Aquest dissabte tenim la gala dels premis del cinema espanyol, els Premis Goya. Col·locats entre els Premis Gaudí, celebrats el 22 de gener passat, i els Premis Oscar que tindran lloc el pròxim 12 de març; els Goya representen la distinció més gran cinematogràfica del país. Després d’un gran any de cinema local, és difícil fer una selecció de les 5 pel·lícules imprescindibles que cal veure abans de la gala. Però després de moltes hores davant de la pantalla, molts aplaudiments, i, sobretot, molt de cinema, aquí tenim les 5 pel·lícules que cal tenir en compte aquest dissabte.
Un cinèfil que defensa el cinema local a capa i espasa, argumentat que no tot són pel·lícules de Dani Rovira amb accent andalús a països orientals, o, intents de “moments” familiars de Santiago Segura, cridant als espectadors que ja no és el suat feixista de Madrid; hauria de saber que els Goya, els premis de l’acadèmia de cinema espanyol, se celebren aquest dissabte 11 de febrer. Tot i no tenir prou temps (ni prou paciència), de veure en una setmana tots i cadascun dels nominats, almenys, algun, heu de veure.
Si fem memòria, l’any passat El buen patrón s’enduia el guardó a millor pel·lícula. També es va emportar el premi a interpretació masculina per Javier Bardem, aquella persona que va treballar per a Disney interpretant el pitjor antagonista del mític Jack Sparrow; tornava al seu territori natal deixant enrere el seu accent americà de Los Àngeles. La pel·lícula resultava ser una crítica social ben formulada, dirigida cap al constructe social d’aquest país, i ho tenia tot: un guió clàssic, normalet, poc arriscat, que, havent introduït bé aquesta crítica, els va catapultar fàcilment cap al guanyador directe de l’edició d’aquell any, perquè bàsicament, és allò que l’Acadèmia busca.
Aquest any cinc titans cinematogràfics s’enfronten pel reconeixement acadèmic: Cinco Lobitos d’Alauda Ruiz de Azúa, La Maternal de Pilar Palomero, As bestas de Rodrigo Sorogoyen, Alcarràs de Carla Simón, i Modelo 77 d’Alberto Rodríguez. Quatre pel·lícules, un premi. Cinèfils, facin les seves apostes. Qui se l’emportarà?
As bestas – Rodrigo Sorogoyen
En un any on s’han espremut les històries de camp, la pel·lícula de Rodrigo Sorogoyen destaca entre totes. Angoixosa, tensa, immersiva. La suor freda ha recorregut el cos de tots els espectadors que han anat a veure la història del “francès” a terres gallegues. Amb subtils records a Gossos de Palla, la pel·lícula ens transporta i fica en una tradicional i terrorífica Galícia enfrontada al canvi. Cal destacar la interpretació de Luis Zahera com el temible Xan. L’art de Sorogoyen d’esprémer el valor argumental d’un territori, de saber aprofitar cada àpex d’emoció dels seus actors i de tenir el poder de transportar-nos i de ficar-nos en una pell aliena a la nostra, és màgic, i ja ho ha catalogat com un dels millors cineastes del país. La pel·lícula, col·locada a la línia de sortida amb 17 nominacions, és el film amb més nominacions d’aquesta edició.
On la podem veure? Al Cinema
Modelo 77 – Alberto Rodríguez
La versió espanyola de Cadena Perpètua. I és que comparar-la amb la mítica obra de Stephen King no és poca cosa. La direcció d’Alberto Rodríguez i les brillants actuacions de Miguel Herrán i el curtit Javier Gutiérrez t’enfonsen a la crueltat de la famosa presó de Barcelona. Remodelar una presó i explicar una història que mostri una duresa i una tensió com a tal entre quatre parets no és fàcil i Alberto Rodríguez ho ha fet. En comparació, la presó de Tim Robbins és un parc per a nens… Modelo 77 porta a l’esquena 16 nominacions. Quantes se n’emportarà?
On la podem veure? Al Cinema i a Movisitar +
Alcarràs – Carla Simón
Què cal dir d’Alcarràs que no s’hagi
dit? Ha estat la pel·lícula que ha revolucionat el cinema català, l’obra mestra de Carla Simón, el film que es va emportar la Berlinale i la que es va emportar el Premi Gaudí a Millor Pel·lícula. Simón ens endinsa a la família Solé, que després de tres generacions cultivant préssecs a la mateixa terra, aquesta s’enfronta a la seva desaparició. La seva trama íntima, tractada amb la senzillesa i la sensibilitat pròpia de la directora, emociona amb la seva visió humanista i familiar. Tractant-se d’una classe magistral de com dirigir, Carla Simón alça el puny en nom del cinema d’autor, dels pagesos turmentats i dels cinèfils que estimem el cinema real. La pel·lícula està nominada en 11 categories.
On la podem veure? Podem llogar-la a FILMIN o a MOVISTAR+
La Maternal – Pilar Palomero
Era difícil superar la pel·lícula de Las niñas, que es va emportar el Premi Goya a la Millor Pel·lícula el 2020; però Pilar Palomero ho ha aconseguit. Amb la pel·lícula, la directora ens fica de ple a la vida de la Carla de 14 anys, una joveníssima i futura mare que ingressa a ‘La maternal’, un centre per a mares menors d’edat, on compartirà la seva experiència amb altres joves com ella. La brillant interpretació de Carla Quílez ha estat la causa d’haver estat guardonada amb la closca de plata del festival de Sant Sebastià i el Gaudí a millor interpretació novell. Una pel·lícula íntima que t’envolta i de la qual no en pots parar de pensar durant uns dies. Tot i que la pel·lícula opta només a tres guardons de l’acadèmia espanyola, es tracten dels que tenen més pes.
On la podem veure? Al Cinema
Cinco Lobitos – Alauda Ruiz de Azúa
Ser mare no és tasca fàcil, i si teniu algun dubte pregunteu-ho a Alauda Ruiz de Azúa, directora de Cinco Lobitos. Aquest drama maternofilial ens presenta a la Amaia, una jove mare que se sent aclaparada amb les seves noves responsabilitats, tornant a casa dels seus pares. L’òpera prima d’Alauda ens fa empatitzar amb aquest grup de personatges que aixequen sentiments i ens fan sentir les emocions a flor de pell. Tractant-se de la millor interpretació (en un llistat de grans interpretacions) de Laia Costa, aquesta forma part d’un quartet magistral de l’actuació que acabaran formant part de la teva família. Alauda i la seva ventrada de llops opten per 11 Goyas inclòs el de millor interpretació femenina.
On la podem veure? La podem veure a HBO MAX, FILMIN o Movistar+
