today-is-a-good-day

Bond, James Bond

- Advertisement -

La compra per Amazon del catàleg de la Metro-Goldwyn-Mayer ha permès, entre altres films, veure la totalitat de les pel·lícules de James Bond, 007, el primer espia del cinema amb llicència per matar, fins i tot la darrera, Sin tiempo para morir. Això permet veure d’una sola tacada l’evolució del personatge que va obrir les portes a una revisió d’un subgènere que va revolucionar, amb les seves troballes, el cinema d’acció.

James Bond_1

- Advertisement -

Els ingredients són força coneguts: erotisme amb dones espectaculars (les famoses noies Bond, clar), violència, acció, escenaris exòtics on voldries viatjar si poguessis, però vivint com viu 007, clar, ambients sofisticats només a l’abast de la jet society, luxe, dolents molt dolents que han passat a la història del cine, etc. De fons, un tuf amoral, cínic i feixista.

- Advertisement -

I tot començant amb en Sean Connery, el James Bond  per excel·lència, un personatge que té poc a veure amb el creat pel novel·lista Ian Feming, encarnat després de Connery per diferents actors que, més o menys han volgut adaptar-se al pas del temps construint el personatge de forma diferent. Roger Moore, Timothy Dalton, l’efímer George Lazenby, Pierce Brosnan o Daniel Craig. Lògicament, Fleming fa temps que ja no hi era, les seves novel·les tenen poc a veure amb les pel·lícules, encara que les primeres busquessin certa fidelitat. Mentrestant, la competència que no és manca, copiava tots els ingredients sense cap mena de rubor.

Mission_Impossible

Les Missions Impossibles del Tom Cruise són les pel·lícules que més s’han beneficiat de les troballes de 007 (costa diferenciar-les), mentre que els Bourne han volgut desmarcar-se (i ho han aconseguit) tractant d’aquest, l’acció pura i simple potenciada per les troballes en efectes especials i la mateixa evolució del cinema d’acció. I amb això no vull dir que aquestes còpies estiguin malament, ni de bon tros, sinó que la fórmula no és 100% original. També s’ha de dir que les troballes han fet un moviment d’anada i tornada, fins al punt que els Bond actuals han perdut la seva diferenciació a força d’incorporar coses de la competència.  I no és qüestió de directors sinó de productors que són els que imposen els seus criteris. Veient per exemple a Sam Mendes, tractant infructuosament de diferenciar-se, em fa una mica de pena. Els trets diferencials de James Bond s’han diluït.

Ara estic repassant, posant-me al dia, tots els James Bond, començant pels de Daniel Craig, que n’ha fet la tira. I em trobo que la fórmula és més o menys la mateixa del principi de la sèrie, excepte en què el personatge no té cap sentit de l’humor, imprescindible per creure’t les seves aventures ha baixat el nivell de l’erotisme (li trobeu algun glamur a la Léa Seydoux, per exemple?). La gràcia dels altres James Bond era que no tels prenies seriosament i quan es tirava dones escultures o se’n sortia de situacions perilloses reies i deies “Apa, home, això és una passada!”.

James_Bond_2

Ara sembla que Daniel Craig plega del personatge i penso que fa molt bé perquè en el darrer film se’l veu força cascat, es nota que ha cremat el personatge, convertint la pel·lícula en una de les pitjors de la sèrie, massa previsible, massa mecànica i naturalment sense cap sentit de l’humor. Veurem qui serà l’hereu. M’imagino que no serà la senyora Lashana Lynch que fa en el darrer film de nova 007, sumant-se així al moviment Me Too i que no crec que arribi a la sola de la sabata dels seus antecessors. Veurem que inventen els productors.

- Advertisement -
Àngel Comas
Històriador i expert en cinema des de fa molts anys, l'Àngel Comas ha publicat un munt de llibres sobre cine i, entre d'altres programa el Cicle de Cinema d'Autor de Sant Cugat. Els seus articles són propis d'algú amb experiència que va al cine i no menja crispetes.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents