Parlar d’Albert Serra és parlar de cinema d’autor en estat pur. El director de Banyoles ha demostrat al llarg de la seva carrera que el seu estil és únic i personal, i ara ho tornarà a fer amb el documental sobre tauromàquia Tarde de soledad, que estrenarà l’any vinent. Conversem amb ell en el marc del Calella Film Festival, on va clausurar el certamen amb el seu darrer llargmetratge, Pacificition.
Com ha sorgit el projecte del documental sobre tauromàquia?
Feia temps que em proposaven fer un documental i se’m va ocórrer fer-lo sobre aquest tema. I realment era un projecte que si no el feia jo no el podia fer ningú, ja que compto amb tots els coneixements necessaris, tant pel que fa a l’apartat tècnic com artístic.
Ha estat tot un repte?
Sí, sobretot en l’àmbit tècnic, deixant de banda la polèmica que pugui generar, que no m’interessa en absolut. A mi el que m’interessa és la figura del torero i la meva interpel·lació amb ell, menys enllà de totes les connotacions que pugui tenir a escala social o política.
Quina visió li vols donar al treball documental?
Vull captar la visió atàvica del món de la tauromàquia i la gran fotogènia que envolta el torero en el seu estat de calma i contenció permanent davant una situació de perill com és enfrontar-se a un toro. I això ho extrapola a la seva realitat amb la capacitat d’alentir el temps al seu voltant, totalment en contraposició al món actual i a l’accelerat ritme de vida que es porta. Rodant el documental, he descobert que els toreros tenen una aura molt cinematogràfica, que he aconseguit captar amb la càmera, tot dilatant el temps.
“Vull captar la visió atàvica del món de la tauromàquia i la gran fotogènia que envolta el torero”
Ets expert en dilatar el temps i contemplar l’espai…
Abans, més que ara, pel meu interès a experimentar amb el llenguatge cinematogràfic a partir del cinema digital. Últimament, he optat per quelcom més sofisticat i profund.
Com veus l’estat actual del cinema en català?
Jo el veig igual que sempre amb els intents eterns que funcioni comercialment, malgrat la gran competència i atracció del cinema, sobretot, nord-americà. I quan es dona el cas contrari és un miracle. S’han de gestionar les restes d’aquesta realitat i jo he demostrat que es pot competir contra aquesta realitat des d’una altra posició i un altre punt de vista.
Et planteges fer una pel·lícula en català en el futur?
Per què no? Simplement, ha de sortir l’ocasió i un tema que m’interessi. Des de fa temps, això ho tinc més fàcil amb els productors francesos, que reben amb els braços oberts les meves propostes.
