Els candidats als Premis Gaudí 2026 ja estan aquí! Un total de 75 produccions catalanes opten a ser nominades en la que serà la 18a gala dels premis de l’Acadèmia del Cinema Català. Aquesta és la xifra és la més alta registrada en la història dels guardons de l’Acadèmia. D’aquestes, hi ha 40 llargmetratges de ficció: 14 en català i 26 en altres llengües. Completen la llista 15 documentals, 4 films d’animació i 15 curtmetratges.
Cal destacar que per tercer any consecutiu hi ha més de 10 pel·lícules en llengua catalana que opten al premi a la Millor Pel·lícula, fet que denota l’augment sostingut de produccions en català. Recordem, però, que aquests films no són (encara) els nominats. Els finalistes se sabran el dia 10 de desembre amb l’anunci oficial dels nominats. La gala de lliurament de premis serà el diumenge 8 de febrer de 2026 al Gran Teatre del Liceu.
Judith Colell, presidenta de l’Acadèmia, ha subratllat el rècord històric de candidatures i la consolidació del català als Gaudí 2025:
“Celebrem el rècord en la producció en català, fet que, sumat a la consolidació de la mitjana pressupostària, ens acosta als estàndards europeus. Observem tendències positives en gairebé tots els indicadors de la nostra indústria, una prova que el cinema català ha recuperat salut i força. Ara, el gran repte és assegurar que aquestes històries arribin al públic perquè només així podrem continuar fent créixer la nostra cultura cinematogràfica”.
Candidats al Gaudí a Millor Pel·lícula 2025
- Centaures de la nit, de Marc Recha
- Duro, de Francesc Cuéllar
- Emergency Exit, de Lluís Miñarro
- Esmorza amb mi, d’Iván Morales López
- Estrany riu, de Jaume Claret Muxart
- Frontera, de Judith Colell
- Hada, d’Àlex Mañas
- La furgo, d’Eloy Calvo
- La invasió dels bàrbars, de Vicent Monsonís
- Les irresponsables, de Laura Mañá
- L’impuls nòmada, de Jordi Esteva
- Molt lluny, de Gerard Oms
- Parenostre, de Manel Huerga
- Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera
Candidats al Gaudí a Millor Pel·lícula en llengua no catalana 2024
- Barcelona mon amour, de Jaume Fargas i Roser Teixidó
- Campamento garra de oso, de Sílvia Quer
- El padre de todos nosotros, de David Desola
- El secreto del orfebre, d’Olga Osorio
- Jone, batzuetan, de Sara Fantova Barrena
- La buena letra, de Celia Rico
- La canción de Sima, de Roya Sadat
- La furia, de Gemma Blasco
- La huella del mal, de Manuel Ríos San Martín
- Leo&Lou, de Carlos Solano
- Lo que queda de ti, de Gala Gracia
- Los aitas, de Borja Cobeaga
- Los Tortuga, de Belén Funes
- Mi amiga Eva, de Cesc Gay
- Morlaix, de Jaime Rosales
- Pequeños calvarios, de Javier Polo
- ¿Quién quiere casarse con un astronauta?, de David Matamoros
- Romería, de Carla Simón
- Ruido, d’Ingride Santos
- Siempre es invierno, de David Trueba
- Sin Él, d’Emilio Martínez-Borso
- Sirat, d’Oliver Laxe
- Sorda, d’Eva Libertad
- También esto pasará, de Maria Ripoll
- Una jirafa en el balcón, de Diego Yaker
- Una quinta portuguesa, d’Avelina Prat
Candidats al Gaudí a Millor Pel·lícula d’animació 2024
- La llum de l’Aisha, de Shadi Adib
- L’Olívia i el terratrèmol invisible, d’Irene Iborra Rizo
- El tresor de Barracuda, d’Adrià García
- Hanna i els nadals oblidats, d’Elena Ruiz.
Candidats al Millor Documental
- Casa Reynal, de Laia Manresa
- Constel·lació Portabella, de Claudio Zulian
- Dios lo ve, d’Alex Guimerà, Guillem Ventura
- El canto de las manos, de María Valverde
- El rugir de las llamas, de Robin Petré
- Grup natural, de Nina Solà Carbonell
- Jaume Cabré la música de les paraules, d’Antoni Verdaguer
- La marsellesa de los borrachos, de Pablo Gil Rituerto
- Mares, d’Ariadna Seuba
- Miralles, de Maria Mauti
- Omega Wants to Dance, de Ramon Tort
- On eres quan hi eres?, de Jana Montllor Blanes
- Sunu Gaal (El nostre cayuco), de Josep T. París
- Supernatural, de Ventura Durall Soler
- Tardes de soledad, d’Albert Serra
- Temps mort, de Fèlix Colomer i Vallés.
Candidats al Millor curtmetratge
- Buffet Paradís, d’Héctor Zafra Matos, Santi Amézqueta Porteros
- Campolivar, d’Alicia Moncholí Lueje
- De sucre, de Clàudia Cedó
- El jardí del diable, de Pol Rebaque
- Furia, de Fran Moreno Blanco, Santi Pujol Amat
- Juanita, d’Uliane Tatit, Karen Joaquín
- Kapitan, d’Andrei Simkin
- La desesperació de la pell, de Mireia Vilapuig
- La nostra habitació, de Jaume Claret Muxart
- Las chicas, de Laura Obradors
- Lluna de sal, de Mariona Martínez
- Nens, d’Anna Martí Domingo
- Plàncton, d’Irene Moray
- Ruth, de Sonia Martí Gallego
- The painter’s room, de María Colomer Canyelles
Més pressupost pel català
El cinema en català manté la trajectòria a l’alça d’anys anteriors. Si analitzem les produccions sense preselecció, de les quaranta-quatre candidates, disset s’han rodat en versió original catalana, vint-i-cinc en castellà i una en àrab. Incorporant també els documentals i curtmetratges preseleccionats, el balanç mostra que quaranta de les setanta-cinc produccions catalanes de 2025 (un 53%) s’han rodat en versió original catalana, una dada que representa un increment respecte del 47% del 2024 i del 40% del 2023. En el cas dels curtmetratges, la presència del català és especialment rellevant: dotze dels quinze s’han rodat en aquesta llengua.
Una de les claus per comprendre l’estat de la indústria és analitzar els pressupostos dels llargmetratges de ficció combinats amb les variables de llengua i gènere en la direcció. Catorze títols igualen o superen els 3 milions d’euros de pressupost. D’aquests, set han estat signats per una directora i tres s’han rodat en versió original catalana. Onze pel·lícules se situen entre 1,5 i 3 milions, nou entre 0,5 i 1,5 milions i sis més no arriben als 500.000 euros.
