En veure Bird Box Barcelona resulta inevitable que ens vingui a la memòria el film, també dirigit pels germans Àlex i David Pastor, Los últimos días (2013), tant pel seu guió com per la seva localització.
Ens trobem davant d’una proposta interessant, que aconsegueix mantenir bé la tensió un cop es produeix el primer gir de guió amb el grup inicial. A partir d’aquí la pel·lícula pren un altre caire en el recorregut del seu omnipresent protagonista —correcte Mario Casas—. Enmig d’una aconseguida visió de la Ciutat Comtal —notable el treball de direcció artístic— el grup de supervivents ha d’evitar el perill exterior i intentar arribar a un suposat espai segur.
Una fórmula esgotada
La llàstima del guió és que desaprofita les enormes possibilitats que ofereixen els seus secundaris. Assistim a les discrepàncies del grup, però no s’exploren les seves respectives històries, focalitzant-se únicament en Claire —sòlida Georgina Campbell— i la jove Sophia —Naila Schuberth, tot un descobriment—, mentre que tot i comptar amb altres intèrprets de pes com Lola Dueñas, Gonzalo de Castro, Patrick Criado, Diego Calva —en un canvi radical respecte a la recent Babylon—, Michelle Jenner o Leonardo Sbaraglia, no coneixem pràcticament res —només algun apunt d’Octavio i de la doctora— de com han viscut l’arribada de la crisi fins al moment present.
Bird Box Barcelona és un spin off de Bird Box (2018) i tractant-se d’un fet global les possibilitats de nous films sobre aquest mateix univers són infinites, així com, després d’un final obert, una possible seqüela d’aquesta aventura barcelonina. Però, tot i que Bird Box Barcelona és una proposta tant sòlida com tensa, així com força interessant, aquest univers ja ha donat pràcticament tot el que podia oferir en la pantalla gran i més pel·lícules resulten absolutament innecessàries.
Veredicte
El millor: la direcció artística: la Barcelona postapocalíptica.
El pitjor: desaprofita les històries dels seus il·lustres secundaris.
Nota: 6,5
