A la darrera edició del BCN Film Festival es va poder gaudir de la pel·lícula de cinema indie The Peanut Butter Falcon, la qual arriba al nostre territori de la mà d’A Contracorriente Films sota el títol La familia que tú eliges, una traducció que poc té a veure amb el títol original, ja que aquest fa referència amb sobrenom amb el que el protagonista vol que actuar al ring. La direcció sobre els cineastes Tyler Nilson i Mike Schwartz, els quals s’estrenen notablement amb aquest llargmetratge, però ja varen treballar junts al curt The Moped Diaries.
La trama se centra en Zak (Zack Gottsagen), un jove amb síndrome de Down que s’escapa de la seva residència per a perseguir el seu somni: convertir-se en un lluitador professional en una escola de lluita. Un seguit de circumstàncies el porten a trobar-se amb Tyler (Shia LaBeouf), un delinqüent que també s’ha donat a la fuga i que acabarà esdevenint el seu entrenador i aliat. La seva aventura estarà seguida de prop, per la Eleanor (Dakota Jonhson), una infermera una mica peculiar que acabarà unint-se al seu viatge pel nord de Califòrnia.
La pel·lícula mostra els diversos problemes als quals s’han d’enfrontar els protagonistes, ja sigui per les càrregues dels errors passats o per la manca d’oportunitats per a complir els somnis. Malgrat partir d’unes situacions força dramàtiques, els cineastes desenvolupen un guió concís i emotiu, però sense caure en una sensibleria extrema. El conjunt se sosté gràcies als tocs de comèdia i a la química que destil·len en Shia LaBeouf i Zack Gottsagen, els quals saben contagiar de bon rotllo la gran pantalla i deixen de manifest que la família no prové només dels llaços dels sang, sinó que l’amistat pot conduir a considerar a algú com un membre d’ella. L’espectador acaba formant part del viatge que ells desenvolupen gràcies a la humanitat i la complicitat que transmeten, quelcom molt important a les road movies, ja que si un no entra en la història el camí es fa llarg i auster. En aquesta ocasió, no vols mai que acabi el seu trajecte, tens ganes de saber com és la seva aventura i, fins i tot, en voldries formar part. Sota la meva visió, a la que la Dakota Jonhson s’afegeix a les seves aventures es perd una mica l’essència original, tot i exercir de vincle entre ambdós i d’ajudar-los a complir els seus objectius i esmenar les ferides més profundes, no m’acaba d’encaixar del tot.
Per altra banda, tracta diversos problemes amb els que solen trobar-se les persones amb algun tipus de discapacitat, les quals tenen la capacitat de realitzar qualsevol cosa que es proposin i l’únic límit és la pròpia imaginació. En aquesta línia, m’agrada molt que l’objectiu d’en Zak sigui arribar a ser un lluitador de wrestling, a més de conèixer al seu ídol, ja que aquesta il·lusió la sap transmetre a la càmera i denota una capacitat extraordinària de superació i tenacitat per arribar a la seva meta.
En definitiva, es tracta d’un film que transmet molt bones vibracions i que encara l’experiència serà més plaent, gràcies a la immensa fotografia i a la banda sonora que l’acompanya. Una història commovedora, brillant, senzilla i tendre que farà les delícies del públic i que aporta un toc de tensió degut a subtrama de thriller i, fins i tot, de fantàstic en una ocasió.
Veredicte
El millor: Els valors d’amistat i de superació que mostra i l’equip que conformen els dos protagonistes en Zack i LaBeouf.
El pitjor: L’addició de la Dakota Jonhson al tàndem protagonista fa desdibuixar l’essència inicial de la trama i el ritme.
Nota: 7
