El director sud-coreà Hong Sang-Soo s’ha convertit en un dels noms incondicionals d’aquesta dècada al circuit de festivals europeus. Berlin, Cannes, San Sebastià, Venècia, Locarno… recentment, tots han vist passar algun títol o altre d’aquest prolífic autor, capaç fins i tot de presentar tres pel·lícules diferents en un mateix any, com ha estat el cas de 2017. La primera que ens arriba és On the Beach at Night Alone, on Hong Sang-soo torna a fer gala de tots els elements que caracteritzen el seu cinema: un estil natural i minimalista, una càmera quieta que només es desperta per fer alguna panoràmica o els ja clàssics zooms sobtats i maldestres, un evident contingut autorreferencial i una sentida reflexió sobre la complexitat dels sentiments. En aquest cas, el principal tret característic és que tota l’acció pivota en la figura de Young-hee, una dona que acaba de posar fi a una relació amb un home casat i mira d’entendre i superar tot el trauma emocional que duu a l’esquena.
Hong Sang-Soo torna a fer allò que tant li agrada de dividir les pel·lícules en dues parts: a la primera, la protagonista viatja a Alemanya per trobar-se amb una amiga seva i comentar la recent ruptura; a la segona, ja a Corea del Sud, Young-hee segueix mirant de superar el dolor mentre s’enfronta als rumors i comentaris del seu voltant. Fidel al seu estil, el director compon la major part d’On the Beach at Night Alone a partir de converses quotidianes, de reflexions que van i venen i que estan condicionades per l’entorn, les persones que hi participen i també pel nivell d’alcohol a la sang de la protagonista. Aquí, les emocions d’ella, a qui el dolor (i el soju) fa treure la seva part més impulsiva, sincera i desvergonyida, contrasten amb la voluntat de la resta de fer-la entrar en raó. A més, també es generen situacions incòmodes i semicòmiques on Hong Sang-Soo aprofita per tractar, un cop més, les diferències entre homes i dones a la seva cultura quan es tracta d’abordar les relacions amoroses.
És probable que els qui no estan familiaritzats amb el director trobin a faltar una evolució argumental, o una estructura narrativa mínimament establerta, però en realitat cal entendre On the Beach at Night Alone com un estudi concret d’un personatge i uns sentiments que es van manifestant al llarg del film. De fet, és una història amb un enorme regust autobiogràfic, ja que el propi Hong Sang-Soo i l’actriu Kim Min-hee, protagonista de la pel·lícula, van tenir una relació extramatrimonial fins poc abans de rodar-la. Així doncs, On the Beach at Night Alone podria ser més aviat una reflexió per part d’ambdós sobre uns sentiments reals encara candents; com si el film hagués servit a les dues parts per acabar d’expressar el que senten. Per a més senyals al respecte, i tal com ja passava a la brillant Ahora Sí, Antes No del mateix Sang-Soo, l’implicat masculí en qüestió resulta ser un director de cinema.
On the Beach at Night Alone es podria definir com un exercici més dins del llibre d’estil de Hong Sang-Soo. A nivell formal, el director ofereix en gran mesura el mateix repertori de sempre, i això té connotacions positives i negatives. On the Beach at Night Alone presenta alguns plans de gran bellesa plàstica, especialment els de la platja, on la protagonista Young-hee (tot i que mai hi és sola i de nit, com indica el títol) afronta els seus moments més íntims on la soledat i el dolor s’apoderen d’ella. També crida l’atenció com el director s’acosta i s’allunya dels personatges durant els seus diàlegs, sobretot en les escenes en què són a taula. D’aquesta manera, comencem tenint una mirada aliena a la conversa, però de sobte sembla que ens hi impliquem i necessitem escoltar amb més atenció allò que diu cada personatge.
Potser a nivell global On the Beach at Night Alone no és l’obra més rodona del director Hong Sang-Soo. L’efecte reiteratiu pesa una mica més que no pas a títols anteriors, i a vegades la irrellevància de certs diàlegs o fragments passa factura al ritme global de l’acció. Això sí, no hi ha dubte que és una de les pel·lícules més íntimes i personals. Els seus retrats femenins sempre han tingut quelcom d’especial i suggeridor, però amb On the Beach at Night Alone aconsegueix anar un pas més enllà i construir un personatge realment turmentat i desorientat, fins i tot immadur. Per això, segueix sent un film que mereix certa atenció, encara que passi desapercebut a la cartellera. En major o menor mesura, segueix sent incontestable que Hong Sang-Soo no ha perdut el seu aire particular a l’hora d’explicar històries, i que poc a poc l’anem coneixent cada vegada més.
Veredicte
El millor: Com retrata el desamor i les seves seqüeles des del punt de vista femení.
El pitjor: És complicat ficar-se a la història si no s’està acostumat al cinema de Hong Sang-Soo.
Nota: 7
