La vida no és sincrònica a ‘Tres’

Molts recordareu el nom de Juanjo Giménez. Fa un parell tres anys ens va tenir amb l’ai al cor perquè el seu curtmetratge Timecode va estar nominat a l’Oscar després de guanyar la Palma d’Or a Canes. Doncs l’octubre del 2020 i durant sis setmanes va rodar entre la Corunya i Barcelona el llargmetratge Tres, el seu proper treball després de l’aventura amb Timcode (Goya i Gaudí inclòs). El film està protagonitzat per Marta Nieto, a qui acompanyen Miki Esparbé, Francisco Reyes i els actors gallecs Luisa Merelas, Cris Iglesias i Fran Lareu. La premiere internacional de la pel·lícula va ser al Festival de Venècia i al Festival de Toronto, seguint el mateix camí de la també producció catalana Sis dies corrents de Neus Ballús. Aquest passat octubre també va ser un dels films destacats al Festival de Sitges i s’estrena comercialment el 5 de novembre. 

Tenim ‘delay’

Al llargmetratge veurem com Marta Nieto interpreta una dissenyadora de so que gaudeix de la seva feina i que passa moltes hores sola, gravant efectes de sala, wild-tracks, editant i mesclant un projecte audiovisual. L’estudi és el seu últim refugi: un lloc on postergar les espatllades relacions que manté amb la seva exparella, la seva anciana mare i els seus companys de feina. Tot i que ella no ho sap, està començant a dessincronitzar-se. Com si fos una pel·lícula mal sonoritzada. El seu cervell ha començat a processar el so més tard que les imatges. La seva angoixa va creixent paral·lelament a la percepció que el món va a una altra velocitat (o en una altra pista de so). I mentre tot el seu món va descompensant la protagonista s’anirà plantejant quines persones valen la pena a la vida i descobrirà que potser no ho sap tot sobre ella mateixa.

Abans d’aquesta pel·lícula, Giménez ha dirigit el llargmetratge Nos hacemos falta i els documentals Contact Proof (2014) i Esquivar y pegar (2010). Tres és una producció de Frida Films, coproduïda per Manny Films (França) i M-Films (Lituània), amb la participació de TV3, TVG i Canal Plus França i compta amb l’ajuda de l’ICAA, l’ICEC i AGADIC. El film va ser un dels més ben valorats pel públic del Festival de Sitges (en 3a posició) i també per la crítica.

Les 15 millors de Sitges 2021

Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

2 COMENTARIS

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents