Claude Barras ens presenta Salvatges (Sauvages), una pel·lícula d’animació que ens submergeix en una aventura ecològica al cor de Borneo. El director reconegut pel seu èxit amb La vida d’en Carbassó, narra ara amb les seves titelles una història que segueix la Kéria, una jove que troba una cria d’orangutan orfe a la plantació on treballa el seu pare. Sorpresa i commoguda, decideix adoptar-la i cuidar-la. Comptarà amb l’ajuda del seu cosí Selai un nen que viu al bosc seguint les tradicions de la tribu Penan.
Justament el seu poble nòmada viu amb conflicte constant amb les multinacionals responsables de la desforestació associada a la plantació d’oli de palma. Amb aquest interessant arc argumental, ens embarquem en una lluita per protegir la selva tropical, conservar les arrels culturals i enfortir els lligams familiars. La pel·lícula, que també podem veure amb doblatge català, ha estat seleccionada pel Festival d’Annecy, el més important del món en matèria d’animació i la vam poder veure també al Festival de Sitges 2024.
La pel·lícula destaca per la seva animació en stop-motion, característica de Barras, que aporta una estètica única i captivadora. Els personatges són entranyables i transmeten una profunda humanitat. El personatge de la Kéria s’enfronta a un munt de contradiccions i sentiments i protagonitza un viatge màgic que es podria definir com un coming of age de la consciència social i política. L’objectiu és que els espectadors connectin emocionalment amb la seva causa i el film compleix amb escreix. La narrativa aborda temes com la cobdícia humana i les devastadores conseqüències de l’explotació desenfrenada dels recursos naturals i ofereix una reflexió dolorosa, adulta realista però esperançadora.
Salvatges contra salvatges
El nom del film no és una casualitat. Qui són els salvatges? Els que viuen mig despullats a la selva i cacen amb sarbatanes o les multinacionals que en nom dels beneficis fàcils destrueixen un mil·lenari entorn natural? El film no només és una crida a la conservació ecològica, sinó també una exploració de la identitat i les arrels culturals. A mesura que Kéria s’endinsa en la seva missió, descobreix els seus propis orígens i la importància de les tradicions ancestrals que semblen esvair-se en un món en constant canvi. I pren consciència que per aconseguir segons què, cal arremangar-se i lluitar al carrer (o a la selva) i posar-se darrere una pancarta en una manifestació.
En conjunt, Salvatges és una obra que combina una animació exquisida amb una narrativa profunda i rellevant. Ofereix una experiència cinematogràfica adulta, però apta per als més menuts de la casa. Segur que surten del cinema amb preguntes i necessitat de respostes. És una faula moderna que ens recorda la importància de preservar el nostre planeta i les cultures que l’habiten. Un missatge necessari.
Veredicte
El millor: el missatge i la lliçó que ens dona (vàlida per a adults i nens).
El pitjor: la temàtica i la profunditat de la història pot desconcertar alguns espectadors que busquin cinema d’animació més “fàcil” o bonista.
Nota: 8
