El Festival de Cannes és el certamen de cinema més important del món. El que més atenció rep per part dels mitjans. Des dels modelets que passegen per la catifa vermella fins a les desenes de pel·lícules que passen per les seves múltiples seccions són el centre d’atenció durant dues setmanes cada mes de maig. El que passa a Cannes (dins i fora la pantalla) és notícia i crea tendència. Aquest 2023 se celebra la 76a edició d’aquesta gran festa del cinema i és per això que volem dedicar unes línies a explicar alguns detalls que potser no sabies sobre Cannes.
Festival de Cannes, un certamen sense “públic”
“El Festival de Cannes està reservat als professionals del cinema”. Aquesta és una frase extreta directament del web oficial on queda clar que a les projeccions no hi entra tothom. Està clar que les sales estan plenes, però si vius a Cannes no pots “comprar” entrades per veure les pel·lícules. Per gaudir del festival has d’estar acreditat. O sigui, si tens la sort de tenir una pel·lícula seleccionada, ser periodista o has de pagar una acreditació pel Marché du film podràs entrar a les sales. Si no sempre pots pidolar a les cues dels cinemes a veure si algú li sobra una invitació… Hi ha molta gent que ho fa (i tenen poc èxit).
Un mercadet de cinema a Cannes
Abans parlàvem del Marché du film. I és que a Cannes no tot són premières i catifa vermella. De fet, si el festival és tan important, és justament perquè s’ha convertit en la reunió anual més important del món per comprar i vendre productes audiovisuals. Imagineu el Mobile World Congress. Ara en lloc d’estand de mòbils poseu-hi estands de productores, agents internacionals de vendes i distribuïdores. I al voltant de tot això empresaris del sector intentant vendre els seus catàlegs arreu del món. Al Festival de Cannes es decideixen on i quan s’estrenaran les sèries i les pel·lícules de l’any que ve. Un acord al Marché equival a una futura estrena.
Un aparador per als països
El Festival de Cannes és també una oportunitat per “fardar” per països i regions d’arreu del món. Igual que les productores tenen el seu racó, els territoris tenen el seu propi pavelló (o el seu estand si no hi ha tant de pressupost). Què busquen aquestes delegacions oficials? Depèn. N’hi ha que, òbviament, promocionen les seves pel·lícules, però molts també intenten atraure rodatges als seus territoris oferint natura, ciutat, incentius fiscals o facilitats per coproduir.
També és un lloc on conèixer els festivals que acullen altres països i que volen promocionar-se. I com que sabem que us ho esteu preguntant, la resposta és sí. Catalunya té el seu propi estand (diferent de l’espanyol i més petit). Catalan Films, un organisme que depèn del Govern i que busca la internacionalització del nostre cinema, té des de fa anys presència a Cannes i, fins i tot, organitza una petita recepció a la qual assisteixen els professionals catalans desplaçats al festival (i d’altres).
Un no parar de festes
Festa. Molta festa. Cada nit, quan ja s’ha acabat la feina comença la segona part del festival. A Cannes hi ha un munt de festes. Als bars normals de la ciutat, als hotels, a les discoteques, als iots, a les cases que es lloguen precisament per fer festes i a qualsevol racó de la ciutat. Encara que sembli mentida les festes són una de les parts més rellevants del certamen. És el moment del networking, dels contactes. En un còctel pots vendre un guió, conèixer el teu pròxim productor, et poden presentar l’actriu protagonista del teu nou film o potser convences al programador d’una televisió per col·locar la teva sèrie. Que la nit no us confongui… Anar a una festa a Cannes també és treballar.
Un circ per al luxe i el postureig
Glamur. Excessos. Marques. Selfies. El Festival de Cannes és la capital mundial del postureig. De la mateixa manera que les festes són importants pels contactes, la mera presència d’un professional del cinema al festival equival a “ser important”. Això no és veritat, però hi ha molta gent que s’ho pensa, i per això la Costa Blava s’omple de fotos a Instagram (i ara clips a TikTok) on fanfarronejar i exhibir-se. Però, venir a Cannes no és pas barat (ni l’allotjament, ni el menjar, ni les copes) i és per això que passar uns dies a Cannes s’associa a “aquesta persona té diners”. I ja sabeu que l’aparença moltes vegades mana.
