El film més taquiller de la història del Japó ja està disponible a Amazon Prime Video i a més es pot veure en llengua catalana. 鬼滅の刃: 無限列車編 (Els Guardians de la nit: el tren infinit) és un film fet per Ufotable, el mateix estudi que es va encarregar de la primera temporada i que en aquests instants (esperem) està adaptant la segona temporada televisiva d’aquesta adaptació. Aquest estudi, a més, ha creat totes les versions i les seqüeles de Fate, excepte l’original, que és també la més fluixa de totes. El film ha recaptat al Japó l’equivalent a més de 300 milions d’euros (uns 60 milions més que 千と千尋の神隠し (El viatge de Chihiro)).
L’obra que ens presenta Ufotable és d’un altre món (suposo que per això el nom inclou la paraula UFO = OVNI), poques animacions de la mateixa qualitat hem vist en els últims anys. Si bé abans de veure-la em va sorprendre que al Japó desbanqués El viatge de Chihiro, un cop vista no puc objectar res. Cal dir que els formats d’una i altra són força diferents. Chihiro es un “standalone film” de Ghibli, mentre que Els Guardians de la nit: el tren infinit parteix just on s’havia acabat la primera temporada i fa de pont entre aquesta i la següent. Ara bé, feia temps que no veiem una OVA tan ben elaborada. Hi ha algunes parts animades amb un CGI força normal, tot i que generalment l’integren fantàsticament. De tota manera queda completament eclipsat per una animació impol·luta, un muntatge frenètic i dinàmic, i unes coreografies de combat que no només són una autèntica bogeria sinó també d’una bellesa gairebé surrealista.
Bé doncs, ara que ja tenim enllestit el plat principal, parlem de l’apartat narratiu. La història és força simple, els nostres protagonistes pugen a un tren que resulta estar sota la influència d’un dimoni molt poderós i junts uneixen forces per derrotar-lo. Si bé la premissa és típica del shōnen, la manera com ens l’expliquen no té res a veure-hi, és més, en alguns moments es troba més a prop del seinen o del drama adult que no pas del cinema d’acció juvenil. De fet, he de confessar que els últims vint minuts vaig estar plorant com una magdalena. L’últim quart de la pel·lícula és un espectacle de proporcions colossals, un no parar. Potser al final tot plegat s’allarga una mica massa, però tampoc és un fet que li pugui retreure després de la meva reacció arribant al final del film. Emociona, fa riure, fa plorar… I en alguns moments tot alhora (menció especial a la noia que reia entre sanglots a la fila del darrere, no estàs sola).
En definitiva, Kimetsu no Yaiba: Mugen Ressha-hen és una autèntica obra d’art, una meravella dins del cinema d’animació nipó i tot un tripi a nivell audiovisual. Si encara hi sou a temps, aneu al cine a veure-la, és una oportunitat i una experiència única.
Veredicte
Agradarà: a tots els fans de la sèrie, del shōnen, i a tots aquells que xalen amb el cinema d’acció i l’adrenalina en estat pur.
No agradarà: a qui no li agradi el cinema d’acció o que no entén que l’anime és per a totes les edats.
Enganxòmetre: 9
Nota: 9
