Quan Alien (1979) va arribar als cinemes sota la direcció d’un jove Ridley Scott, el món no estava preparat per al que venia. Més enllà de l’estètica trencadora de l’artista H. R. Giger o del disseny claustrofòbic de la nau Nostromo, el film va redefinir el terror: el monstre no era només una criatura externa, sinó una amenaça interior, un paràsit que transformava el cos en lloc de refugi, en lloc d’invasió.
Sigourney Weaver, com la tinent Ripley, va convertir-se en la primera gran heroïna del cinema de gènere, superant la por no només amb armes, sinó amb intel·ligència i resistència. La seva lluita contra l’Alien era, també, la d’una dona contra un sistema corporatiu indiferent i un cos convertit en camp de batalla.
Evolució d’un mite: seqüeles, mutacions i expansions
Després d’Aliens (1986), dirigida per James Cameron, el relat va créixer en acció i dimensió militar. Les seqüeles van aprofundir en la relació entre la criatura, l’espècie humana i les seves institucions, en especial, la infame corporació Weyland-Yutani, obsessionada amb explotar el xenomorf com a arma biològica.
Alien³
La saga va derivar en experiments diversos: des de les més simbòliques (Alien³, Alien: Resurrection) fins als crossovers amb Predator (2004 i 2007), de dubtosa recepció però certa rellevància dins la cronologia expandida. Amb Prometheus (2012) i Alien: Covenant (2017), Ridley Scott va tornar a la direcció per explorar l’origen del xenomorf en clau filosòfica i existencialista.
Què vol dir que l’Alien torni a la Terra?
La nova sèrie Alien: Earth situa l’acció en un futur pròxim on la Terra ja no és el centre de cap civilització avançada, sinó un planeta devastat per crisis múltiples. Segons la informació confirmada per FX i la productora de Noah Hawley (responsable de Fargo i Legion), la sèrie combinarà crítica social, acció i terror, amb una atmosfera propera a The Last of Us i Children of Men. L’estrena és el 12 d’agost.
Alien: Earth
El que abans era lluny, ara és aquí. L’Alien, metàfora de la por exterior, s’insinua ara a conseqüència de l’ambició humana. Weyland-Yutani, o la seva versió futurista, ja no només explora l’espai: manipula el planeta, l’ADN i la vida mateixa. Les ciutats en runes, les zones d’exclusió i les comunitats supervivents són l’escenari d’un món on la mutació ja no és ficció, sinó herència.
El cos, la ciència i el capitalisme del desastre
La criatura continua sent un símbol de què el nostre món no vol mirar: la invasió del cos, la pèrdua del control biològic, el retorn de què és repressiu. Però en el context de Alien: Earth, aquestes pors es barregen amb qüestions com la desigualtat, la vigilància tecnològica i el col·lapse ecològic.
Segons les primeres filtracions i entrevistes, la sèrie presentarà una protagonista femenina d’origen humil, atrapada entre la resistència i l’experimentació genètica. La seva lluita no serà només per la supervivència, sinó per evitar que l’Alien es converteixi en el nou ordre natural imposat per les elits. Noah Hawley ha deixat clar que la sèrie no serà una repetició del passat: “No pots fer que l’Alien sigui interessant si només repeteixes els mateixos trucs. Cal tornar-lo a fer por. Cal fer-lo creïble en el món d’avui.”
Alien: Earth
El passat 2024 va ser clau per a la saga: Alien: Romulus, dirigida per Fede Álvarez, es va estrenar i va rebre elogis per la seva estètica retro i fidelitat al to del primer film. Ambientada entre Alien i Aliens, va recuperar l’essència claustrofòbica amb un repartiment jove i desconegut, i posava èmfasi en la relació entre por i creixement entre l’adolescència i el cos amenaçat. Alien: Earth, en canvi, obre una línia nova. Mentre Romulus mirava cap al passat, la sèrie apunta al futur. I en fa una lectura política i emocional. El xenomorf ja no és només una bèstia: és el resultat d’un món que ha jugat massa amb la ciència i el poder.
Amb Alien: Earth, la saga es redefineix sense trair el seu esperit. La criatura continua mutant, i nosaltres també. Ja no cal una nau perduda per sentir el vertigen de l’amenaça: només cal mirar el nostre planeta devastat, i entendre que, potser, som nosaltres qui hem obert la porta al monstre. Però si alguna cosa ha demostrat aquesta saga al llarg de més de 45 anys és que sempre hi ha algú disposat a lluitar. I que, de vegades, sobreviure és la forma més radical de resistència.
Repartiment principal
-
Sydney Chandler – Wendy, la protagonista, jove científica atrapada en una conspiració biotecnològica.
-
Essie Davis – Mare de Wendy, metgessa amb passat fosc vinculat a Weyland-Yutani.
-
Alex Lawther – Hacker brillant i aliat inesperat.
-
Timothy Olyphant – Alt comandament militar amb intencions opaques.
-
David Rysdahl – Investigador corporatiu amb vincles amb els experiments xenomorfs.
