Pujar a un tren o un avió en marxa, escalar sense corda una muntanya o un gratacel, saltar al buit sense paracaigudes o submergir-se sota l’aigua sense oxigen, aquestes i moltes altres han estat les proeses que ha fet en Tom Cruise, àlies Ethan Hunt, a la saga Mission: Impossible, i sense recórrer a dobles d’acció. Però no només per això la saga cinematogràfica basada en la sèrie de televisió de finals dels 60 és famosa, sinó per aconseguir que cada nou lliurament sigui una cita obligada per a tots aficionats al cinema d’acció de qualitat.
Tot va començar a mitjans dels anys 90 quan Paramount Pictures va comprar els drets d’adaptació d’una de les sèries televisives més estimades pel públic, protagonitzada per Martin Landau (Ed Wood, 1994). La megaestrella Tom Cruise va estar implicada en el projecte des de bon principi i, en el paper més de productor que d’actor, volia un director a l’alçada. L’escollit va ser Brian De Palma que tenia més que solvència contrastada per dirigir amb èxit una cinta de la qual s’esperava tant. La seva filmografia parlava per ell: Dressed to Kill (1980), Scarface (1983), The Untouchables (1987) o Carlito’s Way (1993) per citar només uns quants títols més que coneguts.
La primera ‘Missió Impossible’ es va estrenar el 1996 amb un gran èxit de taquilla, tot i que s’allunyava totalment del seu original televisiu. Com a reconegut deixeble del mestre Hitchcock, De Palma va construir un vehicle de suspens ple de girs i sorpreses de guió, on res ni ningú és el que sembla. Per al record queda una de les escenes més mítiques de tota la saga i de la història del cinema per extensió: Cruise/Hunt suspès a l’aire amb un cable dins una habitació plena de mesures de seguretat per tal d’aconseguir una informació classificada.
La continuació de la franquícia estava més que assegurada i ho va fer quatre anys després amb una segona part diametralment oposada a la seva predecessora. Dirigida pel realitzador xinès John Woo, que havia fet el salt a Hollywood, després d’una dilatada trajectòria al seu país d’origen, amb títols força exitosos com Broken Arrow (1995) o Face/Off (1996), la cinta oferia tot el que la primera part no va oferir: un cúmul d’escenes d’accions hiperbòliques i superlatives on primava la posada en escena als diàlegs. El llargmetratge va ser molt criticat en el seu dia, però Woo va fer el que millor sap fer: set pieces d’acció adrenalítica. Avui en dia, la seva revisió demostra que no desentonava dins el gènere i, fins i tot, el millorava, tot i la incredulitat de l’espectador davant de certes escenes.
Tot i el relatiu èxit de la segona part, havia d’haver-n’hi una tercera, tal com mana la indústria, i el bo d’en Tom, ara més productor que mai amb la seva pròpia companyia Cruise-Wagner Productions, volia el director del moment, J.J. Abrams, responsable de sèries de gran èxit com Alias (2001-2006) o Lost (2005-2010). Abrams va fer oblidar la cinta anterior amb un producte d’alta qualitat més a prop de De Palma que de Woo, on el guió i els personatges, més humans i vulnerables que mai, tenen un pes molt important, però sense oblidar les escenes d’acció marca de la casa. El millor del film, el seu dolent: l’enyorat Philip Seymour Hoffman (The Master, 2012), oferint una de les millors interpretacions de la seva carrera (quina no ho és?).
Quan semblava que la saga havia posat punt final amb la més que digna tercera part, Cruise va voler ressuscitar-la per retrobar-se amb l’èxit novament, després d’acumular una sèrie de relatius fracassos a taquilla: Lions for Lambs (2007), Valkyrie (2008) o Knight and Day (2010). Curiosament, en aquest cas, el director escollit va ser Brad Bird, que venia del món de l’animació, responsable d’èxits com The Incredibles (2004) o Ratatouille (2007). Malgrat el recel inicial pel realitzador escollit, Mission: Impossible. Ghost Protocol (2011) es va traduir en una gran cinta d’acció i també d’espies al més pur estil 007, que va entusiasmar públic i crítica. Només per l’escena ‘impossible’ de l’escalada del Burj Khalifa de Dubai, l’edifici més alt del món, ja val la pena.
Engrescat per l’inesperat èxit de la quarta part de la franquícia, Cruise va engegar un nou lliurament, Mission: Impossible. Rogue Nation (2015), amb nou director, Christopher McQuarrie, amb qui ja havia col·laborat anteriorment a la més que digna Jack Reacher (2012). El resultat: una cinta amb la qual la saga assoleix la maduresa amb un guió a l’alçada i amb les millors interpretacions per part de tot l’elenc. Tot i no aconseguir l’aclaparador èxit del lliurament anterior, el film demostrava que la fórmula no donava cap símptoma d’estar esgotada, tot el contrari: tenia metxa per estona.
I arribem a la que per ara és el darrer lliurament estrenat de la saga, Mission: Impossible. Fallout (2018), també dirigida per McQuarrie. La cinta es va convertir per mèrits propis en una de les pel·lícules més taquilleres del seu any. El títol demostra que la franquícia, malgrat les sis parts que acumulava, es mantenia més viva que mai i que havia trobat el punt just entre la intriga i l’acció, com si es tractés de la millor versió de James Bond. Cruise tornava a demostrar que, amb quasi 60 anys, estava més en plena forma que mai, tot i un aparatós accident durant el rodatge que va haver d’aturar la producció durant unes setmanes fins a la seva recuperació.
I parlant de rodatges interromputs, el de la que ha de ser la pròxima entrega de la saga impossible, encara amb el títol provisional de Mission: Impossible 7, amb el triplet en la direcció de McQuarrie. Si el coronavirus ho permet i les esbroncades de Cruise al seu equip per no complir amb les mesures de seguretat, la cinta s’estrenarà el mes de novembre de 2021. Fins a la data, no ha transcendit el seu argument, però sí el repartiment, que comptarà amb l’omnipresència de Cruise, molt ben secundat novament per Rebecca Ferguson i Vanessa Kirby. Aconseguirà superar a la seva predecessora pel que fa a crítica i públic, i quant a guió i acció? Tenint en compte la trajectòria de la franquícia és molt probable que sí, convertint de nou a l’estimat-odiat Tom en el nou-vell heroi d’acció.
On veure-les
Mission: Impossible (1996): Netflix/Amazon Prime Video
Mission: Impossible II (2000): Netflix/Amazon Prime Video
Mission: Impossible III (2006): Netflix/Amazon Prime Video
Mission: Impossible. Ghost Protocol (2011): Netflix/Amazon Prime Video
Mission: Impossible. Rogue Nation (2015): Netflix/HBO
