“A Ponent hi ha molta terra i pocs policies”. Aquest és un conflicte amb difícil solució.” Així explica Pau Calpe el punt de partida de la seva primera pel·lícula com a director. Alcastrer, Ponent. Un poble petit on només viuen 100 persones. Joan (Pep Cruz), un pagès vell i malcarat, cansat de patir robatoris al mas, decideix sumar-se a la ronda nocturna de pagesos que vigila les terres… el sometent. El seu fill Pepe (Roger Casamajor), que acaba de tornar de ciutat, l’acompanya. Durant la ronda, Joan i Pepe topen amb un lladregot al tros. Aquest és l’argument de Tros, la novel·la de Rafael Vallbona que el director Pau Calpe ha adaptat al cinema, amb guió de Marta Grau (Cançó per tu, Les de l’hoquei, Com si fos ahir).
El rodatge de l’òpera prima d’aquest productor i guionista es va allargar durant el mes de desembre del 2020 a Sarroca de Lleida i Alcanó. Tros és un dels quatre films nominat a la Millor Pel·lícula a la 14a edició dels Premis Gaudí. La pel·lícula arriba a la pantalla gran distribuïda per l’empresa catalana Alfa Pictures ell 25 de febrer, una setmana abans del lliurament dels premis.
Històries fosques rurals
Segons explica Pau Calpe en declaracions a El Cinèfil, el que el va atraure de la història és la barreja entre història de novel·la negra, l’ambient rural i el fet que fos en català. “Normalment, com a productor, veig històries que m’agraden i busco director per a rodar-les, però pel meu coneixement del món rural i perquè sempre havia estat temptat per dirigir vaig decidir que aquesta havia de fer-la jo”. A més, la relació entre el pare i el fill en un món on els joves fugen del món agrícola també va ser un dels factors que va enganxar-lo a aquesta història. A Tros hi veiem en el rerefons una enyorança i melangia de la pagesia i també una crítica social a la despoblació de zones tradicionalment agrícoles.
Protegir el que és teu
La trama del film en durà a un poble fictici del Segrià, en què es viu la duresa de la feina agrícola, la ingratitud de la vida al camp i les condicions climàtiques extremes que suporten els que hi treballen. Allà, el camp està despoblat, envellit i a punt de desaparèixer. Però, en contrast, la cinta també reflecteix la bellesa del paisatge de secà: sembrats d’ordi, oliveres, cabanes de pedra seca i la calidesa i proximitat de la seva gent. En aquest entorn, els pagesos se senten abandonats i desprotegits tot i l’augment de recursos policials. Per això han creat patrulles nocturnes organitzades que ronden per les terres per evitar robatoris de maquinària agrícola. Aquestes patrulles han acabat entrant en conflicte amb les forces policials de la zona.
La pel·lícula està protagonitzada per Roger Casamajor (El laberinto del Fauno, Pa negre, El ventre del mar) i Pep Cruz (Nit i dia, Gran Nord, Ventdelplà), tot i que gran part del càsting està format per actors amateurs locals com Ana Torguet, Annabel Castan, Eduard Muntada, Montserrat Trepat, Xavi Iglesias, Ivan Caelles, Belén Gallego, Ramon Bonvehí. Tots ells parlen al film el dialecte nord-occidental que, entre altres trets, reflecteix l’aspecte genuí dels que viuen entre la boira d’aquesta terra ferma. La fotografia és de Gina Ferrer (Isaac) i la música de Bernat Vivancos. Amb producció executiva de Pau Calpe Rufat, Nati Escobar, Conxa Orea (TVC) i Oriol Sala-Patau (TVC), Tros és una coproducció de la CCMA, Galápagos Media i Cepa Audiovisual (Argentina), amb la col·laboració de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC).
