Amb l’estrena de la pel·lícula La guerra del Planeta de los Simios (War for the Planet of the Apes, 2017) dirigida per Matt Reeves, es tanca una trilogia que començava el 2011 amb El origen del planeta de los simios (Rise of the Planet of the Apes, 2011) amb la direcció de Rupert Wyatt. Probablement una de les trilogies millor planificades i realitzades de les darreres dècades, amb l’aposta de protagonitzar-les amb actors diferents (a excepció dels simis), i canviant el director de la segona i tercera part respecte de la primera, justament les que esdevenen en un futur apocalíptic un cop un virus ha actuat amb tota la seva virulència contra els humans.
A aquestes alçades entenc que tothom sap que la llavor de la saga és la pel·lícula El planeta dels Simis (Planet of the Apes, 1968) protagonitzada per Charlton Heston, i que degut a l’èxit se’n van fer quatre més, una sèrie de televisió i una sèrie d’animació. A la tercera d’aquestes pel·lícules, Huida del planeta de los simios (Escape from the Planet of the Apes, 1971), tres simis del futur viatgen al passat (al nostre present). L’embaràs i naixement del fill de la parella de viatgers del futur s’acabaria convertint en el desencadenant del que justament acabaria succeint en el relat original de la primera pel·lícula (un planeta governat pels simis) i, per tant, la història narrada a la dècada dels setanta es converteix en un bucle temporal (el relat avança fins a tornar al punt de partida a través d’un viatge en el temps) que provoca la paradoxa del pintor.
La paradoxa del pintor s’explica imaginant un viatger del temps que va al passat amb un llibre d’art d’un gran artista reconegut en el futur. En el seu viatge al passat coneix al jove artista abans de fer les obres que el farien famós. Aquest acaba inspirant-se en el llibre del futur sobre la seva obra per fer justament la seva obra de tal manera que el relat entra en un bucle infinit, on la inspiració sorgeix de plagiar-se a si mateix, o, millor dit, al seu jo del futur.
La pregunta que provoca la paradoxa del pintor és: d’on sorgeixen les idees originals dels quadres? De la creativitat de l’artista no, perquè el que fa és copiar, d’aquí que parlem d’una paradoxa, és a dir, d’una situació contrària a la lògica.
Aquesta paradoxa de la saga original desapareix a la nova trilogia, reescrivint l’origen del planeta dels simis i introduint la ciència ficció com a element catalitzador de la trama en un clar exemple del que anomenem reboot o reinici d’una saga. El terme reboot sorgeix de l’àmbit informàtic: quan l’ordinador se’ns penja l’apaguem i el tornem a encendre, sovint en perdem la memòria però en recuperem els elements essencials de funcionament de l’aparell. Doncs això és el que fem en una saga cinematogràfica: tornem al principi, respectem els elements essencials però amb la llibertat de reinterpretar la història.
El viatge en el temps va ser l’instrument per reiniciar la saga a Star Trek (2009) de J.J.Abrams, de la qual ja en portem dos seqüeles, o a Terminator Génesis (Terminator Genisys, 2015), de la qual, de moment, hi ha el rumor d’un nou projecte de producció. En el cas de la nova trilogia del planeta dels simis el factor sorpresa de la pel·lícula original desapareix (algú no sap en quin planeta esdevé la història?), i l’interès recau a saber com es va desencadenar tot plegat (ja que no hi ha un viatge en el temps des del futur) i com es forja el caràcter del líder de la revolució impulsada per Caesar.
El desencadenant vist a El origen del Planeta de los Simios és un virus creat per uns científics que acaba sent mortal per als humans i que la forma de propagació (per l’aire) provoca una pandèmia mundial per la facilitat d’encomanar la malaltia sense tenir símptomes (impressionants les imatges d’un aeroport amb molts vols internacionals amb tot el que això pot comportar, i més si has vist pel·lícules com Contagio, (Contagion, 2011), que justament comença amb aquesta premissa).
Hi ha molta ciència a tota la saga del planeta dels simis, però sobretot el que hi ha és un reflex de la societat del moment que convida a fer una reflexió sociològica de les diferents pel·lícules. Si ho tornem a pensar, el desencadenant no és un virus, és l’avarícia d’uns directius i l’ambició d’un científic. El control dels recursos a la segona pel·lícula i la defensa del territori i la supervivència a la tercera formen un tríptic mirall de la societat actual. De la ciència i de la sociologia del planeta dels simis hi ha molt a dir i en parlarem als següents articles.
