59 pel·lícules competiran als XIV Premis Gaudí

L’Acadèmia del Cinema Català arrenca el 18 de novembre la 1a volta de votacions de la catorzena edició dels Premis Gaudí, que romandrà oberta fins a l’11 de gener de 2022. 59 títols (23 llargmetratges de ficció, 15 curtmetratges, 10 documentals, 6 pel·lícules europees, 4 pel·lícules per a televisió i 1 film d’animació) competiran enguany per les 22 estatuetes en la gran nit del cinema català. La lectura de les nominacions tindrà lloc el 25 de gener a l’Auditori de La Pedrera.

La gala dels XIV Premis Gaudí se celebrarà finalment el diumenge, 6 de març, a la Sala Oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), i no el 20 de febrer com s’havia anunciat. La nova junta de l’Acadèmia ha volgut impulsar un canvi de format en la cerimònia i traslladar-la a aquest espai emblemàtic del Palau Nacional de Montjuïc, un dels escenaris més espectaculars de Barcelona i una de les sales més grans d’Europa. El Premi Especial del Públic s’entregarà des de la Sala Mozart de Calella, el cinema més antic de Catalunya.

Candidates a encapçalar el palmarès dels Gaudí

Sis títols opten a l’estatueta a la millor pel·lícula del 2021Sis dies corrents, de Neus Ballús; El ventre del mar, d’Agustí Villaronga; Visitant, d’Alberto Evangelista; El cau, de Pere Solés; Cineclub, de Mireia Schröder i Carles Gorres, i Tros, de Pau Calpe Rufat.

En l’altra categoria que corona el palmarès, la de millor pel·lícula en llengua no catalana, competeixen disset llargmetratges¡Corten!, de Marc Ferrer; 15 horas, de Judith Colell; Armugán. El último acabador, de Jo Sol; Bajocero, de Lluís Quílez; Chavalas, de Carol Rodríguez; Donde caben dos, de Paco Caballero; Dos, de Mar Targarona; Las leyes de la frontera, de Daniel Monzón; Libertad, de Clara Roquet; El amor en su lugar, de Rodrigo Cortés; Mediterráneode Marcel Barrena; Mía y Moi, de Borja de la Vega; Ombligo, de José Val Bal; Pan de limón con semillas de amapola, de Benito Zambrano; Solo una vez, de Guillermo Ríos; Tres, de Juanjo Giménez, i Un film dans les rèves, de Francesc Alarcón.

La collita de 2021 també compta amb una pel·lícula d’animacióMironins (La pel·lícula), de Mikel Mas Bilbao i Txesco Montalt, i amb quatre pel·lícules per a televisió, que són: Berenàveu a les fosques, de Sílvia Quer; Frederica Montseny: la dona que parla, de Laura Mañá; Tocats pel foc, de Santi Lapeira, i Un mundo para Julius, de Rossana Díaz Costa.

Les deu pel·lícules documentals, seleccionades d’entre els 19 títols inscrits han estat Balandrau, infern glaçat, de Guille Cascante; Breathe, de Susanna Barranco; El niño de fuego, de Ignacio Acconcia; L’última cinta des de Bòsnia, d’Albert Solé; Magaluf Ghost Town, de Miguel Ángel Blanca; Pedra pàtria, de Macià Florit; Perifèria, de Xavi Esteban i Odei A.- Etxearte; Sedimentos, d’Adrián Silvestre; El retorn: la vida després de l’ISIS, d’Alba Sotorra, i Un blues per a Teheran, de Javier Tolentino.

Pel que fa als curtmetratges els 15 títols seleccionats d’entre els 64 inscrits són: L’estrany, d’Oriol Guanyabens; Daucus Carota, de Carla Linares; Ella i jo, de Jaume Claret; Fuga, d’Alex Sardà; Las infantas, d’Andrea Herrera; Ulisses, de Joan Bover; Animal salvatge, de Maria Besora; Can Gardell, de Sílvia Subirós i Florencia Aliberti; Facunda, de Marta Romero; Farrucas, de Ian de la Rosa; Herència, d’Eudald Corominas; Inefable, de Gerard Oms; El Màrtir, de Fernando Pomares; L’extraordinària història de la Bruna, de Marc Riba i Anna Solanas, i La última Navidad antes del universo, de David Muñoz i Adrián Carmona.

El català en la collita candidata als guardons

La producció en català continua amb les mateixes xifres preocupants de l’any passat, quan va tocar fons, amb només 6 llargmetratges de ficció en llengua catalana, una de les xifres més baixes de la història dels premis (només superada per la primera edició dels Gaudí, amb 4 pel·lícules candidates). Aquesta dada es manté enguany. Si fem recompte de la resta de categories, comprovem que 22 de les 53 produccions catalanes candidates enguany s’han rodat en català, 29 en altres llengües (25 d’elles en castellà) i 2 són sense diàlegs. Això dona un percentatge del 41% de produccions de l’any en versió original catalana, xifra que representa una lleugera pujada respecte a l’any passat, quan de les 54 produccions catalanes candidates, només 17 (un 33%) tenien el català com a llengua original majoritària. Aquesta recuperació es deu sobretot a l’augment de llargmetratges documentals (3 el 2021, 1 el 2020) i curtmetratges rodats en català (10 el 2021, 6 el 2020).

Tanmateix la dada més alarmant en relació amb la llengua és la mitjana de pressupost: mentre que les pel·lícules en versió original català no superen els 720.000 € de mitjana, les que han estat rodades en altres llengües se situen en els 2.000.000 € de pressupost mitjà, i inclouen els únics 5 títols que superen els 3,2 milions de pressupost mitjà europeu.

La situació de la dona al cinema català

El balanç de gènere en rols de lideratge de les produccions de l’actual convocatòria, incloent-hi llargs de ficció i documentals, pel·lícules animades, per a televisió i curtmetratges (i sense comptabilitzar els llargmetratges candidats europeus), confirma un desequilibri similar al de la passada edició en termes globals, i situa la presència de les dones en la direcció en un 31,1%: 17 de les 53 pel·lícules (exceptuant les sis que entren a la candidatura de cinema europeu) candidates als XIV Premis Gaudí estan dirigides o codirigides per dones.

La proporció si comptabilitzem només llargmetratges dirigits o codirigits per dones baixa fins al 28,9% i constata una tendència observada amb més diferència en les edicions anteriors dels premis: la dificultat de les dones per fer el salt a la direcció de llargmetratge; quan es fa el salt al llarg, les dones no superen el sostre de vidre del 31% en tasques de direcció. Una xifra semblant s’observa en la producció de la collita d’enguany (30,7% de presència femenina) mentre que en el guió se situa en el 38,7%.

Si ens fixem en la relació entre gènere i pressupost per aixecar un llargmetratge, les dades són igualment concloents: la mitjana del pressupost de llargmetratges de ficció per cinema dirigits per dones és d’1.360.000 euros, mentre que la mitjana en pel·lícules dirigides per homes és de 2.295.000 euros. Segons aquestes xifres, les directores estan treballant amb pressupostos un 40% més baixos que els directors. A més, els cinc llargs que en aquesta edició dels Gaudí compten amb un pressupost per damunt dels 3 milions estan dirigits per homes.

Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

1 COMMENT

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents