today-is-a-good-day

Els millors dolents de ‘Bola de drac’

- Advertisement -

Fa uns mesos vaig escriure un article d’aquells nostàlgics sobre els millors moments de Bola de Drac. L’altre dia el repassava i vaig veure que gairebé tots tenien relació amb una lluita contra algun dels enemics d’en Son Goku i la seva colla. És per això que m’he decidit a fer un altre rànquing d’aquests que tan comparteix la gent a Facebook però aquest cop centrat en els cinc millors dolents de la sèrie creada per Akira Toriyama ja fa més de 30 anys. Com sempre podeu discrepar i opinar diferent però gairebé segur que acabo tenint raó… Ah, i abans que critiqueu la llista no hi he inclòs personatges que s’acaben tornant “bons”. O sigui no hi trobareu en Ten Shin Han, el Satanàs Corpetit ni en Vegeta, príncep dels Guerrers de l’espai.

Tao Pai Pai

22dSegurament és el mercenari més cèlebre de l’Exèrcit de la Cinta Vermella. No és un dels dolents més transcendents de la saga però sí un dels més carismàtics. Fred, sense escrúpols, seriós i concentrat en eliminar l’amenaça que suposa el jove Son Goku pels seus contractistes. La seva maldat es manifesta per partida doble quan mata el pare de l’Upà, l’indi forçut que vigila la torre sagrada i quan es carrega el General Blue d’un cop de llengua. És especialment recordat per la seva peculiar manera de viatjar llençant una columna i posant-s’hi a sobre volant com si res. En Goku el derrota amb una bomba que el propi Tao Pai Pai havia llençat a traïció. Un oportú cop de peu li retorna l’explosiu i… BOOOOOM!

- Advertisement -

Però aquest lluitador, que per cert és el germà del mestre d’en Ten Shin Han i en Chaos (Corb Genial o mestre Shen), torna al final de la temporada reparat i reconstruït per participar al 23è Torneig de les arts marcials però és derrotat pel deixeble del seu germà, en Ten Shin Han.

Pilaf

- Advertisement -

El més divertit i innocent de tots els dolents. Un autèntic pallús que amb les seves argúcies i trampes intenta aconseguir les boles de drac per dominar el món. Sempre dominar el món… Malgrat no ser un dolent d’aquells que fan por o té un poder excepcional és un personatge molt carismàtic i es manté a l’ombra durant tota la saga. Fins i tot és el culpable que en Goku torni a ser petit Bola de Drac GT per un malentès en demanar el seu desig. GT a banda, en Pilaf és el primer gran enemic d’en Son Goku. Quan ell encara no sap gairebé res de les boles de drac ni del seu passat aquest homenet blau aconsegueix reunir per primer cop a la sèrie totes les boles i invocar el Drac.

Amb Pilaf no només veiem el Shero per primer cop sinó que en aquella primera “batalla” descobrim que la cua d’en Goku no és un accessori. Es converteix en mico per primer cop deixat audiència i personatges bocabadats. En Pilaf continua amb la seva obsessió al llarg de tota la sèrie i fins i tot apareix en la pel·lícula La batalla dels Déus amb els seus fidels ajudant la Mai i en Shu. En fi, no és un paio molt temible però sí entranyable i molt en la línia dels personatges d’El Doctor Slump que Akira Toriyama va crear abans de Bola de Drac. 

Monstre Boo

El monstre Boo és un cas molt divertit. Comença sent una espècie de mascota del Mac Babidí a mig camí entre l’autoparòdia i el mal rotllo. Converteix la gent en xocolata i se les menja (deu n’hi do) però es fa amic d’aquell gosset i del senyor Satan i tot plegat acaba sent entranyable. El millor del Monstre Boo és que té doble personalitat. Té un nen de cinc anys dins però a la vegada és una màquina de matar. Al principi aquestes dues personalitat estan juntes en aquell cos rosa fet de xiclet. No sembla que sigui un dels bitxos més difícils de matar quehi ha hagut a la sèrie ni l’animal sense ànima que és quan la seva part bona se separa d’ell. Així doncs, com tants dolents a la sèrie, en Boo també evoluciona i passa per diverses etapes.
majin_boo___ub_evolutions_by_gonzalossj3-d7y1bom

Segurament la característica més extraordinària d’en Boo és la seva composició. Gràcies a aquesta textura de xiclet que comentàvem es regenera i com si fos mercuri es recomposa si algun Kame Hameha el destrossa. Això el fa gairebé indestructible i fa anar de cap a tota la colla d’herois de la sèrie. Per moltes transformacions i fusions que facin no poden amb ell. Finalment i, sense entrar en detalls, en Goku aconsegueix tornar-li un atac en forma de bola d’energia que el propi Boo havia llençat el fa literalment pols. La part bona és que en Boo es reencarna en Oob, un nen tímid i innocent amb un potencial enorme. Tant que el Goku decideix endur-se’l i entrenar-lo en el que és l’últim capítol de Bola de Drac Z. Una bonica manera de tancar-ho tot.

