En un sorprenent comunicat de premsa, la plataforma Filmin informava que durant el 2018 una de les seves col·leccions de pel·lícules més visitada és la que agrupa un total de 242 títols amb una durada d’entre 60 i 80 minuts. A continuació us fem unes recomanacions per si no sabeu què veure aquest dies però aneu “curts” de temps.
En aquest article l’historiador Àngel Comas alertava a la seva secció Sense crispetes de l’auge dels anomenats Fasters. Aquesta bona gent “es passen les pel·lícules a una velocitat de 1.5x (i molts a 2x). I així, una pel·lícula de, diguem, 120 minuts a ells es en poden durar 80 o 60”. En un altre ordre de coses aquest article de la Ylenia Cañadas sobre sèries d’una sola temporada va tenir un gran èxit al nostre web. Els motius són evidents: no tenim temps!
La llista és molt llarga però us hem fet una selecció de 10 films de la llista de característiques molt diverses per gaudir del bon cinema en format curt. Si no us agrada remeneu vosaltres mateixos…
El documental sorpenent – Game over d’Alba Sotorra
Comencem amb cinema català. El documental guanyador del Premi Gaudí l’any 2015 ens explica la història d’un jove català obsessionat amb la guerra i les armes. Un retrat sincer i sense pèls a la llengua de la generació millennial on la xarxa i el postureig són tan protagonistes com els uniformes i els fusells.
La comèdia negra britànica – The Party de Sally Potter
Una festa per celebrar un nomenament a ministra. Molts convidats amb secrets I una pistola que surt al minut 1… Ja sabem que si surt una pistola s’ha de disparar i com si fos un dels contes d’Agatha Christie caldrà anar esbrinant qui és qui i per què són bon o dolents. The party (la festa i el partit, en anglès) és una comèdia d’una hora de durada que va ser una de les sorpreses del cinema independent del 2017. Càsting brillant i converses d’aquelles estil Woody Allen que agradaran els fans del teatre i de l’humor (britànic) adult (i negre).
El clàssic immortal – El cuirassat Potemkin de Serguei Eisenstein
És possible que flipeu molt fort veient què es feia a la Rússia post-revolució comunista l’any 1925. Regaleu-vos un visionat d’aquest drama històric basat en fets reals i descobrireu que fa quasi 100 anys ja es feia cine en majúscules (i per cert ben lluny de Hollywood).
El drama social – Puta de Ken Russell
La versió xunga (i realista) de Pretty Woman. Salvatge i punyent, aquest film indie es mou entre els neons dels clubs nocturns i les sòrdides habitacions de prostitució per encarregar-se de les desventures de la Liz. La prostituta ens explicarà, a través d’aquest “semidocumental”, els avatars dels seus clients i els perills de la seva professió. Després d’abandonar al seu xulo i fer-se independent en aquest món, li toca treballar en un barri marginal i perillós.
La d’acció trepidant – Run Lola Run de Tom Tykwer
El descobriment de Franka Potente. Estrenada l’any 1998. Cada dia, cada segon, prenem decisions que podem canviar la nostra vida, per sempre. Lola corre contra el temps i contra el seu destí pels carrers d’una ciutat per a salvar la seva vida i la de Manni, el seu xicot. Ho fa amb un ritme frenètic que atrapa l’espectador i mentre juga amb el temps (els rellotges apareixen arreu), amb coincidències, símbols i detalls.
La joia animada – The secret of Kells
Viatgem a Irlanda; al cor de les seves llegendes i folklore. The secret of Kells explica a la seva manera l’origen del Llibre de Kells, un tresor nacional irlandès exposat al Trinity Collage de Dublín. El protagonista és un escolanet d’un monestir que descobrirà els secrets ocults d’aquest llibre mític desplegant una història molt emotiva amb protagonistes poc habituals en un film d’animació.
Comèdia Km 0 – Requisitos para ser una persona normal de Leticia Dolera
Tornem al cinema català per recomanar una comèdia costumista que té l’Ikea Sabadell com a punt de partida i arribada. Entremig, descobrim la Maria, una jove que arriba als 30 sense haver assolit (pensa ella) cap dels requisits per triomfar a la vida. No té parella, ni casa, ni feina i aficions… Però un treballador barbut, gras i pel-roig de la secció de llums de l’Ikea l’ajudarà a buscar el nord. Bones estones i crítica social en un film que entrarà molt bé en qualsevol tarda de diumenge amb manteta, sofa i xocolata calenta.
La salvatjada – The Chainsaw massacre de Tobe Hooper
Si abans recomanàvem un clàssic ara continuem però augmentant la dosi de mal rotllo. L’slasher per excel·lència! Un dels films de terror més influent de la història amb un recepta simple: una família de pertorbats i jove carn de canó. Imatges icòniques, surrealisme i tota una experiència pels amants dels extrems.
La frikada – Europa en 8 bits de Javier Polo Gandía
Fer música amb una Game Boy. Sí, sí. Heu llegit bé hi ha un moviment de DJ que fan música electrònica amb xips de consoles… I no només existeix el moviment nascut a Europa sinó que té un munt de seguidors. En un interessant documental s’explora l’univers de la música xip: artistes que reutilitzen les velles consoles i ordinadors, com la GameBoy, la NES, l’Atari ST, la Commodore 64 o l’Amiga per convertir-les en eines capaces de crear un so nou, un ritme modern i un estil musical innovador.
La cultureta – Cesare deve morire de Vittorio Taviani i Paolo Taviani
Shakespeare en una presó. Cine sobre teatre i sobre centres penitenciaris tot en un. I amb premis grossos: l’any 2012 va guanyar l’Os de Plata al Festival de Berlín i el David de Donatello a la millor pel·lícula italiana de l’any. Només apta per a fans de Shakespeare, del teatre i de bones interpretacions. Això sí; cinema fred i dur, fidel al text que barreja ficció i realitat. Doneu-li una oportunitat…
