en salvar a la princesa Fiona de les urpes d’una criatura despietada.
La criatura va començar treballant com una cuidadora del castell on estava tancada la Fiona, se sentia sola i anava destruïnt a tots els cavallers que intentaven salvar-la fins que va conèixer a Donkey i es van enamorar. Dragona va acabar casada amb l’ase, amic fidel de l’Shrek i tenen fills híbrids que s’anomenen Dronkeys.
Haku – Spirited Away (2001)
Chihiro és una nena de 10 anys que realitza un viatge amb la seva família i desprès de travessar un túnel, acaben a un món fantàstic habitat per déus de primer i segon ordre. Els seus pares acaben convertits en porcs mentre dinen a un restaurant, la nena aterrada per la presència d’esperits haurà de cercar una manera de trencar l’encanteri. El film pertany al famós Estudi Ghibli i va guanyar l’Òscar a millor llargmetratge d’animació.
Haku és un drac blanc, amic de la protagonista Sen/Chihiro, el qual l’ajuda a escapar a vegades de la Casa de Banys de Yubaba; tot i que ell també és aprenent de Yubaba. Té l’habilitat de transformar-se en humà quan vol, de fer-se invisible, enroscar-se i volar. Està inspirat en el típic drac oriental.
Dracs – Reign of Fire (2002)
Al Londres del 2008, un drac desperta i mata a la mare del jove Quinn. 20 anys desprès el món està derruït i dominat pels dracs, que s’han multiplicat. Els pocs supervivents viuen refugiats en un castell a prop de la capital britànica mirant de sobreviure i dirigits per Quinn. Un dia arriba un caçador de dracs que els diu que té un pla per a salvar el món de la destrucció.
En aquesta ocasió no hi ha un drac principal, en són molts els exemplars, però tots ells tenen la capacitat de volar i escopir foc.
Hungarien Horntail – Harry Potter and the Globet of Fire (2005)
Es la quarta entrega basada en la famosa sèrie de novel·les de Harry Potter escrites per J. K. Rowling, va ser la que més diners va recaptar aquell any i la primera en rebre la classificació de PG-13 degut al seu alt contingut violent i de terror. En el film, el protagonista Harry Potter, s’haurà d’enfrontar a altres mags, pertanyents a diverses escoles de màgia, en un torneig on els posaran a prova amb perilloses proves, entre les quals hi ha la d’enfrontar-se a un drac.
El drac al qual s’enfronta Harry Potter és el més perillós de tots, el “Cuabanya Hongarès” té escates negres, cos similar al d’un llangardaix, ulls grocs, banyes bronzejades i punxoses que sorgeixen de la seva cua, a més les seves flames tenen major abast (més de 15 metres). Els seus ous són color ciment i d’una carcassa molt dura.
Al film figuren altres dracs als quals s’enfronten la resta de macs: Chinese Fireball, Swedish Shortsnout i Common Welsh Green, però també cal esmentar el Ridgeback Noruec, el qual surt per primera vegada de la saga i pertany al guardaboscos Hagrid, el qual el cuida des que és un nadó.
Saphira- Eragon (2006)
Basada en la novel·la fantàstica de Christopher Paolini que consta de 3 llibres, només el primer es va adaptar a causa de les males crítiques i la poca recaptació. La història se centra en un bosc de la regió d’Alagësia on el jove granger Eragon descobreix una pedra preciosa rara i blava. Per tal que la seva família pugui sobreviure al llarg hivern, el noi decideix canviar-la per aliments, però de la pedra sorgeix un drac, ja que en realitat era un ou.
Saphira és una drac d’escates blau safir, que va néixer de la unió entre Iormungr i Vervada, els quals varen morir servint a l’imperi. La petita acaba a les mans d’Eragon, i tots dos tenen les ments connectades i són capaços de compartir pensaments, emocions, records i sentiments com si d’una peça es tractessin. Un dels dracs de cine més estimat? Segurament no però no el volíem deixar de banda.
