today-is-a-good-day

‘El cerro de los dioses’, a la recerca de la fama

- Advertisement -

Daniel M. Caneiro, que fins ara només havia dirigit curts, es llança a la direcció del film El cerro de los dioses, la seva òpera prima. La pel·lícula, que es va presentar al Nocturna, el Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Madrid, també va passar pel Sang Cugat Fantàstic el passat mes de setembre. Si no heu tingut l’oportunitat de veure-la, arribarà als cinemes el 30 d’octubre.

La protagonista del film és la Paula, una directora de cinema que està dirigint un documental sobre la fama. En aquesta complicada aventura l’acompanyen el productor i el càmera, i tots tres començaran a investigar sobre la fama. Pel camí, es trobaran amb el misteri que envolta “La Siega” una festivitat rural que se celebra cada any al poble de Fuentelsaz (Castella la Manxa). La llegenda diu que tot aquell que participa d’aquesta festa triomfa i esdevé molt famós. A aquesta investigació cal sumar-hi la desaparició sobtada d’en Pedro, el productor de la pel·lícula, la qual obrirà una investigació policial.

- Advertisement -

- Advertisement -

La pel·lícula se’ns presenta com un fals documental, un format molt encertat que ens permetrà seguir la investigació alhora que ho facin els seus protagonistes. L’humor marcarà aquesta pel·lícula que es mou entre el misteri, el terror, el documental i la comèdia negra. Amb una mica d’aquí i una mica d’allà, Caneiro arreplega el bo i millor de cada gènere i, amb un estil personal i fresc, ens ofereix una proposta d’allò més entretinguda.

El punt fort de la pel·lícula no és el tema. Al final es tracta d’una reinterpretació del mite de Faust, de manera que estem davant d’algú que fa un sacrifici al diable per tal d’obtenir allò que vol, un leitmotiv que hem vist moltes vegades. Del que més gaudiran els espectadors és del repartiment. Paula Muñoz, Christian Caner, Pau Escobar, Jaume Ulled, Marcos Franz, Bruna Cusí, Miriam Bachir, Will Shepard, Darko Peric, José Corbacho, Raúl Arévalo, Macarena Gómez, Isabel Coixet… El documental va sobre la fama, oi? Doncs hi havia d’haver famosos encara que les seves aparicions puguin ser anecdòtiques o molt breus.

I precisament ara que parlem del repartiment, m’agradaria destacar el paper d’Itziar Castro, que s’interpreta a ella mateixa d’una forma hiperbòlica i hilarant. L’actriu, que supera un repartiment per se molt bo, es posa en el paper d’una Itziar Castro que té més d’influencer que d’actriu i que prepara un reality show sobre ella mateixa i que no aconsegueix vendre. És possiblement el personatge que arrenca més riallades.

Els primers minuts de metratge són capaços de mantenir l’espectador enganxat a la butaca sense parpellejar i amb ganes de saber què passarà amb la investigació. Una tensió que es veurà alleugerida per les subtils i intel·ligents dosis d’humor. Tot i així, de la meitat del metratge en endavant, la trama comença a fer-se cada cop més evident i menys sorprenent. Així doncs, cap al final la pel·lícula perd força, però segueix permetent-nos gaudir d’ella fins al final i acabar-la amb bon sabor de boca.

Veredicte

El millor: Itziar Castro fent d’ella mateixa.

El pitjor: El final cada vegada resulta més previsible i evident.

Nota: 7

- Advertisement -

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents