Si alguna cosa no se li pot negar a Iván Zuluaga, director del film Mi pasión por David, és l’habilitat de crear un clima malsà i angoixant dins d’una mateixa família. I aixó és el que ofereix en la seva primera cinta com a director, una història de secrets i passions amagades durant dècades en el si d’una familia colombiana. L’amor, la religió i la revolució ressonen en les relacions entre germans, pares i fills.
Tot i que el climax del film és el que l’espectador recordarà després d’abandonar el cinema, el resultat final és sabotejat per culpa d’un guió confús, on l’intriga és mínima i on els personatges han estat construits a partir d’estereotips de telenovel·la i les sobreactuacions dels actors no ajuden a fer creïble un film que esdevé una caricatura grotesca del que podria haver estat, un drama sobre la descomposició dels valors tradicionals i la família.
La fotografia digital i altres aspectes tècnics, també contribueixen a l’enfosament del realisme que podria transmetre la història. En definitiva, ens trobem davant d’un híbrid nascut a cavall entre els culebrons de sobretaula i les pel·lícules d’exorcismes, sense la presència del diable però sí que hi ha la d’un capellà que no té desperdici. Viewer discretion is advised.
Veredicte
El millor: L’atmosfera que crea Zuluaga i el mal rotllo que deixa la cinta.
El pitjor: Les actuacions deixen molt a desitjar.
Nota: 4