L’ésser humà ha cercat des dels nostres avantpassats la manera de millorar el seu entorn, la seva qualitat de vida i la pròpia comoditat; des de la capacitat per conrear i seleccionar els millors vegetals, fins a l’opció de modificar-los genèticament per obtenir fruits més grans, més saborosos. Però la ciència i la tecnologia al segle XXI han fet avenços molt més importants i la humanitat té les eines per poder “jugar a ser Déus” i en un futur no molt llunyà poder desenvolupar nens a la carta, com la pel·lícula GATTACA (1997) mostrava. Però el més important no és poder triar el color dels ulls o dels cabells, la clau és poder detectar malalties abans del seu naixement i abolir-les. Ara bé, entrem dins el terreny del què és ètic i del que no, o fins a quin punt la biotecnologia pot fer-se servir en conflictes bèl·lics o afers polítics sense acabar sent perjudicial per a la humanitat.
Aquest documental, sota el títol Human Nature, serveix per obrir debats sobre un fet molt important i revolucionari del segle XXI, com és el fet del descobriment de CRISPR i la seva importància dins la biologia molecular i el tractament per tractar malalties, reconstruir la biosfera o dissenyar els nostres pròpis fills. La revolució biològica va més enllà de la digital, ja que pot creuar la línea sobre el que és ètic i el que no o potser evolucionar cap a una societat amb millors prestacions i qualitat.
El cineasta Adam Bolt ens porta aquest film documental dividit en capítols que va explicant, de manera senzilla i interessant, l’origen del CRISPR (repeticions palindròmiques curtes agrupades i regularment espaiades), una poderosa eina que brinda als científics una tecnologia nova capaç d’editar l’ADN de qualsevol organisme amb una facilitat i precisió fins ara mai imaginada, només producte de la imaginació i de la ciència-ficció. Ara bé, aquesta meravellosa clau per estudiar malalties, prevenir-les i curar-les, també és una eina de doble raser. Bolt sap captar a la perfecció la seva essència i la revolució que està implicant actualment en temps real i ho fa a través de la mirada de científics, malalts o famílies que s’han vist afectades o bioenginyers que miren de testar on estan els límits.
El documental comença explicant què és el CRISPR, com funciona i com va ser descobert a partir de la mirada d’experts i fent servir uns esquemes i animacions molt gràfics i pedagògics, que fan que qualsevol pugui entendre com és aquesta maquinària tan complexa. Però va més enllà de la part científica, ja que engloba una visió més humana i ens mostra un nen amb anèmia falciforme i com és el seu tractament i dia a dia. També mostra el testimoni de famílies que conviuen amb malalties com la hemofília, càncers o albinisme, i expliquen les conseqüències que han tingut per a ells i la persona que manifesta la malaltia. Gràcies a l’avenç en la manipulació genètica, futures generacions podrien abolir tenir certes malalties i dur una vida millor o augmentar la seva esperança de vida.
Per altra banda, es destina un parell de capítols a mostrar les conseqüències que fer aquests canvis poden tenir, ja que podrien modificar la personalitat de la persona o privar del dret de decidir dels pròpis fills. L’ètica i la moralitat són importants, però també ho són l’escletxa econòmica, existent països on no podrien pagar les despeses d’aquesta biotecnologia. De fet, a EUA (país on s’ha desenvolupat el documental) la sanitat està privatitzada i un tractament per a una malaltia com l’anèmia falciforme té unes despeses molt elevades que no estan a l’abast de qualsevol butxaca; en canvi, a Catalunya una persona amb la mateixa malaltia està coberta gràcies a la sanitat pública. Si mirem més enllà, el focus en què aquesta malaltia té més incidència és a Àfrica on els nens que la tenen no passen dels 3-4 anys de vida. Ara bé, la mateixa naturalesa és intel·ligent i la malària no els pot acabar afectant, ser portador de l’anèmia falciforme els fa immunes.
En resum, estem davant d’un dels descobriments del segle i per tal d’aplicar-lo correctament s’ha de fer un acte de maduració i veure quines conseqüències pot tenir la seva aplicació, ja que per ara se’ns escapen de fins a on poden arribar. Alguns governs podrien optar per crear soldats que no pateixin dolor o empreses privades per lucrar-se encara més. A més, la millora en medicina farà que la població sigui més vella i acabarà sent un problema, ja que el planeta no dona més de si. Així doncs, fins a on cal ubicar els límits? Calen unes lleis que en regulin l’ús o diguin què és ètic? Està la indústria biotecnològica jugant a ser Déu? El que és evident és que el que pel·lícules com Blade Runner (1982), Jurassic Park (1993), GATTACA (1997) o llibres com Un món feliç (Aldous Huxley) deixen de manifest que cada cop estem més a prop del futur que imaginaven a la ficció, però també de la distopia que es pot arribar a crear.
La pel·lícula es va poder veure a l’Americana Film Festival amb la col·laboració de la Fundació Víctor Grífols i Lucas, en dues projeccions molt interessants en què el públic assistents varen ser estudiants de Batxillerat que després del seu visionat van poder debatre sobre les preguntes que el documental planteja.
Veredicte
El millor: El seu mètode pedagògic i estructurat en capítols el fa molt amè i interessant.
El pitjor: Has de tenir un mínim interès en el tema per a acabar d’entendre el seu propòsit.
Nota: 8
