“És el moment de recuperar el públic perdut”

Com acaba un advocat de formació gestionant un cinema? Aquesta és la història de l’Antoni Badimon que va començar en el món de les lleis per fer el salt al món de les pel·lícules. Ara és, juntament amb la seva filla Montserrat, el propietari del Cinema Rambla de l’Art de Cambrils, un petit reducte del Setè Art al Camp de Tarragona. 

Quina és la teva trajectòria professional dins el sector del cinema?
Jo fa molts anys que estic dins el sector, especialment dins la ja desapareguda distribuïdora i exhibidora Lauren Films, on vaig estar des dels inicis. L’any 1979, treballant a una notaria de Barcelona, em vaig encarregar de redactar les escriptures de constitució de la societat, fins al seu tancament, el 2003. Durant tots aquests anys, vaig viure moltes etapes a l’empresa, tan bones i dolentes, però sempre creixent, fins que va créixer massa i els pantalons es van quedar massa curts. 

Finalitzada l’etapa a Lauren fins a arribar al projecte actual del cinema de Cambrils, l’any 2013, en què vas estar treballant?
Vaig intentar engegar un projecte de cinema a Barcelona durant la transició al format digital, però sense èxit. Fins que un estiu a Cambrils, on fa molts anys que hi estiuejo, vaig assabentar-me que el cinema municipal tancava. Em vaig presentar a l’ajuntament interessant-me a agafar el relleu de la sala i fins ara.

“no hem pogut créixer més per les limitacions culturals que hi ha a la província” 

Quins canvis heu fet des de la data?
Per començar vam digitalitzar la cabina, a part d’habilitar un espai de lloguer i venda de DVD, sala d’exposicions i cafeteria. I no hem pogut créixer més per les limitacions culturals que hi ha a la província.  

Com us ha afectat la pandèmia?
Com a la resta de sales del país. El tancament a causa del confinament, i les posteriors restriccions, ens han afectat molt. I el fet de no tenir cap ajuda per part de l’administració tampoc ha ajudat. Però, estem aquí i estem vius, que és el més important.

En quin moment esteu ara mateix?
És el moment de recuperar el públic perdut durant la pandèmia. No hi ha dubte que un dels motius principals ha estat l’alta penetració de les plataformes d’streaming a les llars, però n’hi ha d’altres. A nosaltres, el públic que ens venia abans de la pandèmia, ens continua venint, però amb menys regularitat i això ha fet baixar les dades d’assistència. Ara mateix, a escala nacional, des de la pandèmia, s’ha reduït al 50% l’assistència a sales i això, òbviament, dona com a resultat xifres negatives.

Vosaltres que programeu especialment cinema independent europeu ho deveu notar més…
Sense dubte, però tenim el nostre públic que ens demana aquest tipus de programació. El cinema europeu està patint molt les conseqüències de la pandèmia i això es nota també en el nombre de sales que en programen, que s’han reduït dràsticament. És el cas de Drive my car, una gran pel·lícula molt reconeguda internacionalment, que a la província només hem estrenat nosaltres.

Amb quines distribuïdores treballeu?
Fem per col·laborar amb totes. Amb les catalanes, per exemple, treballem amb totes, perquè ens és molt fàcil i pràctic. 

Parlant de distribuïdores que han entrat recentment al món de les plataformes hem de parlar de A Contracorriente amb Acontra+. Teniu un projecte similar?
Així és, ja hem començat a treballar amb una plataforma pròpia, però encara no l’hem llançat. Ara mateix està en període de proves i hem d’estudiar com i quan engegar-la, per oferir un producte competitiu. 

“l’assistència a sales s’ha reduït al 50% i això dona com a resultat xifres negatives”

Seria trobar el seu nínxol de mercat?
Més que el seu nínxol de mercat, en el nostre cas, estant en una població més aviat petita com Cambrils, on només hi ha una sala, és que la plataforma sigui un complement al cinema, i que ens ajudi a augmentar el consum i diversificar els ingressos.

Quins criteris seguiu a l’hora de programar?
El nostre criteri principal és escoltar al públic i intentar donar-li allò que vol. Per això, el nostre públic valora tant la nostra programació. El símptoma principal per saber si estem fent bé la nostra feina és si la gent ve o no al cinema, tot i que sempre hi ha altres factors externs, com és ara la pandèmia. 

Com és el perfil del vostre públic?
És un públic a partir de 50-60 anys molt fidel, que sap el que vol. Ara el que hem d’aconseguir, a part de continuar fidelitzant, és captar més públic d’altres franges d’edat per ampliar l’entrada i poder seguir, no només mantenint-nos, sinó creixent. 

Pel que fa a ofertes o promocions per captar i fidelitzar, què teniu?
La millor acció que es pot fer en aquesta línia, a part d’una targeta de punts que ja tenim, que ara volem digitalitzar, és que la gent surti contenta del cinema, gràcies a una programació de qualitat. Pel que fa a ofertes, els preus de les entrades ja està molt ajustat i és inviable reduir-los més, i més tenint en compte com han augmentat tots els serveis. 

I pel que fa a col·laboracions amb altres entitats o associacions…
Estem oberts a tota mena de col·laboracions. Per exemple, des de fa ja un temps, estem treballant amb l’Associació Cultural Cinematogràfica del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, programant sessions mensuals per als seus socis. Però, tant amb aquesta iniciativa com d’altres és molt difícil generar públic estable.

“El símptoma principal per saber si estem fent bé la nostra feina és si la gent ve o no al cinema”

Què li demanes a aquest 2022 per al sector del cinema?
Primer de tot, que sigui un bon any per a tothom. Ja sabem que el cinema, dins el llistat de problemes, està en una posició molt baixa. Només desitjo que sigui l’any de la recuperació de les sales i que la gent torni al cinema a entretenir-se i alhora aprendre. I Cambrils es mereix tenir el seu cinema.