today-is-a-good-day

5 joies per (re)descobrir Akira Kurosawa

- Advertisement -

Parlar d’Akira Kurosawa és parlar de cinema en majúscules. El cineasta japonès és un dels mestres del setè art tot i que en aquest país no s’ha tingut la oportunitat de gaudir-lo i reivindicar-lo com es mereix. És per això que aprofitant la reestrena del film Dersu Uzala aquest 10 de juliol hem decidit posar-lo en valor.

- Advertisement -

Amb unes quantes lletres el podrem descobrir (si no el coneixeu prou) i el podrem celebrar (si ja coneixeu el seu art). Nascut l’any l’any 1910 va tenir una vida marcada pel terratrèmol de 1923 a Tòquio, les guerres mundials i sobretot molt de cel·luloide. A continuació repassem cinc de les pel·lícules que més van contribuir a entronar-lo com un dels grans del cinema.

Roshomon – 羅生門 – 1950

- Advertisement -

Akira Kurosawa va començar la seva carrera sent ajudant de direcció de  Kajirō Yamamoto amb qui va treballar durant més de 5 anys. L’any 1943 va dirigir el seu primer film en solitari i quan es va embarcar en la direcció de Roshomon, el seu primer gran clàssic, ja duia més de 10 films al currículum. Aquest va ser el film que el va fer conegut més enllà del Japó i el primer d’una llarga llista de projectes que marcarien la història del cinema. Per aprofundir més els detalls de la cinta cal llegir aquest article del nostre expert en cinema de culte, Ovidi Domènech.

https://elcinefil.cat/2016/04/21/contes-japonesos/

On la podem veure: a Filmin 

Els 7 samurais – 七人の侍 – 1954

El primer film de samurais del director es va convertir en un dels millors de la seva carrera (potser el millor) i en un dels llargmetratges més admirats i reivindicats de la història del cinema. Al llarg de 3 hores i 27 minuts Kurosawa va construir un film rodó que excel·leix en actuacions, muntatge i escenes d’acció trepidants i rodades de manera revolucionària (llavors) amb múltiples càmeres i teleobjectiu. El resultat és un conte del Japó feudal amb personatges inoblidables plens de carisma i una història de justícia que enamora a qualsevol cinèfil.

És de sobres conegut el fet que Hollywood va aprofitar la genialitat de la pel·lícula per realitzar una també extraordinària The Magnificent Seven (de la qual es va fer un nou remake el 2016). També el film d’animació A bugs life (Bichos) és una versió lliure d’aquest clàssic. Ara bé, són moltes més les cintes que han imitat o s’han inspirat d’alguna manera en el que s’ha definit sovint com la primera pel·lícula moderna d’acció. Els 7 samurais va estar nominada a dos Oscars (Direcció d’Art i Vestuari) i li va valdre a Kurosawa el premi al Millor Director al Festival de Venècia. També el públic va respondre bé a l’estrena aquell gloriós 1954 en que la Toho (productora del film) també va estrenar la mítica Godzilla. Aquell any va ser el 3r producté més vist als cinemes nipons.

On la podem veure: a Filmin 

Yojimbo – 用心棒 – 1961

Si el film us recorda a l’spaguetti western A Fistful of Dollars és normal. Sergio Leone es va inspirar en aquest clàssic per la seva mítica pel·lícula fins el punt de perdre una demanda que Kurosawa li va interposar per plagi. Polèmiques a banda, aquest llargmetratge ens explica la història d’un samurai a l’atur (un ronin) que es busca la vida oferint-se com a guardaespatlles (yojimbo en japonès) en un poble on hi ha dos clans enfrontats. El fidel Toshiro Mifune juga a dos bandes en una de les seves millors interpretacions que li va valdre la Copa Volpi al 22è Festival de Venècia.

- Advertisement -

Aquest film va ser un èxit total al Japó. Crítica i públic van respondre molt positiv ament a la proposta fins el punt que Kurosawa va recuperar el personatge en una seqüela (Sanjuro – 椿三十郎 – 1962) l’any següent amb el mateix Mifune tornant a empunyar la katana. Encara avui en dia es considera un dels films més icònics i complets del cineasta per la seva genialitat combinant amb èxit gèneres tant dispars com la comèdia. l’acció, el folklore nipó i, òbviament, el western.

On la podem veure: a Filmin 

Dersu Uzala – デルス·ウザーラ – Дерсу Узала – 1975

Podríem dir que aquest film va salvar, literalment, la vida de Kurosawa. El director de Toquio es va intentar suïcidar l’any 1971 després que el seu film Dodes’ka-den (1970) fos un fracàs i arruïnés la seva productora Yonki No Kai. El 1973, l’estudi cinematogràfic Mosfilm va oferir-li un gran projecte: l’adaptació de l’autobiografia de l’explorador rus Vladímir Arséniev titulada Dersú Uzalá. Dit i fet! Kurosawa va treballar durant 3 any amb un equip on només hi havia 6 japonesos en un film que narra la història d’una amistat.

La pel·lícula va ser un revulsiu per la seva carrera. A l’antiga URSS va recaptar l’equivalent a més de 20 milions de dòlars i fins i tot va fer 1’2 milions als Estats Units i el Canadà. La bellesa natural d’aquesta pel·lícula plena de valors (amistat, humanisme, ecologisme, pacifisme) va significar el segon Oscar per Kurosawa, un guardó que, paradoxalment, es va endur la URSS ja que oficialment era un film soviètic. També va ser el segon Oscar que anava cap a Moscou (com a URSS) després de l’adaptació de Guerra i pau de Sergei Bondarchuk l’any 1968.

On la podem veure: al cinemes aquest juliol del 2020. 

Ran – 乱 – 1985

Kurosawa era un gran fan de Shakespeare. Ja l’any 1957 va basar la seva Tron de sang (蜘蛛巣城) en Macbeth i Els malvats dormen en pau (悪い奴ほどよく眠る) en Hamlet. Des de llavors tenia l’espina clavada per fer una altra gran adaptació. La seva versió lliure (i “niponitzada”) d’El rei Lear no va arribar fins 1985 sota el nom de Ran (乱) que en japonès vol dir caos o, dit d’una altra manera, un bon sidral. Era un projecte llargament esperat per a ell. Va estar més de 10 any preparant-lo a nivell de guió i posada en escena. 

El film, coproduït amb França, va tenir un pressupost d’11 milions de dòlars i va recaptar-ne 19 arreu del món. Les seves imatges de guerra i la follia del líder del clan Ichimonji són els trets més característics d’un dels film més grandiloqüents del cineasta. Van caldre 200 cavalls, 1.400 vestits i un rodatge llarguíssim que inclou imatges úniques als preciosos castells de Kumamoto i Himeji. LA recompensa de tot plegat va arriba en forma d’Oscar al Millor vestuari i una nominació per Kurosawa com a Millor Director.

On la podem veure: a Filmin 

- Advertisement -
Redaccióhttps://elcinefil.cat/
'El Cinèfil' és un mitjà de comunicació dedicat a analitzar, explicar i difondre l’univers del cinema en tota la seva amplitud. Parlem de pel·lícules, sèries i festivals i també organitzem tot tipus d'esdeveniments relacionats amb el cinema. Ens agrada dir que som una revista en xarxa i en català. En xarxa perquè, a banda del web, també aprofitem les xarxes socials per a difondre i comunicar novetats i reflexions sobre el setè art. I tot plegat ho fem en català perquè és la nostra llengua. Gaudeix i que el cinema t'acompanyi... SEMPRE!

Articles relacionats

DEIXA UNA RESPOSTA

Introduïu el vostre comentari.
Introduïu el vostre nom aquí

Articles més recents