Amaia intenta cantar una cançó de falda a la seva filla acabada de néixer, però no pot, està completament col·lapsada. Acaba d’aterrar de l’hospital a casa, el seu marit es troba de gira teatral, i no està massa segura de voler ser mare, ja que ha hagut de renunciar a part de la seva feina com a traductora. A casa dels seus pares les coses tampoc van massa bé i, muntada en una depressió postpart, haurà d’afrontar la situació. Aquest és el punt de partida argumental de Cinco lobitos, la millor pel·lícula espanyola d’enguany segons el Festival de Cinema de Málaga que ha dirigit la realitzadora de curtmetratges Alauda Ruiz de Azúa. Després de la seva estrena a les sales el passat mes de maig, aquest 9 de novembre a HBOMax i Filmin i ho fa amb l’aval de 4 nominacions als Premis Forqué. A Filmin, a més, també hi trobareu els tres curts de la directora.
Cinco lobitos explora d’una manera planera i entenedora la crisi d’una dona al voltant dels 30 anys que es troba en un punt crític de la seva vida on ha de compaginar ser mare primerenca amb la seva realització professional i personal (ella també és filla). Però la directora no se centra en la càrrega de la maternitat, ja que Amaia té un bon marit que, sempre que està a casa col·labora a totes les feines, i els seus pares també li donen un cop de mà com i quan poden. Defuig una evident lectura feminista (que hi és) per centrar-se en la intimitat d’un cas personal. El film se centra en la crisi interior, en la transformació de la vida de la protagonista que ha de recol·locar noves i antigues peces per gaudir del seu present.
Fugint del drama materno-filial que arriba a col·lapse, Cinco lobitos opta per una narració tendra i a una certa distància d’Amaia i la seva família, que també tindran un paper important en diferents moments del film. Potser perquè tota la història destil·la un fort caràcter autobiogràfic (Ruiz de Azúa signa també el guió) i suposa el tancament d’un capítol vital. I és que el film, malgrat el seu to trivial, és capaç d’entrar en el drama quan ho requereixen les circumstàncies sense que suposi un trencament del to.
Per això també és molt important l’elecció d’un repartiment que han entès que cada gest i mirada són importants en aquesta història de reconstrucció vital. Començant per Amaia, interpretada per una excel·lent Laia Costa que sap imprimir vida als irònics diàlegs del film alhora que, amb la seva pacient mirada, descobreix alguns secrets de la seva família. O els seus pares, Ramón Barea i Susi Sánchez, una paella ben avinguda, però que guarda més d’un retret.
Cinco lobitos, ens presenta una veu jove, la d’Alauda Ruiz García, una narradora observadora i concisa capaç de convertir una vivència autobiogràfica, personal, en una història d’abast universal.
Veredicte:
El millor: la narrativa planera i el seu subtil sentit de l’humor.
El pitjor: és una proposta molt petita que pot passar desapercebuda a la cartellera.
Nota: 7
