21 anys després d’Open Range, Kevin Costner (Waterworld) torna a situar-se darrere de la càmera —en aquesta ocasió millor en la seva faceta de director que d’actor— i ho fa novament amb un western; Horizon: An American Saga, gènere que l’actor/director adora i pel que denota en la seva obra un absolut respecte i veneració pels clàssics.
Com la resta de la seva filmografia, la factura tècnica és perfecta: excel·lent el seu muntatge i so, notable —l’ambientació, el vestuari i especialment la direcció artística— i la seva preciosa fotografia, mostrant-nos la bellesa dels grans espais del Far West, tot envoltat per una encertada partitura, obra del compositor John Debney.
Un primer capítol introductori
El problema del film és el seu plantejament. Està estructurat en dos volums i aquest primer es limita a ser una presentació de personatges, de diferent interès —en què els femenins són els que més destaquen, les interpretacions d’Abbey Lee, Jena Malone i sobretot Sienna Miller, la millor del film amb diferència—; massa subtrames i diversificació que distreuen l’espectador. Algunes d’elles força interessants, amb algunes seqüències brillants —l’atac nocturn a la casa després del ball—, però d’altres prescindibles, amb una certa recreació innecessària en escenes que no tenen pes en el desenvolupament i que provoquen que el metratge final s’allargui fins als seus, excessius, 180 minuts.
En definitiva, aquest primer volum resulta una introducció; cap subtrama queda lligada a l’espera de la seva conclusió, donant com a resultat un projecte que, probablement, hagués funcionat millor com a sèrie. Els amants del gènere la gaudiran, ja que l’amor de Costner pel western es palpa, se sent i s’encomana, aconseguint que l’espectador es deixi portar per les immenses planes de l’Oest americà, cap a Horizon.
