Si posem junts el noms de Ridley Scott i Philip K. Dick a tots ens ve al cap Blade Runner. Doncs en ple segle XXI aquests dos noms s’han tornat a unir per adaptar una altra novel·la de l’autor de Els androides somien xais elèctrics?. En aquesta ocasió és en forma de sèrie i el llibre en qüestió és The Man in the High Castle escrit l’any 1962 que narra una ucronia en la qual els nazis i els japonesos van guanyar la II Guerra Mundial. Tant al llibre com a la sèrie d’Amazon Prime, els Estats Units han quedat dividits en dos i estan regentats per l’Imperi nipó (costa oest) i pel Reich germànic (costa est). Al mig hi ha una zona neutral que és la que dona més joc a les trames d’espionatge i resistència a l’ocupació. I, òbviament, hi ha una resistència, un moviment rebel que vol fer fora uns invasors que han canvia l’American Way of Life per la xenofòbia i el terror nazi i per la disciplina i l’hermetisme japonesos. Tot canvia, però, quan apareixen unes cintes de cel·luloide massa ben fetes per ser falses on es veu com els Aliats van guanyar la Guerra i el món és totalment diferent (com el coneixem nosaltres, vaja). I això enmig d’una guerra freda entre les dues superpotències que es reparteixen el poder al món.
Una de les gran virtuts i encerts de la sèrie, que aquest novembre ha penjat la seva 4a i última temporada, són els seus dolents. John Smith i Takeshi Kido són els homes forts del règim nazi i nipó respectivament i controlen i ajusticien amb mà de ferro qualsevol símptome de resistència com a caps de les SS i el Kempetai als territoris ocupats. Per altra banda, la trama de la resistència que gairebé sense voler-ho encapçala Juliana Crane, es mou en un terreny a cavall entre la guerrilla i l’element de ciència ficció que dota la sèrie d’un interès extra: l’existència d’un món paral·lel (el nostre, per entendre’ns) on tot funciona diferent. Les cintes que té el misteriós l’home del castell (el del títol) esdevenen l’obscur objecte del desig tant pels rebels com per les policies militars del règim ja que estan encoratjant una resistència que tot i menor sembla cada cop més forta.
Aquesta sèrie pot competir amb mèrits i honors propis amb els millors productes de ciència ficció que hem vist darrerament a la TV. L’harmoniosa combinació de la “fidelitat” històrica amb l’element fantàstic i les necessàries dosis de suspens pròpies del cine d’espies fan que The Man in the High Castle estigui al pòdium de les millors sèries de gènere del panorama actual. Els necessaris rerefons personals del personatges troben el seu encaix en la trama principal i alimenten en positiu l’interès de l’espectador. Tots els personatges evolucionen i no precisament de la manera que semblaria òbvia o previsible.
Un altre dels encerts i atractius principals de la ficció és veure en acció personatges com Hitler, Himmler, Mengele, la reialesa japonesa o fins i tot el fundador de l’FBI John Edgar Hoover. Reinterpretar la història amb aquests personatges i pensar com hagués estan un món on ells son els protagonistes és un al·licient afegit a la ja per si atraient història. Quatre temporades donen per molt i algunes subtrames no tenen el mateix interès que la principal. A la vegada alguns canvis de personatges central poden molestar l’espectador però segons quines morts inesperades també mantenen desperta en un argument que evoluciona i canvia sense oblidar que l’ombra dels altres mons plana sempre sobre tot el conjunt.
En resum, tenim al davant una súper sèrie. Amb un munt de virtuts (i pocs defectes). Que no només atrau els amants de la ciència ficció, sinó que agrada a un gran públic per la seva peculiar connexió amb la Història en majúscules i per ser capaç de crear personatges carismàtics en tots els fronts de la sèrie. Fins i tot a l’última temporada, on sorgeix un nou element (la resistència comunista negra), se sap mantenir l’interès i s’aconsegueix acabar la sèrie a dalt de tot. Amazon Prime aconsegueix un pòdium en questa ficció que, si no ho és ja, està cridada a ser una sèrie de culte que de ben segur aguantarà perfectament el pas del temps. Per desgràcia el racisme, la xonofòbia, la persecució ferotge de la dissidència, l’autoritarisme de certs governs i el seguidisme d’una bona part de la població continuen sent element d’actualitat en ple segle XXI. Potser el novembre de 2019 no és com el de Blade Runner però hi trobem elements en comú amb els anys seixanta de The Man in the High Castle.
Veredicte
Agradarà a: els amants de la història i els que gaudeixin amb una bona sèrie de ciència ficció (i espionatge).
No agradarà a: els que estan farts de viatges en el temps, universos paral·lels i anades d’olla de ciència ficció.
Enganxòmetre: 8,5
Nota: 8
