Defenso la versió original i el doblatge en català

- Advertisement -

Hola! Em dic Joan Ramon Armadàs i defenso (a la vegada) la versió original i el doblatge en català. No, no m’he tornat boig ni porto més ratafies que en Joel Joan de Festa Major. Es pot ser defensor a ultrança de les dues coses i us ho demostraré.

Versió original sí… i doblatge català també

Comencem pel principi. El català està normalitzat en molts àmbits (literatura, música, teatre…) però no en l’audiovisual. Veure una sèrie o una pel·lícula en català (t’agradi o no) és molt difícil. Ho és perquè, malgrat que tenim una llengua amb més de 10 milions de parlants, no tenim prou eines, poder o diners per “exigir-la”.

- Advertisement -

Suècia o Dinamarca, per posar dos exemples, poden exigir a distribuïdores i plataformes doblar o subtitular en suec o danès les pel·lícules que arriben als seus territoris. Catalunya (i els altres territoris de parla catalana) no poden. I el suec i el danès tenen menys parlants que el català.

- Advertisement -
El català, una llengua no tan "minoritària"
El català, una llengua no tan “minoritària”

Continuem. Jo soc dels que ho veu tot en versió original. I soc molt intransigent. Ja sigui en zulú, anglès o tibetà miro les pel·lícules i les sèries en la seva llengua original amb subtítols. Fins i tot les d’animació. Crec que la feina d’un intèrpret s’ha d’apreciar tal com l’ha fet i si, a més, ho puc entendre sense subtítols molt millor.

Dit això, també defenso a capa i espasa el doblatge en català. I en tinc molts motius. Que jo no triï mai en primera opció un film doblat en català no vol dir que no vulgui que existeixi l’opció. O sigui, que a mi no m’agraden les olives però estic 100% a favor que existeixin i que hi hagi una potent industria olivera darrere i, a sobre sé que fan molt feliç a molta gent. Doncs amb el doblatge en català igual però encara amb més motius.

El 75% dels catalans volen sèries en català

Ho vull en català

Jo soc dels que he crescut escoltant en Vegeta dir manefla i baliga-balaga i em sé els diàlegs de Regreso al futuro de memòria (en castellà). Bola de drac era un fenomen de masses en català i cada vegada hi ha menys productes amb aquesta enorme audiència en català. Ara el que mola no està (tot) al Super 3. Està a Netflix. A Youtube. A Disney +. Els productes de masses no els pot ni fer ni comprar la televisió pública catalana. No tenim prou recursos… El que sí que es pot fer, però, és doblar més sèries, consumir més producte doblat en català on sigui i poc a poc normalitzar una pràctica que ara no és “normal”. Així farem que el que mola també estigui en català com passava als anys 90.

'Bola de drac', un referent del doblatge en català
‘Bola de drac’, un referent del doblatge en català

La meva mare i la meva cosina estan separades per dues generacions (es porten 45 anys) però cap de les dues veu cinema o sèries en versió original. I per molt que penseu que els Verdi, Renoir, Boliche o Girona ho peten són encara una minoria. Les coses estan canviant (a favor de la VO) però la tònica habitual és el doblatge. Mentre ho sigui (i va per llarg) jo vull que el meu fill creixi en un entorn on el català estigui normalitzat. I de moment les joguines, el cinema o els videojocs (tot el que mola) no està (prou) en català.

Jo no soc de tirar la tovallola fàcil. Fins i tot vaig fundar un mitjà de comunicació sobre cinema i sèries en llengua catalana. Mireu si soc tossut… Per això us demano que en la mesura de possible quan aneu al cine o mireu uns sèrie a una plataforma i tingueu l’opció de triar, trieu català. Si no hi és queixeu-vos. Estem al segle XXI (Twitter, Facebook, Tik-tok, Youtube). I si sou dels rarets com jo que no mireu cine doblat, podeu reivindicar igualment que la normalització lingüística arribi a l’audiovisual.

Good night and good luck.

Bona nit i bona sort.

- Advertisement -
JR Armadàs
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit una pel·lícula i sis curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

spot_img

Articles més recents