Toothless – How to Train Your Dragon (2010)
Dreamworks va sorprendre amb aquest film ambientat al món víking amb dracs salvatges. Aquests dracs de cine estan basats en el llibre infantil de Cressida Cowel. Barreja comèdia amb acció i narra les aventura d’un víking adolescent, Hipo, que no encaixa amb el perfil de la seva estirp: caçador de dracs. Un dia, el desafien a trobar una criatura llegendària i el seu món es trastoca ja que l’acaba veient d’una manera totalment diferent. 4 anys més tard va arribar la segona part, aportant una trama més acurada i completa, barrejant temes més seriosos d’amor i amistat entre humans i dracs. També s’han fet diversos curtmetratges i dues sèries de televisió.
Fúria nocturna és una de les espècies més rares, perilloses i solitàries. Té els ulls verds i el cos de color blau fosc, les ales són molt grans respecte al seu cos esvelt, també desprèn foc blavós. La seva actitud és la d’un ésser intel·ligent, calculador, analític i creatiu. La seva forma i color el fan passar desapercebut i fins i tot invisible, ja que segons la llegenda els humans mai l’han vist i el descriuen com al pitjor que pot existir. Tot i que el que s’explica d’ell, resulta ser una criatura sorprenent i acaba sent el company inseparable de l’Hipo, això sí, passa per moltes fases abans de millorar el seu caràcter tossut.
Game of Thrones (2011 – 2019)
Drogon, Rhaegal i Viserion són els 3 dracs nascuts al Mar Dothraki d’entre les flames de Daenerys Targaryen. El primer va rebre el nom en memòria del seu difunt marit, Drogo; el segon del seu germà Rhaegar Targaryen; mentre que el tercer del seu altre germà, Viserys Targaryen. Drogon és el drac més poderós, ja que la seva flama arriba als 10 metres de diàmetre, té les escates negres i les banyes i la columna vertebral de color vermellós. Rhaegal té escates color verd i bronze i és el més dormilega, sempre està enroscat. Mentre que Viserion té les escates color crema, les banyes, cresta espinal i els ossos de les ales són daurats, aquest és el més mimat, afectuós i el més confiat.
A mesura que avança la sèrie les criatures han anat creixent en pes i importància, ja que a la darrera temporada van ser una peça clau en la batalla de Meereen. En aquesta nova temporada continuen creixent (de la mida d’un Boing 747) i fent-se més forts per ajudar a la Mare de Dracs a la lluita final. Ara amb la nova sèrie House of the Dragon veurem els ancestres d’aquests dracs de cine i el perquè del seu declivi.
Smaug – The Hobbit: The Desolation of Smaug (2013)
Es tracta de la seqüela de The Hobbit que alhora és una preqüela dels fets que tenen lloc a The Lord of the Rings. Bilbo Baggins continua el seu viatge acompanyat del mag Gandalf i els 13 nans d’Erebor. Durant el seu camí topen amb molts perills, en especial al temible drac Smaug, al qual posa veu i moviments Benedict Cumberbatch. El film es va dividir en 3 parts, tot i que pertany a una novel·la més aviat curta escrita per J. R. R. Tolkien.
Smaug era un dels darrers dracs de la Terra Mitjana el qual va expulsar els nans de la Muntanya Solitària per quedar-se amb el seu or. Era el més gran de la Tercera Edat del Sol, d’una gran presència i distinció, de color vermell-daurat, amb unes enormes ales tipus ratpenat, una pell coberta d’escates impenetrables dures com l’acer i una intel·ligència superior a la de la majoria de dracs, per això se’l considera el més temible de la història. El seu únic punt feble, és el ventre, que estava protegit per una capa de pedres precioses i or, les quals varen quedar incrustades a la seva pell desprès de jeure-hi a sobre durant segles. Si es llevava deixava al descobert la suau pell que hi havia sota seu.
Fins aquí arriba l’especial de dracs de cine. Moltes han quedat enrere per exigències del guió… Però no podem obviar esmentar éssers majestuosos com el de Maleficient (Sleeping Beauty), el daikaiju eiga King Ghidorah enemic de Godzilla, el simpàtic esperit guardià Mushu (Mulan) o l’impressionant però desafortunat d’aparèixer en tal film, Sher Long (Dragon Ball Evolution).