today-is-a-good-day

De ‘Fargo’ a ‘Cargo’: Martin Freeman s’enfronta a l’apocalipsi

- Advertisement -

Hi ha actors que queden encaixonats en un únic paper de per vida. Generalment, quan l’han cursat durant una sèrie de films i se’ls recorda tan per una bona interpretació com per una dolenta. És el cas de Shia LaBeouf i el seu personatge protagonista durant les tres primeres entregues de la franquícia Transformers, o el de Kristen Stewart i Robert Pattison pels seus vampirs de la saga Twilight. Sense oblidar a Daniel Radcliffe per convertir-se en l’etern Harry Potter, tot i que actualment està realitzant una quantitat de produccions exemplars que denoten que no només és un gran actor per saber fer màgia a la gran pantalla. Però, misteriosament, per molt que Matin Freeman hagi estat el protagonista d’una de les trilogies més infravalorades dels últims anys, El hobbit, ficant-se en la pell de Bilbo Saquet i que també sigui una figura mitificada dins del món de la televisió amb Fargo i Sherlock, sembla ser que sap escapar-se d’aquesta mena d’empresonament interpretatiu que pateixen molts dels seus companys de professió i pot avançar sense traves en la seva carrera.

A Cargo, Freeman interpreta un pare que ha de salvar la seva filla d’una terrible pandèmia a l’Austràlia profunda. La idea original de Cargo sorgeix del curtmetratge del 2013 que els mateixos directors del film de Netflix van dirigir. Ben Howling i Yolanda Ramke transformen aquell petit projecte en un producte cinematogràfic arriscat dins del subgènere que li pertoca. Té elements que la fan única dins del gènere de zombis i de terror –com que aquí els infectats reben el nom de fantasmes i són vistos com colonitzadors a ulls de les tribus locals–. I és difícil desmarcar-se i trobar una petita zona de confort sobre la qual moure un film de morts vivents tenint present que des que George A. Romero va revolucionar i reinventar el gènere s’han plantejat centenars de llargmetratges i sèries sobre el tema. Cargo, tot i així, se les enginya per oferir un espectacle força nou, però que, inevitablement, planteja unes connexions irrefutables amb la segona temporada de The Walking Dead. Aquella on els protagonistes van quedar atrapats durant tretze episodis a una granja deixada de la mà de Déu i que va fer que molts espectadors deixessin de seguir la sèrie.

- Advertisement -

- Advertisement -

El film de Howling i Ramke estableix un conjunt de pautes similars a la ficció televisiva d’AMC: aïlla, en un ambient rural, el seu apocalipsi a un territori concret i mostra com alguns personatges que no han superat la pèrdua d’un familiar per aquesta misteriosa pandèmia volen romandre amb ells, tot i que això suposi un risc per a les seves vides. Tot amb l’esperança de trobar una cura –que mai arribarà– o que la solució caòtica que hi viuen se solucioni. Freeman s’encarrega que aquestes relacions, a través d’ell i la seva filla petita, ens toquin de la manera més personal possible. Sap com treballar el personatge per tal que, a mesura que avança la trama, ens enamorem d’ell. Els clixés estan a l’ordre del dia, però gràcies al compromís que Freeman demostra amb el seu personatge, la història es viu de molt més a prop. Que no us enganyi que sigui un film més del catàleg de Netflix, perquè aquí també podeu trobar bones peces cinematogràfiques –com aquesta–.

Ara bé, les dosis d’acció venen amb comptagotes. És a dir, Cargo no vol ser una cinta d’acció mata-zombis, busca un relat íntim per crear vincles entre l’espectador i la trama per tal d’establir una connexió més profunda. Fa èmfasi en les relacions paternofilials dins d’un ambient postapocalíptic envoltant-ho tot amb un misteriós virus que està exterminant tot allò amb què es troba. Juntament amb Les Affamès (2017, Robin Audert) és dels films més destacables d’infectats que trobareu en el panorama cinematogràfic actual.

Veredicte

El millor: El seu tercer acte.

El pitjor: Que ni tan sols se li doni una oportunitat per ser un producte més de zombis.

Nota: 6

- Advertisement -
Xavier Mogrovejo
Cursa estudis de crítica cinematogràfica, història i anàlisi fílmic a La Casa del cine. Ha estat Jurat del Festival de cine de terror de Molins de Rei, Jurat Jove de la 50a edició del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges i de l'Americana Film Fest. També ha fet d'ajudant de direcció de diversos curtmetratges de la Universitat Internacional de Catalunya i el seu fanatisme pel cinema de gènere l’ha portat a col·laborar en mitjans especialitzats on line com com Terroracto.es o Aterrorízate.com.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents