‘Lower Decks’: aires frescos de comèdia a ‘Star Trek’

Vivim una època daurada pels amants de les ficcions galàctiques i estel·lars. Dues de les franquícies que més alegries han donat al cinema de ciència ficció (Star Wars i Star Trek) estan en total expansió dels seus universos en ple segle XXI. En el cas que ens ocupa, la saga creada per Gene Roddenberry l’any 1966 està més viva que mai amb fins a sis projectes en marxa en aquest moment. Això és així gràcies al contracte entre el canal estatunidenc CBS i el productor executiu Alex Kurtzman en virtut del qual aquest té via lliure per expandir la franquícia fins “on no ha anat mai cap home”.

Feta aquesta petita introducció per situar-nos, endinsem-nos al submón de Lower Decks que podem veure a Amazon Prime a partir de dia 22 de gener. La segona sèrie animada de l’univers trekkie ha estat creada per Mike McMahan el guionista i productor responsable de la ja mítica Rick & Morty. Els que coneixen aquesta sèrie sabran que McMahan porta la ciència ficció i l’humor irreverent al límit i el que ha fet amb la nova ficció d’Star Trek és precisament adaptar aquest ambient còmic a la flota estel·lar d’exploradors galàctics que tots coneixem. L’aposta era arriscada ja que es corria el risc d’importunar els puristes però, vist el resultat, l’empresa és clarament satisfactòria. Per un costat tota la trama, els personatges i fins i tot les situacions més hilarants estan fetes des d’un respecte màxim al món trekkie. I per altra banda, l’angle des del que s’explica la història és un element nou i engrescador. Cal recordar que la sèrie agafa el nom d’un episodi The Next Generation (la sèrie dels 80) que se centrava en els treballadors “anònims” de l’Enterprise, els que viuen a les cobertes inferiors (els lower decks en anglès) i que mai no participen de “l’acció” principal.

La trama, doncs, se centra en la quotidianitat dels personatges que netegen la brossa, viuen en dormitoris compartits i fan les tasques més simples i insignificants de manteniment de la nau USS Cerritos, una nau que, tot sigui dit de passada, no té mai una missió important. La sèrie (que forma ja part del canon) se situa temporalment un any després dels fets del film Star Trek: Nemesis (2002) que posava fi a la saga The Next Generation. Això, traduït a l’idioma trekkie, vol dir un període d’estabilitat i pau a la Flota Estel·lar. És per aquest motiu que Lower Decks es pot permetre la llicència de centrar-se en la banalitat de la rutina d’una nau secundària i fer-ho amb personatges estereotipats però amb enorme carisma. A més, com no podia ser d’una altra manera, els deu capítols de la 1a temporada estan plens de referències a altres sèries i pel·lícules que faran salivar els fans de qualsevol Club de Fans d’Star Trek del món.

En resum, és una molt bona notícia que universos tan rics com el d’Star Trek continuïn creixent en el que seria una evolució natural (Picard, Discovery, Strange New Words) però encara ho és més que siguin prou madurs i consolidats per poder-los tòrcer des del prisma de l’humor i l’autoparodia. El contrapunt de tot plegat és que el resultat final, tot i que és gaudible per a ulls no trekkies, resulta força friki en el seu conjunt. Un espectador que no conegui a fons el marc referencial d’Star Trek es perdrà la meitat dels bon gags i les picades d’ullet de vells personatges i els seus cameos. Dit això, la segona temporada ja està en marxa i tot indica que algunes d’aquestes velles glòries de la franquícia tindran força protagonisme en un futur…

Veredicte

Agradarà a: els fans incondicionals d’Star Trek i els que gaudeixen de l’animació per adults, un gènere en auge.

No agradarà a: els trekkies superpuristes i intransigents i els que no sàpiguen què és un vulcanià o no coneguin Khan o William Riker.

Enganxòmetre: 8.5

Nota: 7,5

JR Armadàs
JR Armadàs
Nascut als anys 80 (amb tot el que això comporta) Joan Ramon Armadàs és Llicenciat en Dret i Periodisme per la UPF. Ha treballat en premsa local a Sant Cugat i en premsa internacional com a corresponsal al Regne Unit i la Xina. Com a escriptor ha publicat tres novel·les, diversos relats curts i ha estat editor d'Edicions Xandri durant 6 anys. En l'àmbit cinematogràfic ha escrit i dirigit dos curtmetratges i és el co-director del Sant Cugat Fantàstic i La setmana del Cinema en Català. També ha fet de cap de premsa d'unes quantes pel·lícules catalanes. Des del 2016 és el capità d'aquest vaixell periodístic i cultural anomenat 'El Cinèfil'.

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents