‘El 47’: l’autobús de la lluita obrera

El 47 és el títol del nou film del director Marcel Barrena, responsable de la multipremiada Mediterráneo. En aquesta nova proposta el barri barceloní de Torre Baró s’ha convertit en un plató de cinema per acollir un rodatge que compta amb noms com Eduard Fernández, Clara Segura, Carlos Cuevas i la col·laboració especial de David Verdaguer, entre d’altres. També hi apareixen altres llocs emblemàtics de la ciutat com la plaça Catalunya o l’ajuntament, a la plaça Sant Jaume. El film arribarà a les nostres pantalles amb distribució d’Acontracorriente el dia 6 de setembre.

La producció de The Mediapro Studio amb la participació de TV3 ens durà l’any 1978. El 47 explica la història d’un conductor d’autobús que va liderar el segrest d’un comboi amb l’objectiu de reivindicar la circulació del transport públic en aquest barri. El mitjà escollit va ser un vehicle doble de la línia 47.

La lluita té un número: el 47

El film posa el focus en la perifèria de Barcelona, que s’ha format i construït majoritàriament per immigrants extremenys i andalusos que han aixecat barris que no són considerats com a part de la ciutat. Les seves barraques ni tan sols tenien aigua corrent o electricitat. Farts que l’ajuntament els digués que el transport públic no podia arribar a la zona perquè els carrers són massa estrets i insegurs, el conductor d’autobús Manolo Vital intentarà demostrar, al volant d’El 47, que les autoritats s’equivoquen.

El 47 és protagonitzada per Eduard Fernández, guanyador de tres premis Goya i tres premis Gaudí. L’intèrpret dona vida al protagonista, Manolo Vital.  “Ell no volia ser un heroi, ell volia lluitar pels drets que ells, els veïns, mereixien“, explica Fernández. “Sempre deia: van dir que era un segrest, jo dic que era una necessitat“.

Narra un acte de “dissidència pacífica i de lluita social” al barri de Torre Baró de Barcelona, que el 1978 va canviar el concepte del seu extraradi per sempre. Un relat local sobre “la mobilització com a origen del canvi, l’orgull pels orígens, la lluita veïnal i la de la classe obrera com a constructora i motor de les ciutats”, explica Barrena. “El Manolo es va enamorar d’una dona que era professora de català, que era una monja que va deixar els hàbits i es va casar amb ell. No va haver-hi problemes per l’idioma, per tant, és també una història de convivència i de llengües”. La pel·lícula vol ser un homenatge a la classe obrera i relatar la història dels que treballen per millorar el món des de la seva posició.

Homenatge a les lluites de fa 50 anys

Clara Segura interpreta la Carmen, precisament aquesta dona que es casa amb el Manolo. “Ajudava a la gent que es trobava en condicions difícils i ensenyava català als immigrants. Coneix al Manolo, s’enamora i la veiem uns anys més tard quan ja s’han casat. L’ésser humà diu, la meva dignitat arriba fins aquí i ja no vull que això vagi més enrere”, explica Segura. “El moviment veïnal d’aquell moment era molt important”.

“És la història d’una desobediència i com a través d’ella, s’aconsegueixen uns drets per un col·lectiu i per un barri“, explica Carlos Cuevas. “Encara hi ha gent aquí que ho van viure en primera persona o que té familiars que la van viure, per tant, és una història molt sonada del barri“.

Un dels aspectes en el qual més atenció s’ha prestat és la figuració. S’ha pogut aprofitar aquesta gent que va viure la història en primera persona. Alguns dels participants que van pujar a l’autobús real i van viure els fets que s’expliquen, han format part de la pel·lícula.

José Manuel Romero és un d’aquests figurants. “L’autobús estava parat amb nosaltres a dins i amb gent envoltant-lo. I van venir els grisos i el Manolo Vidal ens va dir que el que volgués marxar que ho fes o acabaria detingut. La meva mare es va quedar a dins. La meva àvia em va agafar a mi i em va portar cap a casa“.