today-is-a-good-day

Bandes adolescents dels 80 al cine i la TV

- Advertisement -

La 4a temporada d’Stranger Things ja està a punt d’arribar aquí i tenim tots ja un nus a la gola, la pell de gallina i les ungles menjades per saber què, com i quan. Ja fa massa dies que ens empassem qualsevol notícia que ens doni quatre pistes mal comptades de què ens espera a l’Upside Down. Una de les fórmules d’èxit d’Stranger Things i que, a més, ha creat escola ressuscitant-la és l’estil ‘vuitanter’ i les bandes juvenils. És per aquest motiu que volem fer un repàs a les pel·lícules que recorren a aquest recurs, des de les bases fins a l’actualitat.

The Outsiders (Rebeldes, 1983)

Dirigida per Francis Ford Coppola i adaptada de la novel·la homònima de S. E. Hinton, The Outsiders ens proposa un drama ‘callejero’. En Ponyboy és un noi que malviu al carrer com pot, ja que no té família. Bé, en té una, la banda del Greasers. Una d’aquestes bandes que es caracteritzen per ‘la unió fa la força’, ‘abans morts que separats’, i tot de lemes semblants. Però, conviuen amb una banda rival i més adinerada, els Socs. Una nit, després d’una baralla territorial, en Johnny, un dels Greasers i el millor amic d’en Ponyboy, mata un Soc accidentalment. És en aquest moment que en Johnny i en Ponyboy fugiran de la llei i començarà una lluita per la supervivència i llibertat. Un drama en tota regla, ja que la realitat social que transmet la pel·lícula i el relat és dura i cruel.

- Advertisement -

The Goonies (1985)

- Advertisement -

Etiquetada com a comèdia d’aventures, el film The Goonies va causar furor entre els nens nascuts a les dècades dels vuitanta i noranta. No només pel gran ventall de caràcters adolescents que hi havia (sempre en trobàvem un amb el qual ens podíem identificar), sinó perquè s’embarcaven en la història de les nostres vides: la cerca d’un tresor pirata! I és que la fórmula perfecta és que no hi faltava de res. Des de les trampes per aconseguir el tresor, les sortides divertides d’en Data o en Chunk fins a la relació amorosa entre en Brandon i l’Andy. Una pel·lícula que va funcionar a la perfecció i que continua funcionant.

The Breakfast Club (El Club dels Cinc, 1985)

Tot i que els protagonistes són una mica més grans que els anteriors i que no viuen una aventura a l’estil Indiana Jones, The Breakfast Club ha quedat com un dels grans clàssics del cinema adolescent. La història gira al voltant de dos nois i dues noies, tots amb trets molt distintius i grans clixés dels instituts americans representats a la pantalla: el criminal, la princesa, l’esportista, el cervell i la tímida (altrament anomenada de cas clínic). Per circumstàncies de la vida i de l’escola es veuen atrapats un dissabte matí a la biblioteca on han de complir un càstig. Allà acabaran compartint inquietuds i descobriran que, en el fons, les etiquetes que porten a l’esquena són només etiquetes i que es poden treure i posar. Ja no estem davant d’una comèdia adolescent, sinó d’una realitat.

Explorers (Exploradores, 1985)

Passem de les aventures terrestres a les aventures sobrenaturals. A Explorers hi trobem un jove Ethan Hawke caracteritzat de Ben Crandall, un nen que adora les pel·lícules de ciència-ficció, somia en l’espai exterior i poder volar-hi. Aquest somni el comparteix amb el seu millor amic, un també molt jove River Phoenix, el qual és un inventor capaç almenys d’intentar fer realitat el somni d’en Ben. Després de diferents experiments fallits recluten un tercer amic interpretat per Jason Presson el qual els acabarà d’ajudar per emprendre el viatge que fa temps que buscaven. Una pel·lícula d’aventures espacials a ulls d’un grup d’adolescents amb ganes de defugir de la vida rutinària i previsible que porten.

It (Eso, 1990, 2017 i 2019)

Recentment hem pogut veure la primera pel·lícula que és una nova adaptació de la novel·la homònima de Stephen King. Ja el 1990 es va poder veure la primera adaptació del llibre en forma de minisèrie per a la televisió, i ja hem pogut veure el primer  i segon volum en format pel·lícula. La història gira al voltant d’un grup d’amics, en general els anomenats perdedors de l’escola, que viuen en un petit poble de Maine. No obstant això, aquest poble viu atemorit per un ésser diabòlic el qual pren diferents formes, però la més popular és la del pallasso Pennywise. Els nens hauran d’enfrontar-se a les seves pors si no volen acabar flotant a l’infern de la criatura. Tant el llibre com la minisèrie expliquen la primera lluita d’aquests nens i com es reuneixen per tornar-hi a lluitar 27 anys després d’haver-lo derrotat. La pel·lícula del 2017 només ens va situar en l’adolescència dels protagonistes, i a la continuació de 2019 ja es pot veure el retorn de Pennywise als malsons dels ja crescuts adolescents.

Super 8 (2011)

- Advertisement -

La fal·lera ‘vuitantera’ ja s’havia intentat ressuscitar l’any 2011 amb aquesta pel·lícula dirigida per J. J. Abrams i produïda per Steven Spielberg. Tot i que la pel·lícula va rebre molt bones crítiques, l’essència dels 80 no va calar en la societat de la manera que ho ha fet ara amb les produccions de Stranger Things i el remake d’It. Tot i això, Super 8 mereix un lloc en aquesta llista. El 1979, un noi d’Ohio que acaba de perdre la seva mare en un accident volta pel poble amb els seus amics i es distreuen gravant una pel·lícula de zombies en Super 8. La filmació, però s’interromp quan són testimonis d’un xoc entre una camioneta i un tren de mercaderies. Aquest és el desencadenant de les coses estranyes i impossibles d’explicar que comencen a passar al poble.

Stranger Things (2016-Actualitat)

Com que hem començat parlant de Stranger Things, trobo just i necessari fer-hi constar aquesta sèrie, ja que ha aconseguit despertar en molts de nosaltres la necessitat de tornar a consumir de manera compulsiva els films d’aventures adolescents dels 80 i 90. La sèrie creada pels germans Duffer no només és un homenatge a les bandes adolescents sinó també als misteris sobrenaturals que ens van captivar durant aquella època. Des de la col·lecció de Goosebumps (Pesadillas) fins a The X-Files (Expedient X) ja vam viure aquesta època, i ara torna el terror de l’Upide Down per atacar una petita població de Hawkins. És precisament aquí on en Will Byers desapareix sense deixar rastre. Això farà que el seu grup d’amics habituals amb qui queden per jugar a Dracs i Masmorres (sí, molt ‘vuitanter’, també) comencin una cerca i captura del desaparegut. Aquest fet desencadena un seguit d’enigmes extraordinaris entre els quals hi ha l’arribada d’una nena amb poques habilitats socials i ‘normals’. Però les picades d’ullet als 80 no s’acaben aquí. Des de l’època en la qual està ambientada fins a la banda sonora (on el leitmotive principal és Should I stay or should I go de The Clash), passant per les bicicletes i les aficions. Tot ens evoca fa 30 anys i ens encanta.

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents