Era qüestió de temps que dos actors de factura clàssica amb tanta química com Diane Lane (Under the Tuscan Sun, 2003) i Kevin Costner (Dances with Wolves, 1990) tornessis a treballar junts, després de ser els pares terrestres de Superman, Martha i Jonathan, a Man of Steele (2013) i a Batman v Superman: Dawn of Justice (2016), ambdues cintes superheròiques dirigides per l’incombustible Zack Snyder. El drama Let him go (Uno de nosotros) és el film que els ha reunit de nou. Després de retards per culpa del virus, la cinta arriba a les nostres sales el dia 28 de maig.
I ho tornen a fer amb un neo-western amb tanta factura clàssica com ells, on interpreten a un matrimoni jubilat de Montana, Margarett i George, que perden el seu fill, però no volen perdre el seu nét, que viu amb la nova i conflictiva família de la seva nora, liderada per la possessiva i cruel matriarca Blanche (Lesley Manville, Phantom Thread, 2017) a Dakota. L’enfrontament entre les dues famílies serà inevitable.
La cinta, que adapta la novel·la homònima de Larry Watson del mateix títol, està realitzada per Thomas Bezucha, que ja va dirigir a Lane a un altre drama familiar, The Family Stone (2005), i com en moltes obres de l’escriptor, retrata perfectament la vida rural a l’Amèrica del Nord dels anys 60. La parella protagonista, impecablement interpretada amb la serenitat que aporten tants anys de professió, destil·len humanitat i profunditat, transmetent perfectament la tradició rural nord-americana.
Malgrat recordar les constants dels telefilms de sobretaula, la pel·lícula té un nivell de qualitat superior, gràcies, sobretot, al tàndem Lane-Costner i el seu convincent treball, que planeja amb delicadesa sobre temes tan universals com la pèrdua o la culpa, presentat amb diverses i subtils capes psicològiques.
El treball de Bezucha es pot classificar com un western modern que fusiona amb efectivitat el thriller i el drama, amb tocs romàntics, tot i caure en alguns tòpics que li fan perdre entitat. Per sort, l’honestedat del realitzador i els seus actors protagonistes fa que el resultat final sigui més que convincent i satisfactori. Tant de bo, Lane i Costner tornin a oferir-nos més treballs conjunts, on puguin demostrar que són dos dels millor professionals de la seva generació.
