Lola està en el millor moment de la seva vida: acaba d’entrar com a professora a la universitat i té una parella que la comprèn. Dedica el temps desenvolupar la seva obra com a artista, cuidar la seva gossa cega i trobar-se amb les seves amigues, quan poden. La qüestió és que aquestes han entrat en la fase de tenir fills i no tenen ni temps ni energies per atendre ningú fora de les seves criatures. Lola, que no vol tenir fills, rep la notícia que ha quedat embarassada.
Aquest és l’interessant punt de partida de Mamífera, la nova pel·lícula de Liliana Torres que ha estat presentada al prestigiós SXSW d’Austin, certamen que marca l’inici de la temporada cinematogràfica internacional, i al passat Festival de Cinema d’Autor de Barcelona. Torres és una realitzadora catalana indie que ens ha presentat pel·lícules com Familly Tour,¿Qué hicimos mal? i ha estat una de les guionistes de l’exitosa sèrie Cites emesa per TV3.
Mamífera i el debat sobre la (no)maternitat
Liliana Torres obre amb la pel·lícula Mamífera un nou argument al voltant de la (no) maternitat. Un dels elements interessants del cinema és la capacitat de qüestionar o proposar noves idees de debat. Aquí la directora aposta per un personatge poc vist al cinema: una dona que no vol exercir el seu dret biològic de ser mare. Una dona que opta, a priori, per desenvolupar-se personalment i professional abans que sacrificar-ho tot a la maternitat. El film envia aquesta idea a l’espectador i mostra tot i seguit de possibilitats: mares estressades per les seves criatures, una dona que no pot tenir un fill i la mateixa protagonista que no té clar si aturar el seu embaràs.
Un repertori que ajuda a entendre l’encreuament emocional i social en què es troben les dones en aquest precís punt de la seva vida. Afortunadament, Torres es posicionarà (però no ho direm per no fer espòiler) sense caure, en cap moment, en la moralina o la hipocresia social. És per això que el final del film (un final valent) no serà del gust de tothom.
Un dels elements més importants és el tractament del guió a mig camí entre el drama i la comèdia. A Mamífera controla cada moment està controlat per tal de no caure en la cosa fàcil.
Les actuacions que enforteixen el film
Torres ha creat uns personatges rodons, ben definits, sense caure en la caricatura. Per això ha comptat amb un gran repartiment que, conscients del missatge a transmetre, donen credibilitat i versemblança amb les seves interpretacions. Cal destacar, òbviament, la gran actuació de Maria Rodríguez Soto (Llibertat, Els dies que vindran, Llobàs…) que dona veu a les dones que no volen ser mares. Al seu costat trobem Enric Auquer, l’actor català de moda per la seva presència a El mestre que va prometre el mar i un bon grapat d’actrius excel·lents en petits papers secundaris com ara Anna Alarcon, Ruth Llopis, Mireia Aixalà i Anna Perelló.
Veredicte
El millor: la seva capacitat per tractar un tema seriós sense caure en els estereotips. També el tractament de les llengües.
El pitjor: que passi desapercebuda amb tantes estrenes setmanals.
Nota: 8
