Ja fa gairebé tres anys que es va estrenar la gairebé impecable primera temporada de Kimetsu no yaiba. Per sort, durant tot aquest temps no hem hagut d’esperar de braços plegats, ja que, gràcies al brillant estudi d’animació UFOtable, vam rebre l’adaptació del segon arc en format pel·lícula. I quina pel·lícula… Feia anys i panys que alguns de nosaltres no ploràvem tant al cine, Mugen ressha-hen va funcionar tan bé que va superar El Viatge de Chihiro com a pel·lícula d’anime més ‘taquillera’ de la història, i de fet, UFOtable en va treure una versió en format sèrie que està prou bé i que inclou escenes noves.
En el moment d’escriure aquesta crítica encara falten per emetre els dos últims episodis, és a dir, ens trobem a la recta final d’una espectacular segona temporada que, si bé és més curta, ja que només té onze episodis, és una muntanya russa d’emocions i combats. Kimetsu no Yaiba: Yuukaku-hen no perd el temps, inverteix un primer capítol de durada doble i dos més a presentar-nos la situació a la qual s’hauran d’enfrontar els nostres protagonistes, i immediatament comença un no parar de crits, sang i respiracions.
Kimetsu no yaiba: l’anime de moda
La segona temporada es desenvolupa gairebé tota al barri vermell de Yoshiwara, un espai ple de color, amb una estètica preciosa. I el més important, és un barri que dorm durant el dia; dit d’una altra manera, els dimonis juguen a casa. En Tanjiro i companyia s’alien amb el pilar del so Tengen Uzui per dur a terme una missió de rescat i, de passada, intentar exterminar algun dimoni de categoria superior, coneguts com a llunes creixents.
L’animació d’UFOtable no defrauda en cap moment, potser es pot destacar que fan servir una mica més de CGI del que és habitual, de manera que el canvi d’animació es fa un pèl més evident que de costum. Ara bé, igual que a les temporades anteriors fan una feina excel·lent integrant-lo dins l’animació 2D, no n’abusen pas com sol passar amb altres animes. D’altra banda, animen moltes més caricatures del manga que anteriorment, cosa que ens brinda molts moments de comèdia hilarant que tant necessitem els espectadors després dels fets del tren infinit.
Les millors lluites
Però, sobretot, el que cal destacar més pel que fa a l’animació, són les escenes de combat que semblen d’un altre món. La fluïdesa de les batalles amb la respiració elemental dels personatges presenta alguns plans que són d’una bellesa única i d’una intensitat fora de sèrie.
Deixant enrere l’animació, la banda sonora manté el mateix nivell de qualitat i recupera moltes cançons de temporades anteriors, com per exemple ‘Tanjiro no Uta’ què és preciosa i alhora terriblement melancòlica. De fet, admeto que no la puc escoltar sense tenir un mocador a mà. L’opening d’aquesta temporada, Zankyou Zanka, no és tan ‘canyero’ com Gurrenge, però, així i tot, és un molt bon opening d’anime. Finalment, l’ending intens, també de la cantant japonesa Aimer, ens encongeix el cor i fa encara més feixuga l’espera setmanal del proper episodi.
En definitiva, Kimetsu no Yaiba: Yuukaku-hen és una segona temporada brillant en tots els aspectes, però que, malauradament i inevitablement, ens deixarà amb ganes de més després de tan sols onze episodis.
Veredicte
Agradarà: a tots aquells que van gaudir com nens amb la primera temporada i amb la pel·lícula, i sobretot als fans d’altres shonens que encara no han ni començat la sèrie. Què esteu esperant?
No Agradarà: als que els avorreixi el gènere i les sèries d’animació no els facin el pes. Vosaltres us ho perdeu!
Enganxòmetre: 9
Nota: 9
