Ritme monstruós en una batalla burocràtica

- Advertisement -

Abans de parlar de la pel·lícula caldria tenir en compte una sèrie de detalls sobre la criatura, que són coneixements que ajudaran a comprendre-la amb detall. Així doncs, es tracta de la tercera pel·lícula (les anteriors varen ser la del 1954 i 1985) en solitari del monstre japonès (si ens referim només a les que s’han realitzat al país nipó), ja que a la resta de films han anat apareixent altres kaijus (terme oriental amb el que es coneixen els monstres estranys i/o gegants) amb els quals s’ha enfrontat. A més, aquesta versió de Godzilla és la més gran fins ara, ja que mesura gairebé 119 m, més de doble si ens fixen en el primer. Des que es va estrenar Godzilla: Final Wars al 2004 no s’havia realitzat cap altre film sobre aquest ésser al Japó, esdevenint l’etapa més llarga de sequera sense produccions. Aquest és el primer Godzilla creat completament per CGI (imatges generades per ordinador), gràcies als avenços tecnològics en FX (efectes especials), fins al moment eren maquetes que es realçaven amb una mica de CGI.

En aquesta ocasió, Godzilla, amb una força destructiva sense parangó, emergeix del mar per sembrar el pànic a la ciutat de Tòquio. El país encara s’està recuperant de les seqüeles d’un desastre natural i de cop tornen a repetir-se escenes de pànic produïdes pel monstre gegant. Constrets per la mort i desesperació, el país nipó haurà de trobar la manera per afrontar aquest repte i acabar amb la criatura.

- Advertisement -

Es tracta d’un reinici de la mítica saga nascuda gràcies a la productora Toho i està dirigida per Hideaki Anno i Shinji Higuchi, dos grans cineastes que han creat obres mestres de gran èxit tant al Japó com a la resta del món i en són Evangelion i Attack on Titan, respectivament. És molt fidel a l’esperit original, mantenint els efectes especials similars als primers. El més destacable és l’habilitat amb la que han creat un monstre que surt de les profunditats marines amb un aspecte totalment aquàtic i a mesura que va circulant pels carrers va patint un seguit de transformacions fins a assolir la forma final, la qual és completament espectacular i sorprenent. Totes aquestes fases són un clar reflex de la teoria de la evolució que s’han donat a la història de tots els éssers vius i mostrar-ho al film li atorga més veracitat.

- Advertisement -

La banda sonora està ben triada, ja que plasma l’essència dramàtica que pateixen els ciutadans i el tema principal amb un seguit de cors posa els pèls de punta, és molt recurrent durant el film escoltar-la, sobretot quan se senten els rugits i alhora es van il·luminant totes les plaques dorsals que recorren la seva infinita cua.

No tot és positiu, ja que gran part del metratge és la lluita entre els dirigents polítics per aconseguir bregar contra Godzilla. La burocràcia té un tant per cent molt elevat al film, fent que les escenes del llangardaix siguin poques, això cada vegada que surt és un festival i mostra els seus poders amb un impacte realment aclaparador, una explosió de bon gust pels sentits, tant pels neòfits del gènere com pels que acaben donant una oportunitat al cinema oriental més clàssic i conservador. Incorpora una dosi cítrica i irònica, mostrant les reiterades converses que mantenen tant militars com polítics, ja que ni ells mateixos s’entenen ni saben cap a on enfocar els plans d’actuació.

Cal destacar que tot i que alguns se la poden prendre com una comèdia, pels dissenys del Rei dels Monstres, sobretot les primeres formes poden semblar ridícules, però no deixen de ser un clar homenatge al cinema clàssic de monstres amb un toc satíric. A més, tenint en compte que aquesta criatura es va crear com una representació de la por que varen patir els japonesos desprès del bombardeig de la 2a Guerra Mundial, durant el qual es van abocar bombes nuclears. Per això l’animal té un fort vincle amb la radiació i els films estan carregats de connotacions polítiques.

En definitiva, totalment recomanable per als fans del gènere, ja que és una proposta supèrbia i de les més solvents del cinema fantàstic actual. Pot costar mantenir l’atenció i seguir tota la palla política, pot avorrir a l’espectador que només cerca el caos i la destrucció a partir de l’alè atòmic del dinosaure mutant.

Veredicte:

El millor: Les escenes on hi apareix el kaiju són espectaculars, dotades d’una qualitat visual impressionant.

El pitjor: La part política i burocràtica domina el film, carregat de diàlegs entre que costen de seguir (sobretot si es veu en VOSE), està ben portada, però tothom cerca més quantitat de bitxo.

- Advertisement -

Nota: 7

- Advertisement -
Ylenia Cañadashttps://www.elcinefil.cat
Biòloga Molecular de professió i cinèfila per naturalesa. Els anys com a voluntària en el festival de Sitges han forjat la seva unió amb el cinema oferint-li l'oportunitat de col·laborar com a crítica i redactora per a diversos mitjans de comunicació nacionals, així com a realitzar la cobertura de festivals de cinema o esdeveniments culturals. Ha exercit com Jurat de la Crítica, Méliès d'Or i Jurat Jove en el Festival de Sitges, de la crítica al BCN Film Festival,, l'Americana, TerrorMolins, Sant Cugat Fantàstic, TaShort Fest, l'Alternativa o Sabadell Film Festival, entre altres. Ha estat cap de premsa i programadora del Festival de Cinema Fantàstic de Sant Boi (Fantboi) i actualment és codirectora i programadora de la Mostra de Cinema Nòrdic de Barcelona (Nòrdica). A més, és membre de la Associació Catalana de la Crítica i l'Escriptura Cinematogràfica (ACCEC) i treballa en un cinema de Barcelona.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents