‘Sis dies corrents’: l’èxit de la quotidianitat

L’any 2014 vam descobrir un nou nom al cinema català. Neus Ballús guanyava quatre Premis Gaudí per la pel·lícula La plaga (Pel·lícula, Direcció, Guió i Muntatge). Aquell film, a mig camí entre el documental i la ficció, va treure la directora de l’anonimat i li va permetre fer-se un nom entre les grans del cinema català. 8 anys més tard Ballús ho ha tornat a fer. Sis dies corrents es va endur 5 guardons a la XIV edició dels premis Gaudí incloent els de Millor Pel·lícula i Millor Direcció.  I aquest mes de juny, la cinta forma part de la Selecció Oficial, fora de competició, de la 14a edició del FIC-CAT.

La seva nova pel·lícula relata una setmana a la vida del Valero, el Moha i el Pep, treballadors d’una petita empresa de lampisteria als afores de Barcelona. Rodada per etapes entre 2019 i 2020, va ser seleccionada per competir al Festival Internacional de Cinema de Locarno l’agost del 2021 i des de llavors ha passat per festivals tan rellevants com el de Toronto, la Seminci o l’Alternativa a Barcelona entre molts altres. El 3 de desembre va arribar als cinemes de la mà de la distribuïdora catalana Filmax.

Humor, racisme, quotidianitat

La pel·lícula està formada per sis capítols que narren les situacions que sorgeixen quan els protagonistes s’enfronten amb una reparació. Cada capítol correspon a un dia de la seva setmana laboral i es construeix al voltant de la relació que s’estableix entre els protagonistes i els clients que n’han sol·licitat els serveis. En aquest rodatge la directora hi ha introduït, potser més que en altres treballs, una capa d’humor, lleugeresa i quotidianitat sense renunciar als elements de reflexió que caracteritzen el seu estil. Des d’El Cinèfil vam poder accedir a un dia de rodatge d’aquesta producció.

En una conversa amb Neus Ballús hem pogut descobrir algunes coses més sobre aquest nou projecte. “He fet servir el meu mètode clàssic. Com que soc una persona que vinc més del documental volia un projecte híbrid per això volia conèixer primer els protagonistes i adaptar el guió per a ells”. En altres paraules, Ballús fa primer un rigorós càsting on podríem dir que s’infiltra en l’hàbitat dels que seran els protagonistes. En aquest cas va anar a l’Escola del Gremi d’Instal·ladors i allà va descobrir els seus futurs “actors”. A partir d’aquí, un cop triats, van fer un munt de sessions d’improvisació perquè es coneguessin més entre ells i tot fos més natural. Segons la directora “l’humor del film és molt realista més de xoc o de contrast que no pas de gag. Tot plegat és lleuger i pot provocar tant el riure com el plor”.

Uns actors que fan de si mateixos

El llargmetratge s’ha rodat en diferents localitzacions de Barcelona i rodalia. El rodatge es va fer en setmanes alternatives, ja que els protagonistes no podien deixar les seves feines per atendre les necessitats del film sempre que la directora els requeria. Valero Escolar, Josep Serrà i Mohammed Mellali són els tres protagonistes que s’interpreten a si mateixos amb una part ficcionada per acomodar el guió. Per ells, cada dia és una sorpresa, ja que desconeixen què rodaran; això fa que hagin d’improvisar amb els seus coneixements del món laboral al qual pertanyen.

Josep Serrà, el més veterà del grup interpreta en Pep, un lampista que fa molts anys que treballa a la mateixa empresa, fent de parella laboral amb el Valero, i que es vol jubilar. Veu la seva oportunitat quan arriba el Moha, un lampista nou en període de proves. “A la vida real estic jubilat, i estic fent un paper que és la meva vida real, fa un temps. La Neus em va contactar mitjançant una persona que ens coneixia a tots dos. Jo havia fet teatre amateur molts anys, però això és una cosa molt diferent”. Serra revela que Ballús busca sempre la sorpresa i a la vegada vol que el que passa a la pel·lícula tingui impacte i faci reaccionar al públic. També ens fa cinc cèntims del mètode de treball de la directora: “tenim molt poc guió, és més una pauta de treball que un text concret. Improvisem molt i està clar que el fet de ser lampista ha anat molt bé per adaptar-nos al paper”.

A Valero Escolar el van trobar fent un curs i el seu paper a la pel·lícula és de company del Pep i marit de la propietària de l’empresa. Ell no vol que el Pep es jubili i, d’entrada, no ho posa fàcil al Moha. El Valero explica que “fem de nosaltres mateixos però amb humor”. També assegura que “això em va arribar sense imaginar-me mai que faria d’actor. A casa meva, ni la dona ni els amics s’ho creien. Jo faig de lampista, i només és interpretar el que ja em passa a la meva vida real, però una mica més exagerat, tot i que, de vegades, la realitat supera la ficció”. El Valero destaca que “hem estat més d’un any amb assaigs i he de dir que no valorava prou la feina d’actor com fins ara”.

El Moha també el van descobrir mentre feia un curs per aconseguir el títol de lampista. Per a ell, això “és una experiència nova. Fa 15 anys que vaig arribar del Marroc, primer vaig estar en un centre d’acollida i, a 18 anys, vaig fer un curs d’electricista, vaig fer-ne pràctiques, i ara estic treballant”. Pel Moha, “al principi va ser difícil, però no he d’estudiar, perquè actuem al moment, no hem de memoritzar res, i, a poc a poc, m’hi vaig adaptant”.

El film és una producció de Distinto Films i El Kinògraf; i la producció associada de Slot Machine (França). Compta amb la participació de Radio Televisión Española, TV3 i Movistar+, i el suport de l’ICAA i l’ICEC. La distribuïdora catalana Filmax és l’encarregada de la distribució a Espanya mentre que internacionalment se n’ocupa Beta Cinema GmbH.

JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

2 COMENTARIS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents