Bon moment per l’estrena d’aquest thriller mediambiental que a través d’un article del New York Times escrit el 2016 pel novel·lista Nathaniel Rich, adapta la història d’un dels casos més sonats de corrupció perpetrat per una empresa estatunidenca durant la dècada dels 80 i els 90. Tot dirigit sota la batuta de Todd Haynes, que s’allunya de la seva marca habitual per explicar-nos una història que no necessita de gaires floritures per convertir-se en un thriller legal, d’aquells que et fan sortir molt emprenyat de la sala de cinema.
El director no ha descobert lo sopa d’all posant de manifest un cas de corrupció d’una de les empreses químiques més importants dels Estats Units. De fet, quan mires Dark waters és inevitable no pensar en altres films d’investigació que han seguit els mateixos passos, i la sensació d’haver vist aquesta pel·lícula en més d’una i de dues ocasions, és recurrent a mesura que passen els minuts. La història del dèbil contra el poderós, del pobre contra el ric, en definitiva, de David contra Goliat, una temàtica més que habitual al cinema, però que gaudeix d’una bona acceptació per part d’un espectador, que veu en l’incansable treball de l’advocat o periodista de torn algun motiu per seguir lluitant contra tanta injustícia.
Però deixant de banda aquests aspectes, la pel·lícula de Todd Haynes no perd ni una gota d’efectivitat, i amb molt d’encert, el director ha sabut allunyar-se prou per tal que sigui la mateixa història la que enganxi l’espectador tot i saber d’avançada el desenllaç del conjunt. Amb una factura tècnica sense ostentacions i una fotografia cuidada i fosca com el títol ens indica, la història pren força per ella mateixa i de mica en mica ens va desgranant tots els aspectes i tots els conflictes que va suposar el cas de la contaminació de les aigües de Parkersburg destapat per l’advocat Robert Bilott, i interpretat per un més que correcte Mark Ruffalo (Zodiac, Spotlight) acostumat a aquests papers en què el seu personatge lluita tot sol contra vent i marea. Un advocat que posarà en risc la seva carrera i la seva vida per tal de desentrellar tots els secrets de l’empresa química DuPont.
Todd Haynes imposa un ritme ràpid i sense pauses, i s’aparta dels sentimentalismes per tal de centrar-se en els fets i les conclusions. Des del primer minut, la trama va de cara a barraca i la intensitat va creixent, en part, gràcies als ritmes de Marcelo Zarvos, que ens mantenen atents i amb els sentits alerta per no perdre’ns cap detall del trencaclosques. Dark waters respira aires de thriller dels 90, aquells que ens mostraven la duresa i els problemes que han de suportar els qui volen descobrir la veritat mentre veuen com les grans corporacions continuen tenint la paella pel mànec i gaudeixen del beneplàcit de les esferes més altes del poder. Haynes utilitza tots els recursos i tots els tòpics del gènere, que contra pronòstic, acaben funcionant a la perfecció. Ha fet de la senzillesa bandera i ha tirat de manual en un thriller que no necessita d’estridències per desenvolupar-se de forma directa, elegant i amb bones maneres. Cap element de la pel·lícula destaca per sobre dels fets que se’ns volen explicar, i fins i tot, l’elenc de patums que acompanya a Ruffalo —Anne Hathaway, Tim Robbins i Bill Pullman— es mantenen en un segon pla per no restar importància a la història.
En moltes ocasions, menys és més, i aquesta pel·lícula n’és un clar exemple. El director ha agafat tots els elements de la trama i s’ha limitat a exposar-los de la manera més clara i entenedora possible. En resum: aquests són els fets i així els hem explicat. Si la matèria prima és bona, no l’espatllis amb ornaments innecessaris i amb intents de lluir-te més del compte. Aquesta és la gran virtut de Dark waters: mantenir-se allunyat d’una història que s’explica sola i simplement guia a l’espectador per una trama complexa que avui dia encara continua.
Veredicte
El millor: Deixa que la història s’imposi per sobre els altres elements del film.
El pitjor: Alguns tindran la sensació d’haver vist aquesta pel·lícula en moltes ocasions.
Nota: 7,5
