La directora catalana Meritxell Colell Aparicio ha tornat a competir en un dels festivals més prestigiosos del cinema d’autor internacional. I ho ha fet amb premi. El seu nou llargmetratge de ficció, Lejos de los árboles, ha competit a la Secció Oficial de la 79a edició del Festival de Locarno i ha guanyat el Premi FIPRESCI, concedit per la Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica. Per si això fos poc també ha recollit el Boccalino d’Oro 2026 a la Millor Pel·lícula, atorgat per la crítica independent suïssa.
El jurat del FIPRESCI ha destacat la manera com Colell entrellaça diferents èpoques i realitats a través d’un muntatge subtil, posant el focus en cultures amenaçades per la violència colonial. També ha valorat el tractament de la memòria, la història i les ferides relacionals. Per la seva banda, el jurat del Boccalino d’Oro ha remarcat el tractament de la memòria personal, la diàspora i l’exili. La pel·lícula segueix tres generacions que afronten el fracàs d’un somni i explora les connexions amb Mèxic i, especialment, el Perú, on la directora aborda el llegat de la colonització espanyola.
Lejos de los árboles: un viatge sonor entre el Perú i Catalunya
Lejos de los árboles
La protagonista és l’Adela, interpretada per l’artista sonora mexicana Angélica Castelló, una dona que viatja al Perú per completar el projecte inacabat del seu avi: elaborar un mapa sonor de llengües en perill de desaparició. Durant aquesta travessia, guiada per en Lucho (José Luís López Cama), el temor a la mort farà aflorar records d’infància i convertirà el viatge en una exploració emocional del passat.
Rodada entre el Perú i Catalunya, la pel·lícula transita pels paisatges dels Andes, la selva peruana i el departament del Cusco, així com per diferents localitzacions catalanes com les Terres de l’Ebre, el Maresme, el Baix Empordà o Barcelona.
Memòria històrica i arxius familiars
Després de consolidar una trajectòria reconeguda amb títols com Con el viento, Transoceánicas i Dúo, Colell presenta una proposta profundament íntima que reflexiona sobre l’herència de l’exili, la memòria familiar i la recerca de la identitat a través d’un viatge entre Amèrica i Europa.
Lejos de los árboles
Un dels elements més singulars de Lejos de los árboles és la incorporació de materials procedents dels arxius de les famílies Calders i Artís, juntament amb imatges històriques inèdites sobre l’arribada dels exiliats republicans al port de Veracruz i dels coneguts Nens de Morelia.
Lejos de los árboles és una carta d’amor als avis dels quals mai no em vaig poder acomiadar; un homenatge als familiars que van anar a la guerra essent infants, el silenci dels quals va arribar fins a nosaltres, les seves netes.
Meritxell Colell
La directora també combina el rodatge digital amb seqüències filmades en Super16 mm, utilitzades per representar els records i els somnis de la protagonista. Aquestes escenes compten amb la col·laboració de l’artista botànica Paula Bruna i de la creadora multimèdia peruana Cecilia Paredes, mentre que la mateixa Angélica Castelló signa la banda sonora original.
Una coproducció internacional
Lejos de los árboles
La pel·lícula és una coproducció entre Allegra Films (Espanya), Animalita Films (Perú) i Exit Media (Itàlia), amb la participació de RTVE i el suport de l’ICAA, l’ICEC i Ibermedia. El projecte ha passat per alguns dels principals laboratoris i mercats internacionals de desenvolupament cinematogràfic, com Ikusmira Berriak, Berlinale Talents, Ventana Sur, MIA Market, MECAS o la residència L’Animal a l’Esquena.
La productora Mayca Sanz L-Higueras defineix aquesta nova obra com «la pel·lícula més ambiciosa i personal» de la cineasta, destacant la seva capacitat per establir un diàleg emocional entre la memòria i el present.
Després de la seva estrena mundial al Festival de Locarno, Lejos de los árboles arribarà a les sales de cinema al llarg del 2026.
