today-is-a-good-day

Es pot fer una crítica sense spoilers?

- Advertisement -

Estem farts de veure-ho a les xarxes. Ens ho diuen a tots els grups de Whatsapp. Expliques a no sé qui que has vist tal pel·lícula o tal sèrie i algú salta (majúscula i negreta).

“NO FACIS SPOILERS”

Posem les coses al seu lloc. És normal que davant l’allau d’estrenes que ens envaeixen setmanalment al cinema i la TV vulguem que el cine ens sorprengui. I com que hi ha tanta oferta és habitual que algun company de feina, amic cinèfil extrem o cunyat hagi vist la sèrie abans que tu. És a dir, està més que justificat demanar una vida lliure d’spoilers en un entorn familiar/laboral/amical.

Els límits de l’spoiler

- Advertisement -

- Advertisement -

Ara bé, una crítica cinematogràfica, publicada en un mitjà de comunicació amb voluntat de fer anàlisi seriosa ha de poder parlar de la pel·lícula amb llibertat. Per explicar bé el millor i el pitjor d’una pel·lícula o sèrie has de ser lliure per parlar del final. S’han de poder pelar totes les capes de la ceba, ja que, si no ho fas et quedes amb un estudi parcial. Una observació incompleta d’un element tan important com és el guió.

Està clar que podem escriure sobre la nova sèrie de l’univers Marvel sense explicar quins personatges nous surten (o interconnecten la trama) però el que tindrem és una tesi incompleta. Si no vols spoilers, no hauries de llegir crítiques. Fins i tot hi ha gent (molta) que prefereix ni tan sols veure tràilers. És evident que el tràiler et revela informació de la trama. No fotem, estan pensats per fer-te entrar ganes de veure la pel·li… Però, els estudis i productores ja se les empesquen per no revelar tota la informació al tràiler (la majoria de les vegades). Posem l’exemple de l’últim film d’Spider-man. Veient el tràiler ja sabíem que hi havia enemics mítics de la saga que tornaven. Però, no sortien tots els dolents en imatges ni el tràiler revelava altres retorns i cameos del film. I, per seguir l’exemple en dir això he hagut de pensar com escriure-ho per no aixafar cap guitarra. O sigui, m’he autocensurat.

En resum, els periodistes de cinema o crítics (ja siguin “professionals” o aficionats) han de tenir llibertat per escriure sobre el que han vist. Una crítica és una peça d’opinió, no pas d’informació. Un crític emet un judici de valor personal que podem compartir o no. Tanmateix, la seva feina és entrar a fons a investigar i reflexionar sobre un producte audiovisual i en fer-ho no ha de tenir llasts, ni cotilles ni estar pensant a cada moment què pot dir i què pot no dir.

Es pot fer una crítica sense spoilers, doncs?

La resposta és no (si la fas sempre serà una crítica incompleta).

- Advertisement -
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents