‘As bestas’, vida i mort al camp

Posats a demanar, doncs, que el cinema sigui una experiència total, la fusió de totes i cada una de les arts en un únic exercici sensorial on tots els sentits tinguin cabuda. El cinema d’Índia en sap molt d’això. Costa definir el gènere de les seves pel·lícules, ja que cada una d’elles engloba tota la capacitat que té la pantalla gran per emocionar-nos, fer-nos riure, espantar-nos o sorprendre’ns. Més enllà de la pura visualització del film, per ells les pel·lícules es palpen, s’oloren i es viuen al ritme de les seves magnífiques coreografies. L’experiència cinematogràfica total com us deia. Segurament Rodrigo Sorogoyen s’hi aproxima bastant a aquesta manera d’entendre el cinema, o si més no, el seu últim treball As bestas en podria ser un bon exemple, salvant totes les distàncies hagudes i per haver. 

As_bestas_1

En aquesta ocasió el director trasllada la seva història de la ciutat al món rural. Situa l’acció a Galícia i, només amb els cinc minuts inicials, ja ens deixa clar cap on aniran els trets. Segurament l’experiència que viurem serà salvatge, visualment poètica, però sobretot salvatge. Un inici on l’imaginari D’Oliver Laxe amb la seva fantàstica i minimalista O que arde sobrevola els paisatges verds, frondosos i humits d’aquest petit poble on transcorre l’acció. Tota una declaració d’intencions per remarcar que les seves trames amb les quals intenta endinsar-se en les profunditats més absolutes de l’ànima humana i el seu costat més pervers, són igual de vàlides encara que transcorrin lluny de l’asfalt i el bullici de la gent. 

As bestas vesteix el costumisme de thriller en què la venjança, l’odi i l’amor formaran un triangle sàdic i complex. Per una part, la família que somnia en una vida idíl·lica, lluny de la metròpoli, cultivant els seus productes i convivint en comunió amb la naturalesa. L’altra part els autòctons: “Farreños”, secs, sense gaires aspiracions i que continuen cuidant els camps i el bestiar mentre veuen passar el temps inexorable i inevitable. En últim lloc, el progrés: la mort d’un poble, el decés d’una manera de viure de la que tots en parlem meravelles, però que ens estem carregant de mica en mica en benefici de les grans indústries amb falses promeses d’or i diamants. Tots aquests elements desembocaran cap a l’abisme d’aquells que ja no tenen res a perdre. 

As_bestas_2

Tots coneixem l’estil de Sorogoyen. Ningú controla la tensió i els temps cinematogràfics com ell. Tot funciona com un rellotge en una trama dividida clarament en dues parts. La primera amb la venjança i la malícia com a fil conductor, on el director substitueix el so techno i frenètic que tant va funcionar a El reino, per unes percussions seques i un xic menys accelerades, com si ens trobéssim enmig d’un ritual tribal. La segona, encarada a la reflexió, més pausada, però igual de tensa i on l’amor es desdibuixa i sobrevola els diàlegs aspres i trencats dels protagonistes. As Bestas vol anar més enllà d’una simple etiqueta de thriller rural. Se’ns parla dels somnis, de les pors intrínseques i comunes en l’ésser humà, del racisme enquistat a la societat i d’un món que, com a Alcarràs de la Carla Simón, malauradament (si no hi posem remei) ja intueix el seu final. 

Com us deia, la pel·lícula ens proporciona una experiència a tots els nivells, fins i tot lingüística, fet que m’agradaria destacar per sobre la resta. I és que la llengua dels protagonistes també hi juga un paper vital per tal que el conjunt acabi quadrant a la perfecció. Els encarregats d’això, els seus protagonistes, Denis Ménochet, Marina Foïs, Luis Zahera, Diego Anido i Marie Colomb. Tot ells ens regalen unes interpretacions d’altíssim nivell, però per sobre de tots caldria destacar el treball de Zahera, que eleva a cotes mai vistes el nivell d’aquest ofici. Ben segur que tant ell com la pel·lícula, recolliran algun altre premi en aquest llarg i lluminós camí que li espera a As bestas.

Marc Orra
Té 33 anys i és electricista. Actualment cursa el grau d'Humanitats a la UOC. fora de la feina és col·laborador de Ràdio Manlleu i va ser l'editor del programa radiofònic 'Torna-la a tocar Sam del 2013 al 2015. Es considera un gran cinèfil i també escriu sobre cinema al web www.lescriba.cat.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents