Godzilla Minus One és la pel·lícula que els seguidors del kaiju estaven esperant, però també ho és per aquells que no són fans del personatge, ja que es tracta d’un reinici i el seu ritme alternant acció i drama la fa delectable per a tots els públics.
Ha costat que arribes al nostre país, ja que l’estrena estava prevista pel passat 1 de desembre, però mancava la qualificació per edats i es va posposar al 15 de desembre. De fet, a la resta de països on ja s’ha estrenat està sent tot un èxit. Als EUA ha estat la primera cinta de parla no anglesa en situar-se al número 1 a taquilla des del 2004, porta més de 57 milions de dòlars recaptats i cada setmana augmenta el nombre de sales on es projecta.
Gràcies als cinemes Filmax, el diumenge 10 es va projectar per a un grup reduït de persones en 4DX, aprofitant els Manga Days (coincidint amb el Manga Barcelona), i va ser tot un espectacle. A més, els companys d’Oriental Paradiso i Godzilla en Castellano van realitzar una xerrada sobre la història de Godzilla, la seva influència i filmografia.
El director japonès Takashi Yamazaki ha dirigit, escrit i s’ha encarregat dels efectes visuals de Godzilla Minus One. Mentre que Toho Studios i Robot s’han encarregat de la producció. L’elenc està encapçalat per Ryunosuke Kamiki, Minami Hamabe, Yuki Yamada, Munetaka Aoki, Hidetaka Yoshioka, Sakura Ando i Kuranosuke Sasaki. Es tracta de la 37a pel·lícula de la franquícia Godzilla, sent la 33a realitzada per Toho i la 5a de l’Era Reiwa del personatge (la qual inclou Shin Godzilla, la trilogia d’animació de Polygon Pictures).
Godzilla, el Rei dels Monstres
Es tracta d’un film commovedor que tracta amb molta delicadesa tot el referent a la visió dels japonesos respecte a la 2a Guerra Mundial i com la van viure des de diverses perspectives en l’època de postguerra. La creació del monstre Godzilla va sorgir arran d’una mutació que va patir una criatura marina amb la radiació provocada per la bomba atòmica. En aquesta ocasió és considerat un antiheroi i deriva com una metàfora entre l’atac i la por que va passar el poble nipó en finalitzar la guerra.
Així doncs, Godzilla, amb una força destructiva sense parangó, emergeix del mar per sembrar el pànic a diversos indrets de l’arxipèlag oriental. El país encara s’està recuperant de les seqüeles d’un desastre natural i, de cop, tornen a repetir-se escenes de pànic produïdes pel monstre gegant. A més, a mesura que el monstre s’alimenta de radiació es va fent més fort i gran. Constrets per la mort i desesperació, el país nipó haurà de trobar la manera per afrontar aquest repte i acabar amb la criatura.
Destruccions aclaparadores
Una curiositat és que, a diferències d’altres pel·lícules amb Godzilla al capdavant, en aquesta ocasió surt en moltes escenes i en totes elles es mostra amb molt detall. La majoria de les cintes o sèries l’ensenyen poc, qüestió de diners o de mantenir l’emoció, però gran part del mèrit d’aquesta producció és precisament que no l’amaguen i tant en foscor com llum apareix de molt a prop. Una altra qüestió a destacar és la seva banda sonora, ja que encaixa a la perfecció amb cada escena i incorpora la melodia clàssica que fa referència al kaiju i manté també el seu rugit.
La construcció del seu guió és molt sòlida i equilibrada, ja que canvia de gènere sense problema i fluctua a la perfecció entre el drama i l’acció amb unes pinzellades d’amor que no molesten. Els seus personatges pateixen una evolució emocional i psíquica a la vegada que ho fa el monstre.
Homenatges al clàssic de 1954
El cineasta Takashi Yamazaki denota afecte a cada fotograma, ja que ret homenatge a la cinta clàssica del 1954 constantment. Un fet curiós és que el kaiju ataca a les mateixes ciutats i llocs que ho fa a l’original. Tot ha estat quadrat al detall i mostra una qualitat tècnica incommensurable. S’ha de tenir en compte el baix pressupost amb el qual compta, 15 milions de dòlars, sobretot comparant amb superproduccions americanes de l’estil.
En definitiva, Godzilla Minus One sorprendrà tant els fans de la franquícia com als nous seguidors. Deixant de manifest que Godzilla està en el moment més àlgid de la història des del 1954.
Veredicte
El millor: el seu equilibri entre drama, romanç i acció. És emocionant en tots els seus vessants i homenatges. El disseny de la criatura i els efectes especials són excel·lents i sorprenents.
El pitjor: Caldrà esperar molt temps per veure una peça superior a aquesta.
Nota: 10
