Tant en vida com després de tretze anys de la seva mort, tothom coincideix que Luciano Pavarotti va ser i segueix sent un dels millors tenors de la història de l’òpera, i de la música per extensió. El director Ron Howard (Una ment meravellosa) és l’encarregat de dirigir el documental que retrata la vida pública i privada de l’home dels nou ‘dos de pit’.
Pavarotti va néixer a Mòdena l’any 1935, fill d’un forner amant de l’òpera que el va motivar a estudiar cant líric a la Scuola Magistrale, on va treballar com a professor de primària, després de graduar-se. El seu debut professional va ser el 1961 al palau de l’òpera de Reggio Emilia amb La Bohème de Puccini, en què va posar la primera pedra de la seva gran carrera musical.
El documental de Howard segueix cronològicament les passes del tenor italià, tant en l’àmbit personal com professional, fent repàs dels seus millors moments però també dels més difícils, com quan va sortir a la llum pública la seva relació amb Nicoletta Mantovani, trenta anys més jove que ell i que va generar una gran polèmica. Va aconseguir omplir pàgines i pàgines de la premsa rosa de l’època.
El biopic posa molt d’èmfasi en la part més humana i amable de Pavarotti que el va portar a col·laborar en moltes causes solidàries, centrades a combatre la pobresa infantil al món, per intentar evitar el que ell va viure quan era petit durant la Segona Guerra Mundial. Tampoc s’oblida de la seva cèlebre etapa dels Tres Tenors, al costat de Plácido Domingo i Josep Carreras, o els seus concerts a la seva Mòdena natal amb estrelles dels rock, que tantes crítiques va rebre per part dels més puristes de l’òpera.
El metratge recopila fragments d’entrevistes fetes a persones que van formar part de la seva vida i van ser importants per a ell, com la seva família, amics, músics i cantants. Tots ells coincideixen amb la seva gran senzillesa i humilitat que va fer que la seva veu arribés a tothom.
Veredicte
El millor: les anècdotes que omplen el documental i que provoquen el somriure espontani.
El pitjor: manca de clarobscurs per poder aprofundir més en la figura del tenor.
Nota: 7