No és molt habitual que arribin thrillers marroquins a les nostres sales de cinema. Però Les meutes (Las jaurías) és una feliç excepció. I és que tampoc no són poques les pel·lícules que arriben al Festival de Cannes. El film de debut de Kamal Lazraq no només va ser seleccionat al festival més important del món, sinó que també va guanyar el Premi del Jurat de la secció Un certain regard, en la qual competia. Aquest divendres 26 de juliol arriba als cinemes subtitulat en català a través de la distribuïdora catalana Zabriskie Films.
Què té d’especial aquest llargmetratge sobre un pare i un fill que malviuen als baixos fons de Casablanca? Molts elements. Segurament el primer i més important és el duo protagonista: en Hassan i l’Issam. Ayoub Elaid i Abdellatif Masstouri són dos actors no professionals que traspassen la pantalla i transmeten la sufocant sensació de la mala vida als marges de la societat marroquina. I la trama és ben simple… El pare és un expresidiari que agafa una feineta, a priori fàcil: segrestar un home que no ha jugat nen en una baralla de gossos. Per fer-ho demana ajuda al seu fill i durant el trajecte l’home en qüestió acaba morint. A partir d’aquí l’encàrrec canvia. L’han espifiat. Tocarà desfer-se del cadàver.
Les meutes o una buddy movie inusual
Tenint en compte aquest argument ben propi del cinema negre, l’espectador no s’espera el que passarà… El que comença com un film negre de suburbis, es converteix en una buddy movie entre pare i fill que a la vegada muta en una road movie amb un cadàver al maleter d’una furgoneta. En l’accidentada epopeia per desfer-se del cos, la parella protagonista es va creuant amb nous personatges tant o més pintorescos que ells mateixos. El més destacable és sens dubte un pescador borratxo al qual convencen per tirar el mort al mar.
Tot plegat és seriós i fins a un cert punt trist, però el to del film té moments brillats en els quals flirteja amb la comèdia negríssima. La mala sort (o l’elevat nivell de sapastre del pare) duen els icònics protagonistes a situacions tan absurdes que no tens més remei que riure. Per sort (i per mèrit del director i guionista Kamal Lazraq), aquest fet no només no et treu de la pel·lícula sinó que fa que valoris més aquesta estranya història. A més, per si no n’hi hagués prou, hi ha aspectes tècnics que acompanyen el bon sabor de boca de l’experiència. Sobretot una fotografia nocturna hipnòtica que ressalta tant l’ànima dels personatges, com el personatge transversal: la nit dels afores de Casablanca. En aquest sentit, també ajuda a crear aquesta atmosfera de misteri una intrigant banda sonora i la tria de les localitzacions lúgubres i marginals.
‘Les meutes’, un film marroquí que treu l’extrema dreta de polleguera
En resum, Les meutes és una pel·lícula imprescindible pels amants del gènere negre. Una molt bona alternativa als thrillers prefabricats que arriben de Hollywood i un producte original, fresc i que, a sobre, ens resultarà exòtic pel seu marc referencial al Magrib.
Veredicte
El millor: la tria dels actors i l’encert de barrejar subgèneres del cinema negre i que encaixin totes les peces.
El pitjor: la tria de la càmera en mà (en ambients eminentment nocturns) fa que en molts moments els personatges quedin desenfocats.
Nota: 8,5