Un hotel regentat per un tal Bates

- Advertisement -

L’any 1960 Hitchcock va estrenar el que segurament va ser la seva pel·lícula més famosa Psycho o tal com es va traduir Psicosi. Ho tenia tot; tensió, terror, misteri, sorpreses, però sobretot, un protagonista amb uns quants problemes mentals. El típic personatge que atrau al públic; trastornat, pertorbat i amargat.

L’any 2013 vam veure com el nostre Norman Bates ressuscitava a la sèrie Bates Motel, la qual explicava els anys previs al trastorn que patia i la famosa relació tòxica amb al seva mare. Hem necessitat 4 temporades per veure tota aquesta evolució, però finalment ha arribat i ara la sèrie està a punt de culminar amb una cinquena i última temporada. La temporada definitiva on no només tornarem a veure el nostra carismàtic Norman Bates, interpretat per Freddie Highmore, sinó que també tornarà a la vida Marion Crane (sí, la de la dutxa), interpretada per la cantant Rihanna.

- Advertisement -

https://www.youtube.com/watch?v=bJtRK43cMwI

- Advertisement -

Ara bé, la sèrie no ha gaudit de les millors de les reputacions. Ja coneixíem Norman Bates, especialment gràcies al film de Hitchcock, i no faré cap spoiler si dic que era l’encant de la història, ja que tot rondava al voltant de la seva misteriosa i trastornada personalitat. Tot allò que el feia especial costa una mica de veure en la sèrie, almenys fins que s’arriba a la quarta temporada, i és que, a diferència de moltes de les sèries, aquesta és ascendent. Un començament molt fluix sembla vaticinar una decepció de sèrie, però la paciència recompensa l’espectador que aguanta fins al final, almenys fins a aquesta quarta temporada, ja que el ritme va in crescendo.

La trama del cultiu i tràfic de marihuana sembla una segona trama ficada amb calçador per donar una mica més de vida i sentit a una sèrie nascuda d’un sol personatge amb una història passada amagada, que d’entrada sembla que no dóna per una sol argument. Tot i que el tema de la droga se sustenta per l’aparició d’un nou germà Bates, que donarà molt de joc en totes les subtrames que el fil narratiu va creant, sembla que el càrtel de la droga no acaba de rematar una història. Tots els espectadors de la sèrie ens l’hem mirada perquè sabem qui és Norman Bates i teníem curiositat per veure com va arribar a la pel·lícula de Hitchcock, i segurament, és per aquest motiu que almenys en el meu cas, la trama de la droga em fa nosa.

No obstant això, el caràcter pertorbador i pertorbat (al 50%) de Norman Bates i la pressió i control maternal es van deixant entreveure a mesura que avança la sèrie i això beneficia enormement el fet que l’argument principal comenci a passar per davant de les subtrames que s’havien creat. Una gran satisfacció pels que necessitàvem entrar a la ment del psicòtic. Aquest segurament és un dels punts més forts; l’efecte embut que té la sèrie. Un inici molt ampli i superflu, sovint senzill o massa simple, però que com més avança l’acció més profunditza en els personatges i els seus problemes personals creant aquestes interioritats que tant ens atrauen.

Més enllà de l’argument i la trama, cal destacar unes magnífiques actuacions, molt especialment la de Vera Farmiga, la qual interpreta Norma Bates (la mare); obsessiva, enfeinada, controladora, i creadora de la personalitat més psicòtica del cinema i la literatura: Norman Bates. Farmiga construeix un personatge complicat amb mil i un matisos de manera magistral. Permet veure, capítol rere capítol, una evolució impecable que acaba per dividir l’espectador amb la tendresa maternal i el control absolut.

Segurament, i a títol personal, la quarta temporada és la més espectacular, ja que és la que més se centra en el vincle maternofilial del qual en deriva tota la pel·lícula del gran cineasta, i la que els dos personatges principals (Norma i Norman) es poden lluir més, ja que la bomba de rellotgeria que porten dins ha d’explotar en qualsevol moment dels múltiples episodis que conformen la penúltima temporada de la sèrie.

En definitiva, una sèrie prou potent en contraposició amb la por que vam sentir tots els fans de Hitchcock en assabentar-nos d’aquest projecte. Amb un ritme ascendent pretén fer-nos entrar a les entranyes d’un dels malvats més estudiats de la psicologia de pantalla.

Bates Motel

Veredicte

- Advertisement -

Agradarà a: fans del film de Hitchcock i dels que els agrada entrar a les entranyes del cervell humà

No agradarà a: qui tingui ganes de centrar-se únicament a la figura de Bates i qui esperi un gran assassí

Enganxòmetre: 6 (ascendent)

Nota: 7

 

- Advertisement -
Irene Solanich
Traductora, correctora i docent d’idiomes durant el dia i enamorada del gènere negre i del terror durant les hores lliures. Actualment compagina la feina i col·laboracions en diferents mitjans amb un programa de doctorat (en literatura negra) a la Universitat de Vic. Les seves hores lliures se sortegen entre a lectura, el cinema i l’escriptura.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents