La cineasta Lucía Alemany s’estrena a la gran pantalla amb aquest llargmetratge sota el títol La Innocència, que es va estrenar a la secció New Directors de la passada edició del Festival de Sant Sebastián, a més, ha estat nominada a 7 premis Gaudí dels quals ha obtingut el guardó a Millor actriu secundària per la interpretació de la Laia Marull. La seva opera prima transmet amb naturalitat les vicissituds per les quals passen la majoria d’adolescents, així com els seus turments, dubtes i bogeries.
La història se centra en Lis, una adolescent que somia amb convertir-se en artista de circ i poder sortir del seu poble, tot i que sap que això implicarà una llarga lluita amb els pares. Durant les vacances d’estiu ella gaudeix amb les seves amigues pels carrers de la vila i gaudeix amb la seva parella, el qual té uns anys més que ella. La manca d’intimitat i el continu xafardeig dels veïns, obliguen a la jove a mantenir la relació en secret per tal d’evitar comentaris i que els seus pares s’assabentin. No obstant això, la diversió arriba a la seva fi, quan a l’acabar l’estiu, Lis descobreix que està embarassada.
La protagonista està interpretada per Carmen Arrufat, una jove que ofereix el que l’espectador busca: un rostre innocent, noble, que és rebel pel que implica l’adolescència però alhora té certa pudor davant de situacions incòmodes. Ella hi sustenta el pes del film, ja que si l’espectador aconsegueix connectar amb la seva naturalesa i simplicitat crearan un vincle que durarà tota la pel·lícula.
D’altra banda, es troben els pares de la protagonista, interpretats per uns magnífics Sergi López i Laia Marull, un matrimoni molt clàssic, adaptat a la vida de poble i les seves tradicions. A això se suma una manca de comunicació familiar que acaba deslligant problemes entre ells. Tot això es reflecteix en la societat rural d’una petita localitat llevantina que a l’estiu celebren les festes amb la processó, revetlla, la piscina municipal o, al caure l’alba, les rotllanes de senyores comentant les xafarderies del dia i les conseqüències dels actes de la joventut per “el què diran”. Mentre a les grans ciutats la naturalitat flueix, als pobles es crea un microambient que censura qualsevol fet que no estigui moderat, com seria l’embaràs de la protagonista.
Rodada a partir de plànols llargs que van fluint de manera gairebé espontània té les seves virtuts en això, però també desavantatges, perquè en ocasions peca de tediosa i, en global, acaba mostrant una realitat de la societat espanyola que tots tenim molt per la mà. I aquest format mitjà documental és atractiu per al qual no busqui material nostàlgic d’idees retrògrades, però no convencerà a qui cregui que la pel·lícula arrisca i va més enllà d’una premissa desgastada, sobretot en el cinema actual de nova generació.
El millor: La naturalitat amb què es desenvolupa la seu protagonista.
El pitjor: El format pseudo-documental-ficció fa que sigui tediosa en alguns moment.
Nota: 6/10