Cèl·lula

El concepte d’aquest monstre és d’allò més aterrador. Amb la seva cua/fibló va xuclant l’energia de les persones i amb cada nova víctima va acumulant més poder. És la culminació de la maldat de l’Exèrcit de la Cinta Vermella i l’obra mestra del seu científic més boig el doctor Gero. Primer crea una sèrie d’androides per acabar amb en Son Goku (A16, A17 i A18) però quan ens pensàvem que aquesta colla era ja una amenaça molt bèstia per la colla dels bons apareix un bitxo molt pitjor. Fet a partir de cèl·lules de grans guerrers la seva obsessió és ser més fort i més poderós. Fins a convertir-se en el complet. Per fer-ho haurà d’absorbir l’A17 i l’A18 i quan ho aconsegueix es converteix en una espècia d’insecte gegant que ja no necessita la cua per menjar-se l’energia de ningú. És la perfecció!

45cb8090b3f5dbb2f7f5930179ea4e0d-1

Sens dubte les múltiples batalles contra en Cèl·lula són memorables. La seva obsessió per convertir-se en el complet ens va fer viure moments molt angoixants.  De fet, un dels millors és quan un Vegeta ultra fort (que ha superat la força dels Superguerrers que han superat la força dels Superguerrers) sembla que guanyarà el bitxo que ja ha absorbit l’A17… però no! Absorbeix l’A18 i es torna gairebé invencible. La lluita per vèncer-lo és llarga i èpica… És especialment recordat el moment en que en Cèl·lula trepitja el cap de l’A16. És llavors quan en Son Gohan treu la seva ira i li fot una bona pallissa. Segur que ho recordeu… Un ocell se’n va volant.

- Advertisement -

Però ni això és suficient… Caldrà que en Goku mori per enèsima vegada fent un canvi de lloc instantani just abans que en Cèl·lula s’immoli amb la voluntat de destruir-ho tot. Com que té també cèl·lules d’en Cor Petit es regenera i torna convertit en complet altre cop (cosa una mica estranya tenint en compte que ha vomitat l’A18). Aquest cop sí que en Son Gohan el farà menjar un Kame Hame que l’eliminarà del tot. En resum: un munt de capítols i un munt de morts per acabar amb un dels dolents més carismàtics i originals de la saga.

Freezer

El més mal parit de tots els enemics. A banda de lluir els colors del Reial Madrid (blanc i lila) és el paradigma de dolent que ho té tot per ser ben odiat: molta força, molt poder i molt cinisme. Una barreja explosiva, un autèntic tirà que domina mitja galàxia a través de la por. Sense aixecar-se de la seva cadira voladora elimina tot el planeta Vegeta i aniquila la raça dels guerrers de l’espai sense pràcticament immutar-se. Per cert, quan fa volar pels aires la casa dels Guerrers de l’espai també mata en Bardock, el pare d’en Son Goku.

En Freezer és a Bola de Drac el que Darth Vader és a Star Wars. El malvat respectat i temut que sembla invencible.  Ja ho sembla quan està a la seva trona amb aquelles banyes i encara ho sembla més quan arriba a la seva última transformació. La cua, la closca lila, els ulls vermells i el seu cos lluent i fibrat el fan ser un temible adversari per un Son Goku que ho donarà tot per guanyar-lo i salvar el planeta Nàmek.

freezer

La batalla entre en Freezer i en Goku és, segons el meu humil punt de vista, el punt culminant de la sèrie. Ho és, en gran part perquè en Freezer és el millor dolent. El dolent més dolent. Un dels que més costa d’eliminar i que  més ensurt causa quan torna… Perquè tots tornen! I en Freezer torna dues vegades. La primera ho fa reconstruït i en forma de cíborg. Tots estàvem ben acollonits però un nou Superguerrer anomenat Trunks apareix del no res i el talla per la meitat amb la seva espasa davant la sorpresa de tothom. I la prova de que en Freezer és el millor dolent és que el propi Akira Toriyama va decidir posar-se a escriure el guió del la pel·lícula La resurrecció de F que es va estrenar l’any passat i que va recaptar més de 85 milions de dòlars arreu del món. El film és un homenatge als nostàlgics de Bola de Drac en general i d’aquest malvat en particular. Sense ser res de l’altre món ens va fer reviure un moment màgic: el bo més bo lluitant contra el dolent més dolent.

goku1

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents