‘Solos’, la soledat interpretativa

- Advertisement -

Des de fa més d’un any, la pandèmia ha posat el món cap per avall i la ficció no és aliena a aquest fet. I no només estem parlant pel que fa a la producció sinó també a la creació. El coronavirus ha influït a tots els nivells i el món del cinema i la televisió s’han hagut d’adaptar, en molts casos, a la força. Però, com bé es diu, ‘temps de crisis, temps d’oportunitats’, i les ments pensants audiovisuals, actualment anomenats showrunners, han aprofitat la conjuntura actual per aixecar projectes que en altres temps haguessin estat impensables

Solos_1

- Advertisement -

És el cas de la producció que ens ocupa, Solos, una sèrie limitada i antològica de set episodis de menys de mitja hora, que amb recursos, també, limitats (per la pandèmia) aborda un tema tan complex com la soledat humana i les seves conseqüències en un futur pròxim. David Weil, responsable de la reeixida sèrie sobre caçadors de nazis, Hunters (2020-), també disponible a Amazon Prime Video, és el director i guionista de la ficció, juntament amb altres directors i guionistes com Sam Taylor-Johnson (Fifty Shades of Grey, 2015), Zach Braff (Garden State, 2004) o Tiffany Johnson (Dear White People, 2017).

- Advertisement -

Entre tots ells i acompanyats d’un gran planter d’actors i actrius, com Helen Mirren (The Queen, 2006), Anne Hathaway (The Witches, 2020), Morgan Freeman (Just getting started, 2017), Anthony Mackie (The Falcon and Winter Soldier, 2021) o Dan Stevens (Blinthe Spirit, 2020), han creat un producte que, contra tot pronòstic, és del tot irregular i decebedor. No es pot negar que el cast és excepcional i el treball que realitzen davant de la càmera és impecable, i més tenint en compte que, en la majoria de casos, es troben sols en escena i l’únic element que tenen per interactuar és una intel·ligència artificial fictícia. 

Embolcallada en un entorn SCI-FI, que, salvant molt les distàncies, conté ecos de Black Mirror (2011-), els monòlegs o, millor dit, soliloquis estan perfectament executats amb una tècnica i uns recursos que servirien perfectament com a material didàctic per a una classe d’interpretació, però estan mancats d’ànima, que fa que l’espectador no pugui connectar amb la història o històries que s’expliquen.  

Solos_AM

Tot és fred i distant, com l’hipotètic futur que es presenta, a excepció d’algun dels episodis, que incorpora algun element més emocional, però en conjunt és una obra fallida que no aporta massa res de nou al ja de per si sobresaturat mercat audiovisual actual. Està clar que Weil i la resta de l’equip creatiu han volgut destacar per sobre de la resta de ficcions, comptant amb un repartiment estel·lar, però ja se sap que un actor sense un bon guió no és ningú, i Solos ho fa més que evident. 

Veredicte

Agradarà: als que valorin la qualitat interpretativa dels actors per sobre de tota la resta. 

No agradarà: als que busquin una distopia futurista plena d’efectes especials i trames enrevessades.   

Enganxòmetre: 4

Nota: 5

- Advertisement -

- Advertisement -
Jordi Sardiña
Periodista, professional, des de 1999, cinèfil, passional, des de tota la vida, ja que el cinema l'ha acompanyat sempre, tant en els bons com en els mals moments. La seva trajectòria laboral no sempre ha estat lligada al Setè Art, a part dels blocs 'propassionals' que ha creat (el darrer, coachingcinema.wordpress.com), ja que s'ha guanyat la vida com a consultor de Màrqueting-Comunicació en diferents empreses de sectors diversos. Col·laborar amb 'El Cinèfil' li permet transmetre tot el que he après i segueix aprenent veient cinema (o sèries). Llarga vida a la pantalla gran (i petita)!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents