Joc de trons va ser una sèrie increïblement ben escrita i construïda al llarg de les seves primeres quatre temporades. Però a partir de la cinquena, quan va haver de començar a crear allunyada dels llibres de George R.R. Martin, va entrar en un progressiu declivi culminat per un espantós final. Aquest 2026, una de les grans sorpreses positives pels seriòfils ha estat El cavaller dels set regnes, realitzada sota la tutela de Martin.
I en el cas de House of the dragon, l’autor també s’encarregava de revisar els guions durant la primera temporada, però les decisions preses durant la segona el van fer enfadar amb el showrunner de la sèrie, Ryan Condal, i d’aquesta tercera ja no n’ha volgut formar part. El resultat: els guions de la tercera temporada de La casa del drac són una ombra del que havien estat a la fantàstica primera. És a dir, que el veritable geni de tot plegat sempre ha estat George R.R. Martin i que quan ell no ha estat darrere la sèrie, aquesta ha empitjorat.
Els problemes de ‘House of the dragon’
I això que l’inici de la temporada prometia de valent: un primer episodi que ens sorprenia amb una espectacular batalla naval, un segon ple de girs on la Rhaenyra per fi obtenia el tron i un tercer ben construït on vèiem tots els reptes als quals havia de fer front com a reina. Però a partir d’aquí, la temporada es va estancar per complet i va esdevenir tediosa fins a arribar a la batalla de l’episodi final, que en cap cas compensa l’ensopiment del camí previ. Hi falta acció, però això és més una conseqüència que la causa del problema, perquè els principals punts febles els trobem en l’estructura i en els personatges secundaris.
Estructuralment, la tercera temporada de House of the dragon s’ha vist arrossegada pels errors de la segona, que ens va deixar amb la mel als llavis sense un final satisfactori. És per això que la tercera temporada comença tan potent, perquè són episodis que haurien hagut de ser el final de l’anterior temporada. En canvi, la baixada de tensió a partir del tercer episodi trenca per complet el ritme i entra en una successió de capítols on sembla que no passi massa res, amb Rhaenyra intentant governar com pot i Ormund Hightower (James Norton) fent-li la guitza des de Tumbleton.
La temporada és bàsicament això, perquè la resta de personatges aporten massa poca cosa. S’allarguen trames sense que hi passi res d’interessant per poder arribar a una escena on per fi tinguin utilitat per la història, com en el cas de l’Aegon o del Criston Cole, o es reiteren trames de la temporada passada, però amb un altre personatge, com passa amb l’Aemond a Harrenhal, reminiscent del que li passava al Daemon en el que havia estat la trama més carregosa de la segona. Doncs sant tornem-hi, que no n’havíem tingut prou.
Rhaenyra i Alicent com a focus principal
Des de fa temps sembla evident que a la sèrie li interessen bàsicament dos personatges, el de la Rhaenyra i l’Alicent, potser perquè les actrius que les interpreten estan sempre excel·lents, Emma D’Arcy i Olivia Cooke. Per això es col·loquen el màxim d’escenes juntes possibles, encara que aquestes siguin repetitives, perquè són les que millor funcionen. Però més enllà d’aquest focus, a la sèrie li costa molt generar interès pels secundaris. Ja pot fer que dos d’ells s’enrotllin en una escena, que no crec que a ningú li importés gaire.
Evidentment, a més de les interpretacions, la tercera temporada de House of the dragon manté una gran qualitat en molts altres aspectes. La direcció té moments de gran inspiració, els dracs resulten cada vegada més realistes i espectaculars i la música de Ramin Djawadi sempre eleva el material amb què treballa. Però és inevitable pensar que Ryan Condal ha perdut el nord sense la guia de George R.R. Martin, tal com els hi va passar a David Benioff i D.B. Weiss. De fet, l’episodi final m’ha recordat perillosament a “The bells”, el penúltim de Joc de trons, tot i que amb un guió força més digne. La casa del drac encara té una temporada final per reconduir-ho. Haurem d’esperar dos anys per veure si ho aconsegueix.
Veredicte
Agradarà: Als fans incondicionals de la sèrie, d’Emma D’Arcy i d’Olivia Cooke.
No agradarà: Als lectors de l’obra original, Foc i Sang.
Enganxòmetre: 7
Nota: 6
