L’any 1892 a Fall River (Massachusetts), Andrew Jackson Borden i la seva segona esposa van ser brutalment assassinats a la seva pròpia casa. La filla de Borden, Lizzie, i la serventa de la casa, Bridgette, eren a la casa en el moment del crim, però sempre van argumentar que no van escoltar res que els cridés l’atenció. Ningú va ser condemnat pel crim, encara que sempre s’ha considerat que Lizzie, sobrenomenada com l’‘Assassina de la Destral’, va ser la causant de les morts.
El director de cinema Craig William Macneill (The Boy, 2015), va créixer als afores de Fall River, per la qual cosa el nom de Lizzie Borden li era molt familiar quan el seu representant li va lliurar el guió de la pel·lícula Lizzie, que recrea el que va poder ocórrer abans i durant el famós crim, un dels suposats parricidis més populars de la crònica negra nord-americana.
Chloë Sevigny (Zodiac, 2007) i Kristen Stewart (Spencer, 2021) són les encarregades de posar-se a la pell de Lizzie i Bridgette, mestressa i serventa, respectivament. I ho fan com només dues grans actrius com elles ho saben fer, amb elegància i sensibilitat. I és que són elles les que porten tot el pes de la funció, recolzant-se, sobretot, en les mirades i els silencis que ho diuen tot sense dir res. De totes maneres, si haguéssim de dir qui surt victoriosa d’aquest tour de force interpetatiu, sense dubte seria Sevigny, que omple la pantalla i eclipsa totalment a Stewart, ja que està en inferioritat de condicions pel que fa al guió de la cinta que la col·loca sempre a l’ombra de la veritable protagonista. No és gratuït que la cinta es tituli Lizzie.
Lògicament, el cineasta Macneill hi té molt a veure en aquesta decisió, sobretot en el seu sòlid treball de realització i edició, centrat en la figura de l’actriu de Kids (1995) i la distància emocional que transmet en tot moment. La lúgubre fotografia de Noah Greenberg i l’opressiva música de Jeff Russo acompanyen el treball actoral amb eficàcia i converteixen la casa de la família en un personatge més de la història.
Tot i que tècnicament i interpretativament és més que notable, la pel·lícula peca de falta de ritme i de no aprofundir més en la psique la protagonista i els assassinats, no aconseguint del tot el que pretén. Una història de repressió i alliberament, es mereixia un tractament menys políticament correcte que incomodés i fes reflexionar molt més a l’espectador.
Com a conclusió, es pot dir que Lizzie és una proposta interessant amb bones actrius i una direcció més que convincent, però li falta cor i ànima per convertir-se un potent thriller que quedés gravat en la memòria cinèfila.
Veredicte
El millor: la parella d’actrius protagonistes i el seu treball interpretatiu, contingut però consistent.
El pitjor: la falta de força en la representació de les morts, veritable leitmotiv de la cinta.
Nota: 6
* Lizzie es pot veure des del 21 de gener de 2022 a Filmin.
